Una cafeteria com a símbol de lluita

Aquesta setmana s’ha fet pública la decisió del govern de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú de deixar de formar part dels òrgans de govern del Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf (CSAPG), l’ens que gestiona, entre d’altres, l’Hospital de Sant Antoni Abat. El Consell Rector, òrgan de govern del Consorci, està format per representants de la Generalitat i dels municipis de les comarques en els quals hi ha centres del Consorci, a més de per representants d’ambdós consells comarcals. Una composició que busca un cert equilibri de representació, visions i interessos i, en la qual els ens locals estem en minoria.

El motiu que ens ha impulsat a prendre aquesta decisió, la gota que ha fet vessar el got, ha estat la decisió de restringir el servei de la cafeteria de l’hospital a un horari únicament de matí i fins les 13 h en dies laborables. Els dies festius ja fa temps que el servei roman tancat. Una decisió tractada en el Consell Rector únicament com a informació, és a dir, com un fet consumat; per tant, presa de manera unilateral i sense tenir en compte l’opinió dels representants municipals ni, evidentment, la dels pacients que romanen ingressats al centre i les seves famílies, o la dels pacients de les consultes externes, ni tan sols la dels treballadors i treballadores del centre.

Considerem que l’argument de la viabilitat econòmica de la cafeteria no pot ser l’únic a tenir en compte en prendre aquesta decisió. Precisament, els gestors d’un sector com el sanitari haurien de tenir molt present que hi ha serveis públics que són deficitaris i que la prestació per part de l’administració pública és l’única que garanteix que el conjunt de la ciutadania se’n pugui beneficiar.

La qüestió de la restricció horària de la cafeteria potser és un símbol i pot semblar menor, però no ho és. Se suma a una situació precària de l’equipament i dels treballadors i les treballadores, que els seus representants venen denunciant des de fa molt de temps.

De fet, durant molts anys a l’Hospital de Sant Antoni Abat s’ha anat produint, per un costat, un desmantellament progressiu de serveis i, per altre, una manca d’inversió i manteniment en la infraestructura, molt palpables per a qualsevol ciutadà que en faci ús.

Per altra banda és cert, i ho tenim ben present, que el nou Govern de Catalunya ha entomat de manera seriosa una de les qüestions més importants per al futur de la nostra ciutat, com és el nou hospital. Ja s’està treballant en el Pla Funcional, la primera passa real cap al nou centre feta per un govern de la Generalitat des de 2010. I també valorem molt positivament les importants inversions previstes  per millorar l’hospital a Sant Antoni Abat. Però aquestes actuacions tan rellevants poden quedar deslluïdes per la decisió imposada i presa sense consens de tancar una cafeteria.

La determinació que hem pres no ha estat fàcil, la nostra voluntat com a govern municipal mai ha estat marxar del Consorci. I si realment veiem un punt d’inflexió de la situació actual, no tenim cap problema en reconsiderar la nostra posició.

Creiem fermament que les administracions locals han d’estar representades en aquests organismes, precisament, com a garantia que les decisions que s’hi prenen responen a les necessitats i demandes dels municipis. Volem ser corresponsables de la gestió d’aquest ens, però ser corresponsable també vol dir poder decidir sobre les qüestions que més afecten la ciutadania que ens ha escollit i a la qual, en tot moment, representem.

És per això que reclamem al CSAPG que reconsideri la seva decisió respecte de la cafeteria i que recuperi el camí del diàleg amb els treballadors i treballadores, que millori les seves situacions laborals; alhora, que es plantegi un pla d’inversions a curt termini per a la millora de l’hospital i que es presenti el Pla Funcional del futur nou hospital.

Només si som capaços de prendre decisions que assoleixin l’equilibri entre les necessitats de la ciutadania i uns criteris econòmics i financers raonables, aconseguirem garantir uns serveis públics de qualitat i als quals pugui accedir en igualtat de condicions qualsevol ciutadà o ciutadana, sigui quina sigui la seva situació social i econòmica, i sigui quin sigui el territori on viu. Aquesta hauria de ser, com a gestors públics, la nostra aspiració i el nostre objectiu.

Juan Luis Ruiz López
Alcalde de Vilanova i la Geltrú