Globalització: l’engany col·lectiu i el poder que encara tenim per capgirar-la

Durant les últimes dècades, la globalització s’ha presentat com una promesa de progrés universal. Un món connectat, sense barreres, capaç de multiplicar oportunitats. Però la realitat ha estat més complexa: les connexions que havien de fer-nos més lliures també han generat desigualtats, fragilitats i un sentiment creixent de desorientació col·lectiva.

Tot i això, encara hi ha marge per reorientar aquesta força global. La globalització no és irreversible ni està escrita en pedra; és un procés humà, i com a tal, pot evolucionar si les persones —no només els governs o les corporacions— ens hi impliquem.

Els errors que han marcat la globalització actual

Creure que el mercat global s’autoregula sol. Es va assumir que l’obertura econòmica generaria prosperitat per a tothom. En realitat, ha provocat deslocalitzacions, precarietat i cadenes de subministrament que han resultat fràgils. El món és massa complex per deixar-lo en mans d’un mercat sense normes comunes.

Externalitzar costos com si no existissin fronteres. Produir barat a qualsevol preu ha comportat impactes ecològics i socials enormes: contaminació exportada a països amb regulacions febles, destrucció d’ecosistemes i condicions laborals indignants. Hem actuat com si el Planeta fos infinit, però ara en paguem les conseqüències.

Convertir la competitivitat en dogma. La pressió per “ser competitius” ha justificat salaris baixos, reducció de drets, precarització laboral i una cursa cap avall en impostos i regulacions. Un món que posa la productivitat per davant del benestar acaba debilitant la cohesió social.

Dependència extrema de producció llunyana. L’obsessió per reduir costos ha creat un sistema hiperconnectat però extremadament vulnerable. Un tall en una sola fàbrica, un bloqueig marítim o una pandèmia pot paralitzar sectors sencers a milers de quilòmetres de distància.

Consumisme globalitzat i identitats en risc. La globalització cultural ha uniformitzat gustos i hàbits. El mateix menjar, la mateixa moda, les mateixes pantalles. Això erosiona cultures locals i alimenta un buit identitari que reforça polaritzacions i reaccions de replegament.

El poder descontrolat del capital. El capital vola per tot el planeta en microsegons, però les societats continuen arrelades als territoris. Aquesta desconnexió ha permès especulació, bombolles artificials i fugida de capitals que deixen economies debilitades.

Privatitzar els guanys i socialitzar les pèrdues. Les grans corporacions globalitzades recullen beneficis a escala mundial, però quan hi ha crisis —financeres, industrials o energètiques— la factura recau en els estats i, per tant, en la ciutadania. El risc és col·lectiu, el premi és privat. La globalització ha estat un negoci rodó… però no per a nosaltres.

Però aquí ve el punt que incomoda: encara tenim poder

Ens han fet creure que res del que fem importa. És fàcil sentir que aquests problemes són massa grans per influir-hi. Però transformar la globalització no vol dir parar el món: vol dir reorientar-lo. I això també depèn del que fem des de baix. 

Cada decisió quotidiana envia un missatge al sistema. I aquest sistema és molt més fràgil del que ens fan creure.

Consumir amb consciència. Els diners són una forma de vot diari. Quan triem productes locals, de proximitat i amb valors, estem recompensant un altre model econòmic. Comprar menys i millor no només beneficia el Planeta, sinó també les comunitats.

Reforçar l’economia local. Participar en cooperatives, comerços de barri, economies locals, horts urbans o projectes culturals locals crea alternatives reals a la dependència global. Quan la comunitat és forta, el món és més resilient.

Informar-se bé i pensar críticament. La globalització informativa ha creat un soroll constant. Cal aprendre a comparar fonts, fugir de la desinformació i entendre com funciona l’economia i el medi ambient. Una ciutadania informada és l’antídot contra els abusos.

Pressionar políticament i votar amb consciència. Les normes que governen la globalització les decideixen els poders públics. Donar suport a polítiques que promoguin justícia fiscal, regulació de mercats, protecció del clima i drets laborals és essencial per reorientar el sistema.

Participar en projectes compartits. La cooperació —local o global— genera un efecte multiplicador. Voluntariat, ONG, associacions, moviments pel clima, plataformes veïnals… Són espais on el que fa una persona té impacte real.

Reduir la petjada digital i tecnològica. Optar per dispositius duradors, evitar l’obsolescència programada i fer un ús conscient de la tecnologia redueix l’impacte energètic i econòmic de la digitalització global.

Reivindicar la diversitat cultural. Consumir cultura local, protegir la llengua, donar suport a artistes i projectes del territori és una manera d’equilibrar la pressió homogeneïtzadora de la globalització cultural.

Reconvertir la gloBalització en gloCalització (global+local) no és una utopia: és una urgència

Continuar com fins ara és una condemna. Però podem redibuixar la globalització perquè serveixi les persones i no a l'inrevés. No cal destruir-la, només reorientar-la cap a la vida, el benestar i el futur, tornant a donar força a la producció local.

La globalització actual és una eina potent mal utilitzada.
La gloCalització (global+local) pot ser justa, humana i sostenible… si treballem per potencial allò que és local.

I aquí ve la part més incòmoda però també la més poderosa:
el futur no depèn només dels governs ni de les multinacionals; depèn de nosaltres.

Les persones normals.
Les que decidim què comprem, què votem, què defensem i què callem.
Les que sumem petites accions que acaben fent por als gegants.

No ens hem de resignar a un món trencat. La globalització l’hem de fer canviar de rumb. I som nosaltres qui hi posarem el timó, fins fer realitat la gloCalització.

Reflexions des de la moneda social “la Turuta” turuta.cat i de les Cantades Populars pel Planeta i la Pau.