Estrena simfònico-coral a Vilanova

El proper dissabte dia 10 de gener a les 18h, la Coral Levare de Sant Pere de Ribes oferirà un concert a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú en el que farà la primera interpretació de l’any 2026 de l’obra simfònico-coral “Illuminare” de la compositora nordamericana Elaine Hagenberg. Sota la direcció de Meritxell Tarragó, la coral ribetana s’ha reforçat per a l’ocasió amb la Coral Sant Sadurní i el Cor Soleia de Lavern, a més de l’Orquestra Diletant de Catalunya, amb Gerard Claret com a concertino. Prop de 120 intèrprets oferiran aquesta producció que ha servit per estrenar l’obra al nostre país: es va fer el passat desembre a Ribes, a Sant Cugat i a Sant Sadurní amb la col·laboració també del Cor l’Harmonia de Valldoreix.

El “Concert d’hivern” que oferiran a Vilanova inclou una primera part amb la participació del tenor Andreu Miret i la pianista Marta Olivé, una segona part amb obres simfòniques de Txaikovsky, Xostakòvitx, Elgar i Jenkins, i una part final amb “Illuminare” i dues nadales. Les entrades es poden adquirir el web www.entrapolis.com buscant per “Levare”.

“Illuminare” és una obra espectacular, escrita per a vuit veus i orquestra, que es va estrenar a Arlington, prop de Washington, l’11 de setembre de 2021. Des d’aleshores s’ha interpretat més de 300 vegades als Estats Units i a diverses ciutats europees. Al 2026 ja hi ha previstes més de 100 interpretacions, la primera de les quals és aquesta de Vilanova. Parla de la llum i de la foscor, i a continuació teniu una presentació de l’obra escrita per Francesc Borrell:

“Illuminare” consta de cinc moviments per a cor mixte i orquestra de cambra. Utilitza textos llatins sagrats poc coneguts, i les cinc seccions creen un arc narratiu:

1-Splendor

Sant Ambrosi (340-397)

Splendor paternae gloriae, de luce lucem proferens, lux lucis et fons luminis, diem dies illuminans.

L'esplendor de la glòria del Pare, fent nèixer llum de la llum,  llum de la llum i la font de la llum, il·luminant dia rere dia.

Obertura majestuosa i brillant en re major, Illuminare comença amb una ràfega radiant de veus que es fonen en un uníson poderós de “Glories”. La melodia es torna serena, en un legato suau, recolzat en violoncel, significatiu de la pau.  Finalment tornem al Gloria majestuós.

2. Caritas

Hildegard von Bingen (1098-1179)

Caritas abundat in omnia, de imis excellentissima super sidera, atque amantissima in omnia, Quia summo regi osculum pacis dedit.

La caritat és abundant en totes les coses, des del més baix, el més excel·lent per sobre de les estrelles, i el més estimat en tot. Perquè el petó del rei pau li doni.

Les elegants paraules d'Hildegard von Bingen recorden una imatge de l'Edèn, un temps de bondat i puresa. Després d'una lenta i gradual ascensió fins a la paraula "pacis" (pau), un breu moment del tema de la pau reapareix amb gràcia al violoncel, concloent amb tons serens i sostinguts.

3. Nox (Nit)

Kyrie eleison, Christe eleison

Aurelius Prudentius Clemens (348-413)

Nox et tenebrae et nubila, confusa mundi et turbida. Caligo terrae scinditur, percussa solis spiculo.

Crist, tingueu pietat.

Nit, foscor i núvols, el món és confús i tèrbol. La foscor de la terra s´esquerda, colpejada per l'espina del sol.

El cor canta el text tradicional del Kyrie (Senyor, tingueu pietat) però, repentinament, una explosió rítmica en Si menor altera el món:"Nox et tenebrae" (nit i foscor). Els ritmes accentuats i les veus a contra-temps creen un escenari de caos, confusió i desesperació.

4. Munera pacis

Sant Gregori (540-604)

Ecce jam noctis tenuatur umbra, Lux et auroræ rutilans coruscat: Supplices rerum Dominum canora Voce precemur:

Ut reos culpæ miseratus, omnem Pellat angorem, tribuat salutem, Donet et nobis bona sempiternae Munera pacis.    John 14:27 eace I leave with you, my peace I give to you: not as the world giveth, give I to you. Let not your heart be troubled, neither let it be afraid.

Mira, l'ombra de la nit s'esvaeix, la llum i la resplendor de l'alba brillen: Nosaltres, el Senyor de totes les coses, amb veu cantant, li preguem:

Aquell que tingui misericòrdia dels culpables, , allunyi tota angúnia, concedeixi la salut i ens doni també els bons dons de la pau eterna.

Us deixo la pau, us dono la meva pau. No us la dono com la dóna el món. No deixeu que el vostre cor s'angoixi ni s'espanti.

En el quart moviment, la foscor comença a esvair-se i el tema de la pau emergeix una vegada més, però aquesta vegada persistent en un mode menor. Les ombres de la nit s'esvaeixen i el cor ascendeix fins a la paraula "Lux" (llum). Anhelant la pau els cantants imploren una pregària sentida, que culmina en un crescendo dramàtic fins a "munera pacis" (doneu-nos la pau). Aleshores, de sobte, la música es torna quieta i tranquil·la: es revela com la veu de Crist que ens assegura suaument: "Us deixo la pau, us dono la meva pau".

5. Illuminare his

Cantic de Zacaries (Lluc 1:68-79)

Illuminare his qui in tenebris et in umbra mortis sedent: ad dirigendos pedes nostros in viam pacis.

Per il·luminar els que es troben a les fosques i a l’ombra de la mort, guiar els nostres passos pel camí de la pau.

L'orquestra s'infla per afirmar aquestes paraules reconfortants, i després conclou fent ressò de la bellesa del segon moviment, ara amb una nova esperança d'una pau encara més gran. A l'arribada del moviment final, l'alegria es restaura a mesura que l'orquestra torna gradualment a la seva plena força. Ritmes enèrgics donen suport a les línies vocals elevades mentre el cor canta la profecia del Càntic de Zacaries: "illuminare his qui in tenebris" (il·lumina els que estan a les fosques). Després, un retorn al brillant re major i el material rítmic del primer moviment esclata per declarar: La llum ha triomfat per guiar-nos cap a un futur més brillant.