Recuperar els torrents urbans: un gran repte i una gran oportunitat de futur

Segons el web de l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú, a la trama urbana de la ciutat disposem de 94.621 metres quadrats de zones amb sauló, 32.975 metres quadrats de zones amb gespa, 62.802 metres quadrats de zones de prada, 11.852 metres quadrats de zones arbustives, 10.068 metres lineals de tanques arbustives i 902 metres  quadrats de làmines d'aigües. Un total de 203.152 m² d’espai verd, dels quals uns 58.000 corresponen al Parc de la Quadra d’Enveja.

Per altra banda, a Vilanova tenim una trama urbana d’entre 5.000.000 i 6.000.000 de metres quadrats urbanitzats aproximadament, per la qual cosa l’espai verd en el millor dels casos estaria al voltant del 4% d’aquesta superfície. A més, aquest es troba ubicat majoritàriament a la seva perifèria, per la qual cosa el grau d’urbanització del centre de la ciutat és altíssim.

Segons recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS), una ciutat saludable hauria de disposar d’un mínim de 9 m² d’espai verd per habitant (accessible i d’ús públic) i seria molt recomanable en termes de salut pública que hi hagi com a mínim un espai verd d’entre 5.000 i 10.000 metres quadrats a menys de 300 m de cada llar. Per a beneficis de salut més amplis, alguns estudis assenyalen que  la xifra d’espai verd desitjable seri d’entre 10 i 15 m²/habitant.

Nacions Unides (UN-Habitat), en el seu Global Public Space Toolkit, suggereix també que entre el 15% i el 20% de la superfície urbana total hauria de ser destinada a espais públics, dels quals una part important haurien de ser espais verds.

Tenint en compte que, segons dades del cens de 1 de gener de 2025, Vilanova i la Geltrú compta ja amb 71.703 habitants, segurament més a dia d’avui, la superfície mínima d’espai verd recomanada per l’OMS a la nostra ciutat seria de 645.327 metres quadrats, més del triple de la que actualment disposem.

Queda clar, doncs, que a Vilanova patim un dèficit important d’espai verd, el qual té conseqüències molt negatives en termes de salut pública, mobilitat i altres aspectes que afecten la qualitat de vida de les persones que hi vivim. I ens trobem en un moment de gran creixement urbanístic, un dels més elevats de tot Catalunya, que malauradament està acabant d’omplir tots els forats pendents d’urbanitzar presents a la trama urbana.

Per tot plegat, creiem que és necessari preservar els espais verds que encara tenim a la zona urbana, amenaçats per la planificació urbanística que l'avanç del POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) de la ciutat, actualment en procés de redacció, proposa.

Dos d’aquests espais son l’Ortoll i l’Eixample Nord, a on es planteja construir-hi milers d’habitatges, però en aquest article ens volem centrar en el seguit de torrents que travessen la trama urbana, espais degradats i abandonats per les administracions, especialment per part de la Generalitat de Catalunya i l’Agència Catalana de l’Aigua, que podrien esdevenir una gran oportunitat per reduir sensiblement aquesta manca d’espai verd urbà dins de la nostra ciutat.

Malauradament, a dia d’avui, espais com el Torrent de la Piera, de la Pastera, de Santa Magdalena, de la Terrossa o de Sant Joan es troben en un lamentable estat de degradació, plens d’abocaments il·legals i residus urbans de tota mena, fet que vam denunciar fa mesos a l’Agència Catalana de Residus, sense que a dia d’avui haguem obtingut cap mena de resposta.

Abocaments i residus al Torrent de la Piera, carrer de Marcel·lí Gener

Tenim clar que es tracta de zones inundables i que la seva restauració i manteniment s’han de dur a terme tenint ben present aquest fet, però creiem que, amb un seguit d’actuacions de neteja i retirada massiva de residus, de restauració del sòl en aquells espais a on sigui necessari, de creació de basses adequades per a la fauna i flora presents, de restauració del bosc de ribera i de la flora pròpia dels cursos fluvials, de retirada de flora invasora, de manteniment i senyalització de recorreguts urbans i de divulgació i difusió del projecte, podrien esdevenir un espai de lleure i passeig per les persones, alhora que contribuirien a reduir la inundabilitat de la trama urbana i esdevindrien importants connectors ecològics, fonamentals per tal de preservar i potenciar la biodiversitat urbana, en benefici també de la salut pública.

Segons el CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques), multitud d’estudis científics realitzats evidencien que “L’alteració d’ecosistemes afavoreix l’augment de zoonosis (malalties transmeses d’animals a humans) i l’expansió de pandèmies. Una natura rica en espècies actua com a filtre i amortidor dels salts zoonòtics, és a dir, els agents infecciosos salten entre una espècie i una altra, de manera que és molt menys probable que arribin als humans. També s’ha demostrat científicament els beneficis, tant per al benestar físic com mental de les persones, de viure en ambients naturals saludables.”

 Xoriguer comú al Torrent de la Piera (29/11/25), Carrer de Solicrup, un plaguicida natural i sostenible

Altres beneficis de restaurar i reverdir aquests espais serien que fer-ho incrementaria la resiliència de la nostra ciutat en termes de mitigació dels efectes de l’emergència climàtica, reduiria l’efecte d’illa de calor i la contaminació atmosfèrica, augmentaria el número de refugis climàtics disponibles, milloraria la qualitat i disponibilitat de l’aigua de l’aqüífer sobre el qual s’ubica la trama urbana, reduiria la degradació del sòl i milloraria la permeabilitat urbana.

Segons el sistema de monitoratge de la mortalitat diària (MoMo) del Centre Nacional d’Epidemiologia (CNE) de l’Institut Carles III, les morts atribuibles a la calor durant aquest estiu a Catalunya s’enfilen fins a les 670, gairebé el triple que les 226 del mateix període de l’any passat. Respecte a la contaminació atmosfèrica, ara fa poc més d’un any, els quatre Col·legis de Metges de Catalunya, hospitals i diverses entitats reclamaven en una carta-manifest "acció política urgent" davant l'empitjorament de la salut que la mala qualitat de l'aire causa en les persones, responsable directa d’unes 3.000 morts anuals a Catalunya.

Torrent de la Piera a l’alçada del Carrer de la Piera, a on ja s’ha fet feina de neteja i a on l’ajuntament hi està plantant arbrat, un exemple de com podria quedar tot el Torrent restaurat i renaturalitzat

Implicar la ciutadania, centres educatius i entitats en la gestió i conservació d’aquests espais, mitjançant la participació ciutadana, contribuiria sense dubte a l’èxit d’aquesta restauració. També impulsar projectes de ciència ciutadana com ara seguiment de fauna i flora a la nostra ciutat, de cara a poder disposar de millors indicadors de l’estat de la biodiversitat que ens envolta, que permetin prendre decisions de gestió adequades per a la seva preservació.

Torrent de la Piera a l’alçada del Carrer de Solicrup

Per tot plegat, fem una crida la ciutadania i a les diverses administracions a fer-se seva aquesta proposta, un gran repte però alhora una gran oportunitat de futur per fer possible la creació d’una anella verda al voltant de la nostra ciutat, tot un seguit d’espais verds interconnectats (façana litoral, Ortoll i els diversos torrents entre d’altres) que permetrien gaudir a tota la ciutadania d’indrets propers plens de natura, imprescindibles per a la nostra salut física i mental.