Feixisme i populisme. Mussolini avui

El 2022, Scurati va pronunciar va ser convidat a les Recontres Internationales de Ginebra, unes jornades que es venen celebrant des del 1946. La voluntat era, i és, reunir un seguit de intel·lectuals i escriptors per estendre el diàleg sobre la cultura de la pau entre les comunitats i les nacions. En aquelles jornades Antonio Scurati hi va participar amb un discurs titulat Feixisme i populisme. Mussolini avui. La conferència coincidia amb el centenari de l’ascens al poder de Mussolini, que alhora s’esqueia just en el moment de l’accés a la presidència del govern italià de Giorgia Meloni, per tant tenia tota l’actualitat. Aquella conferència es va convertir més endavant en una petit llibre en que la reflexió sobre el moment del creixement del feixisme a Europa és del tot necessària.

Antonio Scurati (Nàpols, 1969) és escriptor i professor de literatura contemporània a la IULM de Milà. El seu renom actual prové de la publicació d'una magna tetralogia sobre Mussolini en què narra la vida i la trajectòria política del dictador italià a partir d'una sòlida documentació, que fa present a les pàgines dels quatre volums. Fenomen editorial a Itàlia i a Europa, amb el primer volum -M. El fill del segle- va guanyar el prestigiós premi Strega 2019. Traduïda a més de quaranta països, d'aquesta obra fonamental per entendre la història del segle XX, se n'han venut desenes de milers d'exemplars. Posteriorment vindrien M. L'home de la providència, M. Els darrers dies d'Europa i M. L'hora del destí. A partir d'un coneixement exhaustiu de la història interna i externa, Scurati ha fet una aportació excepcional -capaç d'atrapar l'atenció del lector a tota hora- a la comprensió i a la superació d'un passat que no acaba de passar.

Scurati ha analitzat el feixisme i la seva evolució des dels començament del lideratge de Mussolini, però arriba a aquest estudis a traves de treballar l’antifeixisme a través de la seva novel·la en que escriu la biografia de l’editor Leone Ginzburg, en el llibre Scurati, a més, va començar a abordar de forma narrativa el període feixista amb Il tempo migliore della nostra vita (2015), que va pagar amb la vida el seu compromís antifeixista. “Sigues valenta”, va escriure Leone a la mare dels seus tres fills, l’escriptora Natalia Ginzburg, poc abans de morir el 1944 a mans dels salvatges torturadors. Endinsant-se en aquest personatge va anar descobrint els elements que caracteritzen el feixisme i com va ser possible que a Itàlia el moviment esdevingués hegemònic.

Scurati va créixer en una ambient antifeixista que va ser l’element fundacional de l’estat després de la desfeta d’Itàlia de l’any 45 amb una dura postguerra i, per això, pel seu antifeixisme mamat des de la infància va creure que tenia la “missió” d’explicar el món dels seus avis, que van ser els protagonistes reals de la lluita contra Mussolini i tot el que representava amb un discurs, populista, violent i alhora seductor.

El mateix autor diu en una entrevista feta quan va sortir el darrer llibre sobre Mussolini:

I com es combat el feixisme? Sembla que no és una qüestió d'augmentar el nivell cultural de la gent.

La primera cosa que cal entendre, la primera regla de l'antifeixisme és: al feixisme se'l combat. Sembla que ho hem oblidat. No és tan obvi que la democràcia pot subsistir. Primer la lluita. La democràcia és la lluita per la democràcia.

El llibre està estructurat en tres parts, en el primer capítol El Feixisme, Scurati fa un recorregut per la fundació dels feixisme per part de Mussolini i com del no res generà un moviment polític de masses que triomfà basant-se en la combinació de l’estètica de la violència i la seducció que produeix el fet de considerar-se exclusius i fent valer la presumpta superioritat dels nosaltres davant els altres, aprofita el descontentament de la societat que provoca molta energia social per afavorir un discurs abrandat però mancat després de realitats que milloren la societat.

Una segona part està dedicada al Populisme a través de l’estudi de la personalitat del Duce, treu a relluir alguns elements que formen part del creixement del populisme. La personalització autoritària del lideratge, representació simbòlica del poder a través de la força de la comunicació. Una altra característica és l’antiparlamentarisme, prescindir del Parlament a través de desacreditar-lo i erosionar-lo des del mateix parlament. La política de la por és un altre element de populisme que Scurati analitza i com influeix la por i com aquesta es pot transformar en odi als més febles i com instrument de dominació política. Tot plegat per transformar la realitat amb la creació de l‘enèmic exterior, els de fora són el que desacrediten un país, els estrangers sobren. Lema fàcil d’entendre i que segons quines condicions socioeconòmiques és quan qualla i és un mantra d’obligada repetició.

El tercer capítol afronta la Democràcia i ho fa cridant a la lluita diària per consolidar-la. Ho sintetitza dient: “Avui és possible un antifeixisme cívic, ja no ideològic, un antifeixisme que invita a tothom a aprendre posicions sota la bandera de la democràcia. La democràcia de tradició europea, liberal, plena, sencera. No existeix cap altre”.

El llibre té un interessant epíleg del traductor Gustau Muñoz que analitza l’obra de Scurati i crida també a defensar la democràcia.

Un llibre imprescindible avui per entendre cap a on pot anar Europa en el futur immediat. Llegir Scurati no ens treu el neguit del que està passant, però almenys ens provoca una reflexió una mica més àmplia sobre el que està passant i ens reclama que ens hi enfrontem, que la defensa de la democràcia sigui una defensa militant. I ho resumeix prou bé, El feixisme va triomfar perquè va “seduir” els italians. Els populismes actuals també són seductors.

Feixisme i populisme. Mussolini avui
Antonio Scurati
Traducció i epíleg Gustau Muñoz
Biblioteca de Pensament crític. 10
Editorial Afers. Raig Verd
Catarroja, Barcelona, Palma. 2025