Societat, valors i moviment veïnal

No hi ha cap dubte que el moviment veïnal a Vilanova, al Garraf o a la resta del país, és enormement divers i variat. Divers en la seva composició, ja que dins de les diferents AAVV podem trobar persones de tota mena, procedència, inquietuds, ideologia, etc. I variat perquè tampoc hi ha cap dubte que el moviment veïnal, les AAVV, te mirades, objectius o estratègies per assolir els objectius, diferents.

Només cal fer una ullada a la pròpia historia de les associacions veïnals, aquelles associacions que a les darreries del franquisme o als principis de la democràcia, quan als pobles i ciutats estava tot pràcticament per fer van aglutinar a la gent més conscienciada, sensibilitzada, que davant de la clandestinitat inicial de partits o sindicats va optar per a impulsar el moviment veïnal, i canalitzar per aquí les reivindicacions d’infraestructures, serveis, espais de cultura, etc.

Amb la democràcia i el major empoderament dels ajuntaments, i la notable millora de les ciutats, el moviment veïnal va començar a viure un cert declivi, que possiblement avui encara patim. Avui està costant que veïns i veïnes s’apropin a les AAVV del seu barri, que s’incorporin a la organització i sobre tot ho facin per aportar, col·laborar en la gestió del bé comú, en la construcció de la ciutat del futur, més enllà de les problemàtiques específiques del seu barri o el seu carrer.

I això ens aboca a un debat avui molt més que interessant, necessari. Per què serveixen i a que s’han de dedicar les AAVV al S.XXI?

D’entrada podem definir tres grans camps. Les reivindicacions i denuncies sobre aquelles mancances siguin de serveis o infraestructures, que manquen o estan malmeses. La col·laboració i la coordinació amb l’administració, amb l’ajuntament o altres agents, per aportar i participar en el disseny de la ciutat en la planificació urbanística, la millora del funcionament dels serveis o el suport a la sensibilització per una més eficient gestió de la vida comunitària.

Però també sens dubte, avui la societat en general i la vida als pobles i ciutats s’enfronten a nous reptes. Tot lo anterior només te sentit si l’objectiu final ha de ser la millora de la qualitat de vida del veïnat, el benestar de les persones i la construcció d’una societat justa, equilibrada, integradora i plural. Una societat acollidora amb les persones nouvingudes, respectuosa a totes les cultures i totes les llengües. Una societat que posa en la diversitat un pilar de la seva existència.

Però aquests objectius que es podrien resumir en els ODS, els objectius de desenvolupament sostenible, o l’Agenda 2030, que defineixen molt bé que la nova societat del s.XXI ha de treballar i posar tots els mitjans al servei de les persones, i posar com a eix central de la seva acció les tres potes de la sostenibilitat: l’Ecologia, l’Economia i l’Equitat.

I és evident, que la lluita social per assolir aquesta societat justa i sostenible, uns pobles i ciutats basats en la comunitat i els principis fonamentals de la llibertat, igualtat i fraternitat, no pot recaure només en mans dels governants o dels estaments i fòrum nacionals i internacionals. La comunitat s’ha de construir des de baix, carrer a carrer, poble a poble, ciutat a ciutat.

I aquí és on defensem l’important paper del moviment veïnal. El tercer gran camp de treball de les AAVV és i ha de ser la convivència, la tolerància, el respecte... a la nostra ciutat i amb una visió més ampla i general.

Hem de combatre els discursos d’odi, el racisme i la xenofòbia. Hem de treballar per fer front al creixement de l’extrema dreta, per combatre els seus intents de separar-nos, de fomentar una societat individualista o egoista, que estigmatitza el diferent, i avança perillosament cap una pèrdua total dels valors que ens identifiquen com a persones humanes.

I hem de ser forts, ferms i rigorosos en la lluita contra el feixisme i els grups feixistes disfressats de partits polítics. El feixisme no es una ideologia, no es una opció política, és la mort de totes les idees i de totes les llibertats. No es pot ser demòcrata sense ser antifeixista. I no es pot fer barri sense ser demòcrata.

El moviment veïnal ha d’integrar aquesta tasca en les seves reivindicacions. No podem ser equidistants. El feixisme que és el braç armat del capitalisme, també és el cor del racisme, del masclisme, de les dictadures i la manca de llibertats, dels atacs a la ciència, a la cultura i al sindicalisme.

Les AAVV hem de lluitar per la Democràcia i els Drets Humans i Civils, al nostre barri, al nostre país i sumar la nostra lluita als altres veïns i veïnes del món sencer per fer d’aquest planeta un lloc millor.