La segona vida de Ginebra Vern

El jurat del XLVI Premi Ramon Llull format per Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Isona Passola, Estel Solé, Gerard Quintana, Carme Riera i Emili Rosales, secretari va atorgar el premi a la novel·la La segona vida de Ginebra Vern, d’Agnès Marquès.

La novel·la ens porta al món del periodisme i de com s’ha transformat d’ençà de l’aparició dels diaris digitals. La immediatesa, la necessitat de fer-se virals comporta un pèrdua de reflexió i de contrastar les informacions, escoltant totes les veus o donant versions que s’ajustin a la realitat del que ha passat.

També és una novel·la sobre els límits de la veritat i com aquesta en ocasions se’ns pot fer incòmode i el preu dels vincles que moltes vegades ens lliguen.

Una novel·la de segones i terceres oportunitats en una societat en que ara tot sembla ràpid i superficial. La protagonista intentarà escriure la història agafant els punts de vista dels protagonistes i també intentant situar-los en mig del relat amb les seves pròpies mocions, els sentiments contraposats i la recerca d’una vida sinó nova almenys que l’ompli més de la que té avui.

Agnès Marquès (Palma, 1979) va estudiar periodisme a la Universitat Ramon Llull (URL). Però, des de molt abans, ja era una periodista vocacional. Ha treballat en diverses ràdios (COM Ràdio, Ràdio 4, Onda Rambla) i televisions (Telecinco, TV3). Va ser durant molts anys la presentadora del TN cap de setmana de TV3, però també va conduir especials com La Marató de TV3 i era a qui tots miràvem durant les nits electorals. Al Canal 33 va estrenar La gent normal, programa en el qual explorava diversos tabús socials i personatges sucosos. El seu llibre Els guapos són els raros (Bridge, 2018) és la continuació lògica d'aquesta idea. Actualment és professora de la Facultat de Comunicació-Blanquerna de la URL i directora (i veu) del programa No ho sé, a RAC 1. No tants saben, però, que una de les seves grans passions és la música i, en concret, tota aquella que prové de Manchester, és periodista i llicenciada per la Universitat Ramon Llull. El 2018 va publicar La segona vida de Ginebra Vern és la seva segona novel·la, després de Ningú sap que soc aquí (2022).

La protagonista la Ginebra es troba en una situació complicada laboralment, el seu diari El Mirador ha sofert canvis importants, una nova propietat vol donar-li un gir més populista. Es tracta de guanyar lectors i anunciants de la manera que sigui.

Això òbviament també fa que la qualitat dels continguts baixin els seus nivells per la immediatesa i banalitat de les notícies. En aquesta situació encarreguen a la Ginebra que faci un article sobre un curiós anunci que ha sortit en un diari d’una petita ciutat de Texas, publica un anunci insòlit on una dona felicita el seu marit i a la seva amant per la criatura que esperen. La Ginebra, com hem dit, en hores baixes i en ple moment de crisi professional, rep la missió de convertir aquesta història en un article que es llegeixi amb rapidesa sense anar al fons de la qüestió i també que tingui la possibilitat per la seva lleugeresa de convertir-se en viral.

Dit i fet, l’article de la Ginebra té un ressò ampli i el reprodueixen en moltes altres publicacions. La repercussió també sacseja a la Ginebra ja que la noticia i com s’ha desenvolupat fa que la Ginebra vulgui aprofundir en la historia, perquè vol seguir esbrinant que hi ha en aquesta historia que no deixa de ser una revenja d’una dona contra els que li han ensorrat la vida que portava. 

La Ginebra fa un reflexió sobre la seva feina i si l’article que ha escrit és una realitat o tot plegat és fruit d’una ficció. El tema l’obsessiona i la fa reflexionar sobre la seva pròpia vida i la seva relació amb el seu company i amb un altre redactor del diari amb qui ha mantingut una relació que no està encara tancada del tot. Comença a fer recerca a Internet per anar trobant els elements de la seva història i com es pot intuir acaba viatjant a Texas per confrontar el que ella ha escrit amb la realitat, buscant els protagonistes de la història, analitzant la seva vida i les circumstàncies que els ha portat on són. Mentre també va analitzant la seva pròpia història sense tenir clar que n’estigui satisfeta.

Troba els protagonistes i pot parlar amb l’Emma, dóna que té la  criatura que va ser l’origen del trencament del matrimoni.

Intenta entendre com ha pogut passar un fet com el que explica, quines raons porten a la venjança, com s'amaguen els secrets i la dificultat de sostenir la realitat quan tot surt a la llum de sobte, com reaccionen els protagonistes i també com el descobriment de la realitat de la història afecta la Ginebra. La tendència humana a maquillar els fets i construir històries pròpies per poder suportar la pròpia vida. Coneguda la veritat que fer amb ella? Val tenir en compte les circumstàncies? Es pot des de lluny jutjar fets del que no en tenim coneixement del tot?.

Un reflexió sobre determinat periodisme que deixa de banda les fonts i el contrast i es mou per la rapidesa i les falses notícies.

En la novel·la hi ha sentiments, recerca de l’amor i una tensió en el relat que està molt ben descrita de manera impecable. És un text profund però que es llegeix fàcil, t'atrapa sense adonar-ten, però en realitat les seves pàgines contenen una profunda càrrega d’idees i reflexions.

Una reflexió profunda sobre com estimem, des d'un vessant sovint opac i lluny de la idealització romàntica.

La segona vida de Ginebra Vern
Agnès Marquès
Premi Ramon Llull, 20226
Col·lecció Clàssica 1535
Editorial Columna
Barcelona, febrer 2926