Creences creuades (2)

És més fàcil escriure deu volums de filosofia que posar en pràctica una sola regla, no importa quina. (Tolstoi, Diaris (1847/1894))

Encara que intento retenir els somnis, que en el meu cas són profunds i moguts, i he de reconèixer que alguns se m'escapen. Com el d'ahir a la nit: una dona es negava a pagar durant un any alguna cosa.

I que passa quan esborrem els somnis. Diem en aixecar-nos: No m'he d'oblidar! Avui a les 9 quan sortia de ioga aquest havia desaparegut.

Diu la IA de Google sobre això:

"Processament emocional: Els somnis són una forma de processar emocions i experiències. Un cop processats, el cervell pot no necessitar retenir els detalls específics dels mateixos".

Negar-se a pagar, moltes vegades significa amb un record inconscient d'injustícies sofertes. Sempre apareixen els deutes emocionals! Aquelles que considerem oblidades i al nostre cervell localitzem i reconstruïm vivament. Vivim en una societat que les creences creuades, contaminen totes les nostres decisions.

A l'aguait hi ha aquelles respostes, o decisions de familiars que de manera recurrent tornen per fastiguejar-nos. O treuen el cap per dir que som un present amb emocions passades disposades a reaparèixer. Però hi ha una gran diferència entre el somni i el nostre present. El somni és curt, viu, desprejudiciat i fins i tot maldestre. I es resol ràpid i moltes vegades amb la ruptura de dormir. La vida real és lenta, travada, amb aliances d'amor o odi o de passotisme. I les decisions sumen errors o encerts. I entre tots dos processos, la memòria i la identitat juguen el seu rol.

Aquí sorgeix la frase de Tolstoi, posar una regla en pràctica, de vegades ens sembla difícil. I aquells que no controlen les seves emocions acaben envoltats d'un assassinat, o una aliança negativa.

Estem en una època que els líders polítics abunden en aquestes manifestacions que només els dóna veracitat… el seu discurs: Quan Trump diu que ell és l'arquitecte de la pau, i tots sabem que el seu mirall és la seva pròpia ambició; o quan Putin, diu no voler la guerra i envia cada dia 200 bombardejos a la seva enemiga Ucraïna; i així podríem seguir amb… Madur, a Veneçuela?

Tots són discursos, on la veritat és el mateix emissor: el poder.

Però parlàvem dels somnis. Imaginem per un moment, quants deutes sense pagar tenen aquests líders, que, si el seu cervell no esborrés els seus somnis, ens trobaríem amb líders, encara més inestables emocionalment.

Encara sort… que somien

---

Nota: El cervell podria estar dissenyat per oblidar detalls sense importància per evitar una sobrecàrrega dinformació, mantenint la memòria eficient.