Pallasso per antonomàsia

Tot un rodamón, sempre havia demanat que se'l tractés de pallasso. "No sóc ni filòsof ni escriptor." Per a mi, es tracta del creador més intel·ligent de la història del "setè art".

Molts altres personatges del ram no arriben al seu glamour. El cert és que l'encís de Charles Chaplin enganxa i enamora tothom. Del més gran al més menut. Dessota una figura minsa, s'hi amagava un cor immensament potent.

Tota la seva vida esdevingué marcada per la fatalitat. Orfe de pare als 5 anys, va veure com ingressaven la mare en un psiquiàtric. Raó de més per calibrar -en justa mesura- la vàlua del seu somriure contagiós. La seva sonora joia. El seu positivisme engrescador.

El personatge del Xarlot neix realment a la 2ª pel·lícula d'una més que dilatada carrera. Tot i que sense el bastó característic..., que apareix en el film "Xarlot i el paraigua".

Amb tan sols 33 anys, es projectà a produir i dirigir, per primera vegada. 4 anys més tard, abandonà el cinema mut, assolint un èxit clamorós: "El gran dictador", que la crítica deixà en molt bon lloc.

Amb el parèntesi de la 2ª Guerra Mundial, des de 1914 (any d'entrada al cinema) fins a la seva mort, parlem de més de 80 films. Tant des de la vessant d'actor, director o guionista. Un currículum de molts quirats. Una vida plena d'activitat. Un mestratge humanista de força nivell... De fet, no tenia cap recança a l'hora de criticar prejudicis, intoleràncies, injustícies i desigualtats socials. Encara que molts el titllessin d'idealista o somiatruites.

El llenguatge visual de totes les seves imatges hilarants es recolza en la rialla, la tendresa i l'estima. Un tamboret de tres potes ben definides. Orientades a generar, en tot moment, l'emoció de l'espectador. Prescindint, fins i tot, de la crítica fàcil que provenia dels especialistes del propi entorn cinematogràfic. Al cap i a la fi, ell mai no volia oblidar els seus orígens. Se sentia més proper al poble senzill i humil.

Darrera cadascun dels gags i cabrioles que el defineixen, s'hi amaguen la sàtira, rebel·lia, crítica, sociologia i la voluntat de capgirar el món que l'envolta. Tot ell farcit d'immenses desigualtats. Així puc entendre que el Xarlot dels inicis sigués més innocent, infantil, primari, irracional i egoista. Amb el pas dels anys i la seva experiència, es convertí en quelcom més tecnificat.

Amb l'avenç tecnològic, potser les sales cinematogràfiques no passen pel seu millor moment. És arribada l'hora, tal vegada, de capgirar esquemes. Caldrà replantejar-se algunes qüestions que teníem un xic oblidades. Xarlot esdevé un mestre. Ens dóna un munt de lliçons. Val la pena fer-les nostres, interpretar-les i viure-les. Un cop feta aquesta glosa de record, tan sols em resta una cosa: convidar els lectors a visionar alguna de les seves obres. Amb internet, és prou fàcil.

Que ningú no es quedi, però, només en la carcassa. Sempre és bo, en sortir de visionar una pel·lícula, fer una mena de cinefòrum a casa. Dit d'altra manera, comentar la jugada.