Los naufragios del corazón

Los naufragios del corazón és una novel·la que parla sobretot de l’amor, del desig i la llibertat i com aquest pot perdurar al llarg del temps, i en cada moment hi ha una descoberta nova, un estat d’ànim diferent. La narració és el relat de la historia que viuen la  George i el Gauvain, relació molt intensa, molt física. Protagonistes que venen de mons diferents i per tant això genera una dificultat ja que trenca amb els convencionalismes socials en una França dels anys 60. La relació està narrada des del punt de vista de la George i per tant és un relat en que els sentiments, els desigs, la relació sexual està vista des del punt de vista de la dona, i això en aquells moments resultava agosarat. I també és significatiu que la George viu la seva pròpia vida al marge de convencionalisme i els seus desitjos són el motor de les decisions que pren en moltes ocasions. L’atracció física és molt important.

Quan a l’any 1988 es va publicar el llibre a França és va considerar una obra prescindible, el llibre va ser menyspreat i menystingut per la crítica i va ser considerat un relat pornogràfic i indecent, sense qualitat literària, però paradoxalment en altres països va ser considerada una obra molt interessant amb èxit de vendes i crítiques notables.

El llibre ens presenta la relació d’amor com una continuïtat de moments, alguns excepcionals i altres anodins i sense massa màgia. La relació entre els protagonistes té moments de felicitat, però també de dolor, separacions i decepcions. Res que no passi en les relacions reals i també és un reconeixement a aquell amor que neix entre persones que saben o intueixen que mai podran estar plegats.

Benoîte Groult (París, 1920 – Hyères, 2016) va ser una famosa periodista i escriptora. És autora d'una extensa obra, Benoîte va publicar més de 20 novel·les i nombrosos assajos sobre feminisme,

celebrada tant a França com a la resta del món, en què destaquen les novel·les Els naufragis del cor (1988) Llibres de l'Asteroide, que va ser portada al cinema el 1992, i Gairebé tota una vida (1983), l'assaig sobre la situació de la dona a la societat. Així sigui ella (1975), best seller que la va consolidar com un referent del feminisme francès; i la seva autobiografia Mon évasion (2008). Diversos dels seus llibres es van convertir en èxits de vendes internacionals. Va ser, a més, fundadora de la revista F Magazine el 1978 i jurat del prestigiós premi literari Femina des del 1982.

El 1975 es va publicar el seu primer llibre, Ainsi Soit-Elle (que podria traduir-se «Com ella és»). Hi analitzava la història dels drets de les dones, així com la misogínia i la violència contra les dones.

Al seu darrer llibre, Ainsi Soit Olympe de Gouges, analitzava els drets de les dones durant la Revolució Francesa, centrant-se en la pionera feminista francesa. Olympe de Gouges va ser guillotinada el 1793 per desafiar l'autoritat masculina; dos anys abans havia publicat una declaració sobre els drets de les dones (Déclaration Des droits de la Femme et de la Citoyenne). 

La història comença en un poble de la Bretanya, allà hi estiueja la George amb la seva família, coneix al Gauvain un nen del poble que amb els seus germans tenen una certa amistat amb la George. Ells dos es coneixen doncs des de sempre i neix una atracció que amb alts i baixos anirà desenvolupant-se i que té un primer moment intens el dia del casament de la germana de Gauvain.

Amb el pas del temps ell s’ha convertit en un mariner experimentat que passa llargues temporades a dalt d’un vaixell rodant per bona part del les aigües africanes pescant. Ella estudiant i després brillant professora universitària, parisenca i de bona família. Dos mons allunyats que s’apropen per l’atracció que senten entre ells que culminaran una nit. A partir de llavors la seva relació trencarà qualsevol convenció social, superarà els esculls més diversos i es mantindran unit secretament al llarg de la vida, un amor potser prohibit però que ells viuen intensament.

La història de la George una dona completament lliure que viu el seu desig amb el Gauvain i el relat explicita les relacions amb el llenguatge de la passió i la sexualitat, sobretot femenina, que és narrada amb tota normalitat i el fet que es faci des de l’òptica femenina inèdita fins llavors fa que el llibre sigui molt interessant tot i l’escàndol literari que va generar la seva publicació, avui però Los naufragios del corazón està considerada una de les grans històries d'amor de la narrativa francesa contemporània.

El llibre intenta explicar el desig i la passió com a motor de la gran historia d’amor i expressats des del punt de vista d'una dona que li va donar en el seu moment un valor afegit. I tot plegat és fruit de la llibertat que la protagonista assumeix com la manera de viure amb normalitat la seva visió de la relació que té amb el Gauvain, molt basada en el sexe i amb l’entesa física que te amb el protagonista masculí.

En la novel·la hi ha dos elements que tenen rellevància en el relat, el trencament de les convencions socials en la història d’amor, i el  saber que possiblement no podran estar mai junts, però van tenint trobades per mantenir viva la flama del desig de l’un per l’altra.

És interessant també com s’afronta el pas del temps i l‘evolució del propi cos i com va canviant també el desig i la relació. El pas del temps i l'envelliment: la relació no queda limitada a la joventut.

I també es posa de manifest la contradicció entre amor, matrimoni, compromís i llibertat personal.

Los naufragios del corazón és una novel·la que fa reflexionar sobre què significa estimar i sobre la importància de la llibertat personal. També mostra que les decisions que prenem per amor poden tenir conseqüències al llarg de tota la nostra vida.

Los naufragios del corazón
Benoîte Groult
Traducció de Lydia Vázquez.
Libros de l'Asteroide
Barcelona. Setembre, 2019