La vida és fugissera

“Memento homine quia  pulvis est et in pulverem reverteris”. Heus ací la dita llatina que ens recorden els preveres quan ens imposen les cendres, en la litúrgia del dimecres de cendra, que encetarem el proper dimecres (dia 18). Som pols i en pols ens convertirem. Una manera clara d'ajudar-nos a no oblidar mai que el regal de la vida té data de caducitat.

Si més no, al menys un cop l'any, ens cal fer una pausa. Deturar el rellotge, dins d’un món tan accelerat. No és normal deixar-se portar sempre pel brogit d'un entorn convuls, sense pensar en reptes personals referits a projectes de vida.

La Quaresma és una quarantena que ens prepara per a la Pasqua. Passada la disbauxa del Carnestoltes, plantejo que ens cal concassar rebé l’essència vital de l’existència. Polsinar qualsevol resquitx de falsa felicitat. El temps és fugisser com un borrall o un sospir. A pols hem de fer per esberlar tot allò que ens tenalla i aferrra al no-res d’un món sovint massa buit. Ni en palla ni pols ens hem de deixar seduir pel rerefons d’aquells esquemes romans que incitaven al “mengem i beguem, que demà morirem". La buidor no comporta ni un polsim ni un corquim de mínima vàlua. Per contra, la societat actual es deixa guiar per proclames de lliure albir i/o llibertinatge. Imposar-nos lleis desmarxades, absurdes i marcades pel carrall de l’odi i de la incoherència fa palès el perfil, les serradures del cervell i la carbonissa de polítics ben populistes.

Hem de llevar, sí o sí, aquest aire que ens ofega. Tal vegada, però, tots plegats ens ho hem autoguanyat, en permetre atorgar les regnes del país a gent que no sap on té la mà dreta. Fins el punt de legalitzar l’aniquilament d’éssers vius, àdhuc perseguint judicialment els qui es carreguen l’ou d’una àliga. O aprovant la transexualitat amb arguments buits de contingut. On s’és vist aquest desori?.

Em voldria desempolsegar d’aquesta trepa de xerrameques. No puc permetre que em vegin -ni de lluny- estroncallat, abatut o fet brou anímicament. No puc deixar ni permetre que m'esbraonin.

El contrapunt adient al sentit anàrquic i caòtic que desprèn el Carnaval passa pel missatge que s’amaga al rerefons quaresmal. Essent o no creient, cal que esperoni els humans envers la recerca d’un món millor: molt més just, viu i farcit d'alguns valors que vàrem heretar dels nostres ancestres.