A quina edat s’ha d’aprendre a llegir?

Un d’aquells temes que generen discussió, tot i que semblaria que la qüestió hauria d’estar resolta fa segles, és saber a quina edat hauríem d’ensenyar la lectura a les escoles. Senyal que la desorientació arriba a cotes extraordinàries. És un problema elevadíssim -no ho dic de conya- perquè caldria saber quan el cervell està prou madur per a la tasca però, alhora, la mateixa tasca de la lectura moldejarà i col·laborarà en la maduració d’aquest cervell. O sigui, que l’un enceba l’altre i destriar ambdós processos és força complex.

Per sort, els nens i nenes aprenen a caminar veient els adults que caminen i imitant-los. Entre l’observació de l’adult i el seu èxit fent el mateix no s’hi interposa un codi de 28 signes escrits que es correspon no del tot exactament amb més de trenta sons diferents. El pot imitar directament sense necessitat que ningú li expliqui, per assaig i error. Doncs bé, tot i això, cada cop és més freqüent el nano que arriba a infantil amb una motricitat molt immadura, tant que els pares el porten a l’escola encara amb el carret. El nano és immadur per caminar? O potser pel fet de no caminar ni gatejar ni caure ni escalar els mobles de casa ara no camina i, efectivament, el seu cervell no està preparat? Amb la lectura, el tema té un punt major de complicació per culpa d’aquest codi arbitrari que ha de desxifrar amb una certa lleugeresa per tal d’obrir-se la porta a tot el coneixement acumulat de l’espècie humana. Fins a quin punt hem d’esperar?

A veure, jo no soc psicòleg i tampoc estic del tot segur que un psicòleg encertaria el moment exacte com si el xaval fos un rodó de vedella al forn i pogués servir-lo perfectament al punt. Ara, mentre anem esperant que el cervell agafi el puntet, d’alguna manera hem de fer el treball de gatejar, fer la croqueta, escalar els mobles i tot això que dèiem. I llegir? Doncs tampoc passaria res si els presentéssim les lletres o les primeríssimes lectures. Fa trenta anys la immensa majoria de nens de p5 llegien, alguns, amb una eficàcia que avui dia ens sorprendria.

A quina edat han d’aprendre a llegir? A alguna. Tant me fa els quatre, els sis, els vuit o els catorze. El problema de debò avui dia a Catalunya és que no n’aprenen. (Aquesta afirmació, per més que la repeteixi, ningú se la pren seriosament. Els nens i nenes de Catalunya, pel fet d’anar a l’escola, no tenen garantit l’aprenentatge de la lectura. Ja està, ja ho he tornat a dir, se’ns va ficant al cap l’animalada que això representa?)

Vinga nois! Siguem positius!