Qui salva una vida

Aquesta novel·la de Núria Cadenas, Qui salva una vida, va ser la guanyadora del premi Proa de novel·la. És una narració intensa que ens presenta a un grup de persones que amb molt coratge i convicció van procurar salvar vides d’altres persones que eren perseguides pels nazisme. Els “passadors” eren aquelles persones que s’avenien a “passar” gent que fugia de la persecució dels nazis un cop van ocupar tot França. Els Pallars o Andorra i altres indrets dels Pirineus eren indrets on hi havia diverses rutes de fuga i gent disposada a fer-los de guia, pastors, contrabandistes o gent coneixedora del territori organitzaven les fugides, intentaven sortejar els múltiples perills que podien trobar. Hi havia qui actuava per diners i altres, la majoria, per convicció. La novel·là ens parla de gent normal i corrent, de persones que van prendre la decisió d’actuar davant el que creien anava contra la justícia i ho van fer acceptant d’entrada els possibles inconvenients conseqüències que poguessin trobar.

Núria Cadenes i Alabèrnia va néixer a Barcelona el 1970, és escriptora i treballa també de periodista. Viu al País Valencià

Ha treballat al setmanari El Temps i es va embrancar en la revitalització de la històrica llibreria Tres i Quatre, que des d’aleshores es diu Fan Set. Actualment col·labora periòdicament al diari digital Vilaweb, a Catalunya Ràdio i a El Temps.

Fins ara ha escrit una desena de llibres, que inclouen la biografia de l’Ovidi Montllor, L’Ovidi (3i4), o la incitació a conèixer la part més meridional del país, Vine al sud! Guia lúdica del País Valencià (Columna), i ha participat en diversos reculls de narracions. Els dos primers llibres que va publicar tenen relació directa amb el seu empresonament (detinguda als divuit anys per qüestions polítiques, en va passar gairebé sis en diverses presons de l’estat espanyol i el seu cas va ser objecte d’una intensa campanya de solidaritat). Cartes de la presó (un recull d’algunes de les missives que havia enviat a casa) i Memòries de presó (el relat dels quatre primers anys de captiveri).

Ha publicat les novel·les El banquer (Edicions de 1984), que ficciona la vida de Joan March; Tota la veritat (La Magrana), una història negra en un poble que podria ser real; Secundaris (Comanegra), amb l’altra cara de la Barcelona Olímpica; o  Guillem (Amsterdam), que explica el cas de Guillem Agulló, el jove valencià assassinat l’any 1993 a mans del feixisme.

També té contes en diverses antologies: als negríssims Elles també maten (Llibres del Delicte), Barcelona, viatge a la perifèria criminal (Crims.cat) o La cervesa de la Highsmith (Pagès Editors); al sanguinari Sangassa (Adia); o a l’artístic Natures (Sidillà).

La seva trajectòria cívica ha estat reconeguda amb el Premi Nacional Joan Coromines.

A Qui salva una vida l’autora refà la història, amb la corresponent dosi de ficció, d’un grup de persones que creen una xarxa, durant la II Guerra Mundial a la Cerdanya, que van treballar clandestinament i amb risc evident per la persecució de que eren objecte per salvar la vida de jueus, aviadors aliats i fugitius del nazisme, essent un exemple més de com en les circumstàncies més difícils sempre hi ha qui està disposat a solidaritzar-se amb els més perseguits i canviar, en allò possible, el destí d’aquests.

La novel·la reivindica la figura del mossèn Joan de Puigcerdà, junt amb altres veïns i el capellà del petit poble de Dorres que va teixir la xarxa que va permetre a molts fugitius passar de França a Espanya per poder salvar la seva vida o seguir el combat contra el nazis.

La narració comença a l’església d’Organyà, el capella de la mateixa és apallissat per un antic membre de la Gestapo que amb connivència amb les autoritats espanyoles vol passar comptes amb el mossèn que els va fer anar de corcoll durant la segona guerra mundial quan va ajudar a evadir a molta gent. La historia recula uns quants anys i en situa els any quaranta quan a la Cerdanya es viu  prop de la França ocupada, la frontera significa la delicada i prima ratlla entre poder seguir vivint o morir si queies en mans de la policia nazi o dels membres de la Milícia Francesa que cooperava amb els nazis perseguint jueus, a la resistència o a fugitius que intentaven arribar a la frontera.

La mateixa autora explica que els personatges estan basats en persones reals que van estructurar la via de sortida dels fugitius «La Cerdanya és una comarca catalana actualment dividida en dos estats on, durant la Segona Guerra Mundial, van operar diverses xarxes d’evasió que van salvar de les urpes nazis tota mena de persones…
El grup que ha inspirat aquesta novel·la tenia com a eixos clau dos capellans amb parròquies a banda i banda de la frontera: en Joan Domènech, a Puigcerdà, i en Jean Ginoux, a Dorres. També en formaven part la família Sala, la família Martí, l’aleshores estudiant de medicina Jacques Ruffié, la Rosita Lucas o l’escriptor Antoni Cayrol, entre més persones coratjoses que espero que s’hi sentin igualment representades.

En un país normal Mossèn Joan hagués rebut un reconeixement, el va tenir però a França, on va rebre la Legió d’Honor francesa el 1952. Després va marxar a la República Dominicana i, quan va tornar al país, va ser destinat sense honors a Juncosa de les Garrigues. El franquisme no podria acceptar que un capellà hagués desafiat el seu règim. I amb la complicitat de les autoritats eclesiàstiques van treure’l de la seva parròquia.

La novel·la està farcida de personatges que anem coneixent i sabent el grau d’implicació i les conseqüències que la seva activitat  els comporta. Veiem també com es destrueixen petites comunitats  a la recerca de fugitius, com la venjança és a vegades el motor de morts i destrucció.

Cada capítol és un esglaó més en la historia que es vol narrar, vas coneixent els personatges i les seves circumstàncies i el nexe comú de la historia. Tot i que en alguns moments les anades i vingudes crea una certa desubicació lectora, però tot va lligant i molt bé.

La novel·la és un sentit homenatge a persona bones, a persones justes que van arriscar-se perquè van considera que era el que calia fer davant tanta persecució, maldat i tanta violència gratuïta. Un homenatge als que van jugar-se la vida per salvar la d’altres. La frase de la Mixnà d’on Cadenes agafa el títol del seu llibre –“qui salva una vida, salva el món sencer esdevé un clam contra la persecució, la repressió i la barbàrie institucionalitzada  

Una cant a la solidaritat, a la resistència, a enfrontar-se a les injustícies.

Lectura emotiva.

Qui salva una vida
Núria Cadenes
Premi Proa de novel·la.
Col·lecció A tot vent 834
Editorial Proa
Barcelona, novembre 2025