L'autenticitat

“Com un camí a la tardor: tan aviat com s'escombri, torna a cobrir-se de fulles seques” (Franz Kafka).

Aquest matí mentre vaig a recollir les vambes puc veure de lateral una foto d'un dels meus avis: Era Crivello. I vaig pensar, com la vida tanca els llargs períodes d'àvies o avis com si girés deshora intentant marcar les fronteres.

És dilluns i fora plou lentament. La barra de capitulacions apareix davant nostre cada cert temps. Ahir a la nit en un dels meus somnis, intentava amb tossuderia corregir una frase que es repetia. Aquest gest segons la IA de Google expressa un cert desig de cerca de l'autenticitat. Al mar de peticions, o sons inconnexos que ens avassallen, l'autenticitat cada cop està dotada de més absència. Se suposa com si existís amagada després de la pregunta: això està fet per la IA?

Estem tan remoguts a la nostra aspra vida diària que el vídeo de Trump ficat en un avió i deixant anar merda sobre els manifestants d'ahir als EUA, sembla un toc diabòlic. Tot apareix darrerament diabòlic.

El meu avi vestit de pantalons blancs i camisa del mateix color arremangada i abraçat a la seva dona —a la foto; amb afecte. Veig que expressa un cert disgust del moment en què vivim. Per això aquesta setmana m'escric a mi mateix. És com si no acceptés tanta maldat, tanta suposada maquinació davant de la vida. Davant del dia a dia.

Estem acceptant viure, en aquesta bogeria de pors, amenaces i mentides? Tots és millorable. Fins a deixar-los, els líders que expressen la mentida i l'odi, -sols i angoixats- en aquest descentrat capítol de la història humana.

I nosaltres? Tenir cura de les nostres famílies i de la bondat humana.