La imprescindible memòria

El gener del 2012 moria a Ribes en Josep Lluís Palacios “Palau” polític, professor, historiador, escriptor, bona persona i per damunt de tot ciutadà honest i compromès amb el seu temps i amb la seva gent.

Mesos més tard d’aquell mateix any els seus amics i companys del GER, de l’IEP, de l’IES Can Puig i de la candidatura municipal UM9 li van fer un emotiu  homenatge públic.

Homenatge merescut perquè va ser una mostra d’estima i respecte cap a les persones com Palacios que sempre van mantenir la seva feina al servei de la comunitat, per la seva disposició solidària, l’entrega a l’educació, per la seva lluita nacional… En definitiva per la seva lliçó de civisme. Vaig tenir el plaer i el privilegi des de l’any 1976 al Setmanari de Vilanova de poder fer algunes coses plegats, i al llarg del recorregut ens vam trobar en forces accions, de totes elles en tinc un record extraordinari. Vàrem coincidir fent política en espais diferents però sempre va passar per davant la voluntat que ell tenia de ser útil al territori, buscava sempre l’acord i l‘entesa sense però renunciar a les seves idees. No es d’estranyar doncs que l’endreça que porta el llibre que ara es publica amb treballs seus digui: “A totes les persones que ens estimem. A tots els homes i dones que saben conviure”

Aquell acte del 2012 el recordo com un acte mol emotiu i molt entranyable. Els cincs fronts vitals a on va treballar amb modèstia però amb rigor i viure amb intensitat, l’educatiu, el cívic, el polític, la investigació històrica i el familiar i amical va fer-se present a través de l’Institut Can Puig, el Ger, la Candidatura Municipal UM-9, l’Institut d’Estudis Penedesencs i, per descomptat, els seus amics i la seva companya i fills.

Ara de nou , 14 anys més tard, el vespre del 12 de gener a la sala que porta el seu nom a l’Ajuntament Ribetà es va aplegar una gernació d’amics i coneguts per ser  testimonis de la presentació d’un llibre inèdit de Josep Lluís Palacios. Papers i Passions, editat per l’Ajuntament de Ribes amb col·laboració de l’Arxiu Municipal i la Diputació de Barcelona. En la presentació del llibre la Míriam Ojeda comença amb una frase important “Aquets llibre ha estat un regal totalment inesperat”. Indubtablement i un regal magnífic. Les intervencions que hi va haver des de la Laura Tomàs, la Míriam Ojeda, el Josep Miret, la seva companya Mercè Giralt i l’alcaldessa Anna Herrera van glossar de manera emotiva i emocionada l’enorme figura de J.L. Palacios. Uns parlaments carregats de reconeixement de la seva enorme tasca impregnades totes les intervencions de l’estima que li tenien. Els parlaments van connectar amb el sentiment de la gent que hi érem.

La família de Palacios va lliurar a l’Arxiu ribetà la documentació que tenien arxivada i entre aquesta hi van trobar aquest recull d’idees, pensaments, reflexions i articles que estaven preparats per publicar. Ara s’ha fet realitat la voluntat que tenia l’autor i això ens permet tornar a parlar d’ell, de fer-lo present de nou i llegir les seves idees sobre moltes coses, des de notes històriques del Drac Ribetà fins a la Divina Comèdia. Palacios era un il·lustrat i un erudit, un intel·lectual que sabia de moltes coses i molt de cada cosa. Recerca, curiositat, documentació entrevistes amb la gent més gran, estudis, el van portar a poder escriure i molt. Ara 42 del seus articles formen part d’aquest llibre. Papers i Passions.

Palacios era un enamorat de la cultura i l’educació com eines de transformació social i aquest convenciment va formar part de la seva vida i de la seva acció. El bé públic, el servei a la comunitat eren la seva forma d’estar en el món.

Segurament una de les mostres de civisme d’una col·lectivitat és el record i homenatge que es fa d’aquelles persones que han tingut una forta implicació en la vida de la comunitat o del poble. Així doncs l’acte de reconeixement i memòria de Palacios va ser un acte cívic, un acte, entranyable, un acte d’estimació de la persona, de la feina que va fer i del record de l’esforç i treball social i polític que va portar a terme a Ribes. Referent de molts treballs històrics sobre la seva  ciutat, compromès amb la recreació del municipalisme modern desprès d’anys de grisor política de la dictadura, apassionat pel treball en els mitjans de comunicació. Pedagog, de qui els seus companys li recorden la brega diària contra la rutina i contra el monstre de l’administració educativa. D’ençà 2013 Òmnium Cultural Garraf va crear el premi Josep Lluís Palacios de treballs d’investigació i creació per l’alumnat d’ESO com a recordatori de la seva tasca.

Vaig coincidir per primera vegada amb J.L. Palacios a l’any 1976 en l’aventura  breu però intensa del Setmanari de Vilanova, alimentava la publicació, no només amb informació de Ribes, sinó també amb opinió i amb treballs de recerca històrica. Aquella aventura va durar poc, molt poc, però allà va coincidir Palacios també amb Eugeni Molero i anys més tard van treballar plegats a la revista Montgrós. Vam ser també regidors de Cultura en els mateix temps. Ell sempre va procurar treballar en l’àmbit comarcal en un intent de coordinar i complementar les polítiques culturals des dels ajuntaments garrafencs, intent  que no va arribar a bon port i en el Consell Comarcal ens va aplegar el projecte Terra XIX sobre el romanticisme en diversos aspectes vinculats al món de la història i les llegendes del territori. Conservo encara una postal seva datada el juliol del 1999. Jo havia arribat a l’Alcaldia de Vilanova i em va enviar quatre notes amb una lletra menuda pròpia d’ell. Em desitjava sort i encerts i em donava algun consell prou assenyat. Així era, senzill, afable i atent.

Es diu que no hi ha ningú necessari ni tampoc imprescindible. Però dit això, i acceptant-ho, el cert és que quan trobes, quan perceps l’absència de determinades persones que van protagonitzar un esforç i un treball adreçat a la millora de la ciutat, del país i de les persones, perceps que hi ha absències que són difícils de substituir. És el cas de Josep Lluis Palacios.

Ben segur que a la seva manera Palacios volia canviar el món, el seu proper i ampli (sempre és necessària tenir una utopia) i la veritat és que no l’hem canviat ni de lluny, però deu n’hi do de la feina, bona i molta, que va fer en Josep Lluis Palacios en els molts àmbits en que va treballar i va deixar empremta en tost ells.  

El llibre que ara surt Papers i Passions ens ajudarà a seguir tenint-lo present perquè ens ajudarà, sens dubte, a fer més positiva l‘enorme feina que ell va fer i ara pertoca a altres a seguir-la.

Ell, malgrat l’absència, marca camins per resseguir.

Exemple de perseverança i de treball rigorós és un exemple a seguir i a no oblidar mai.

Agrair doncs la tasca que s’ha fet per poder publicar el llibre.