Amb un estat que, mentre Europa no es posi dura en el repartiment i assignació dels recursos econòmics, farà els pressupostos com li sembli millor, no tant per la gent com per la pervivència del seu partit en el poder
Un país que acabarà exonerant al seu rei emèrit de totes les malifetes, en un moment en què els “Pandora papers” mostren una part dels tripijocs dels poderosos per escapar a la solidaritat que tothom predica
Els que ja tenim una edat (o dues) crèiem conèixer a fons el mecanisme de les eleccions. Però amb el confinament i altres floritures, no hem parat de descobrir coses amagades entre els plecs de la legalitat que desconeixíem
Donant-hi un parell de voltes, he anat a parar a dos fets històrics que, formalment al menys, guarden relació amb el que ha passat a Washington
No oblidem que també nosaltres hem de preguntar-nos sobre la qualitat de la democràcia dins de Catalunya i evitar caure en el populisme que és el pitjor enemic intern que tenen les democràcies
Dotze fets que, com deia, haurien de ser motiu de reflexió en el debat que s’acosta. Si més no si som dels que creiem que el passat pot ser una font de coneixement i experiència que ens ajudi a decidir un millor futur
Els resultats de les darreres eleccions municipals franceses han escampat per Europa una ombra de preocupació. És massa simple encolomar a la crisi del coronavirus la responsabilitat d’un 59% d’abstenció
Tot és “jutjable”. Però en el sentit més legalista del terme. Com si les persones no tinguéssim capacitat per valorar el que se’ns proposa i donar-hi o no el recolzament a les urnes
Afirmar que “no es admissible apelar a una supuesta democràcia por encima del derecho” ha estat alguna cosa més que una frase desafortunada. Ha estat un intent de donar preeminència, prioritat, a un dels aspectes en litigi enfront l’altra
Presentarem al proper Ple una moció per a que la ciutat celebri i reconegui els 40 anys d’ajuntaments democràtics, amb el reconeixement de les persones que l’han liderat amb un record especial a l’alcalde Esteve Orriols
Quan anem a votar el 26 de maig els nostres representants a l’Ajuntament es compliran quaranta anys de les eleccions municipals de l’any 1979, les primeres després del final de la dictadura franquista
Crec que seria erroni quedar-se aquí, en aquest nivell d’anàlisi del fenomen Vox. Perquè, si hi ha tanta gent que, sense haver-ho viscut, es deixa seduir per aquelles idees, aquella estètica i, sobretot, aquelles actituds, deu ser per alguna cosa sobre la que val la pena reflexionar
Els gèrmens protagonistes de la malaltia social d’avui són les elits econòmiques: financers, industrials de l’armament, alts executius de la grans empreses i altres representant de l’egoisme humà de la mateixa espècie
No sé si l’escola és un bon instrument per canviar la societat, els grans ideals ja ens queden lluny i ens fan certa aprensió. Tinc força clar que les escoles no han alimentat la popularitat de l’autoritarisme
Hem vist aquests últims mesos un increment notable de les agressions, amenaces, intimidacions i violència feixista a casa nostra. Uns grups d'individus agressius han volgut atemorir els activistes per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats
A banda que cada dia els partits polítics a casa nostra cada dia tenen menys afiliats, veiem aquestes ombres d’unanimitat que no són, a priori, un bon signe de democràcia interna.
Parlar amb els alumnes sobre les notícies que han viscut o que els han afectat pel seu contingut, és un delicte? Deixar que s’expressin, és un delicte? Recollir les seves opinions, és un delicte? Si és així, em confesso delinqüent habitual!
El discurs polític organitzat a través del socialisme, el comunisme i totes les varietats de liberalisme és incapaç d'oferir respostes als canvis socials que han conduït a les "noves realitats" d'avui
Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.
Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!