Creences creuades

Quantes vegades vaig fer a la meva vida una cosa que em resultava repulsiva i ni tan sols comprenia! Però em movia una força secreta a la qual no podia oposar resistència (Casanova, Història de la meva vida. Pàg. 83)

Planegen al nostre interior, són records àcids de decisions, amistats, ús d'influència: acords que van acabar malament, cites amb una amant o amant que es va traduir en una nit reduïda a cendres, o aquella pols executada sense amor i al límit de desig, o aquell treball nauseabund que vam aguantar perquè amb això pagàvem el lloguer o la menjàvem sempre budells)

I podria continuar?

Aquest matí prenent un cafè amb un col·lega jove em preguntava sobre aquella època de finals del franquisme en què alguns recorden amb certa il·lusió.

Vaig poder dir moltes coses i les vaig dir: per exemple; les multes que posaven al 75 els grisos als quals es besaven a les rambles, si en aquell espai on ja regnava la llibertat, o aquella comissària del Clot on vaig jurar la nacionalitat espanyola: horrible, bruta, lletja i plana de grisos; o les xapes als edificis on tots els pisos eren de protecció oficial, o la no existència de l'IVA o aquell tipus que en un hotel em va negar el sexe amb una amiga, ja que un estranger no podia cardar amb una núvia espanyola. I seguiria així

Ah! Havia de parlar de les decisions mal fetes i que ens pesen.

Doncs en diré una: fer tan jove de líder estudiantil i la bronca va acabar amb la meva expulsió de la Universitat! Però allò em va portar a Barcelona i canvio la meva vida d'una societat dominada per la repetició de la infàmia a una altra que anhelava créixer, i liderar-se a si mateixa. I em vaig unir a aquesta generació que va portar la Transició a Espanya, en una societat tan desitjosa de canviar.

De vegades una mala decisió et porta a una bona i encertada.

That´s all folks! (Bugs Bunny)