-
Cartes a la direcció
-
Diari El Foll
- Vilanova i la Geltrú
- 22-02-2026 09:45
Imatge de l'Enterro de Vilanova i la Geltrú. Ajuntament de Vilanova
L'Enterro ha passat a ser un homenatge al rei mort, en comptes d'una crítica al seu regnat
L'essència del Carnaval de Vilanova i la Geltrú no resideix especialment en la festa, sinó en el conflicte dialèctic. Tradicionalment, el Carnaval ha estat un joc d'equilibris on ningú quedava lliure de la crítica, ni tan sols el mateix Rei Carnestoltes. En unificar l'organització de l'Arrivo i l'Enterro en una sola entitat, estem assistint a una mena d'autocensura involuntària que desactiva el mecanisme més genuí de la nostra festa.
La pèrdua de la "Rèplica"
L'Enterro no és només un adéu al Carnaval; és el moment de la repassada final. Quan una entitat diferent agafava el relleu per fer el Testament, exercia de jutge del regnat que acabava. Podia criticar si l'Arrivo havia estat fluix, si el Sermó havia estat massa blanc o si el Rei s'havia passat de frenada. Ara, demanar a una entitat que es critiqui a si mateixa en el Testament és com demanar a un govern que es faci l'oposició: el resultat sol ser una autocrítica descafeïnada (fins i tot inexistent) o, directament, un exercici d'autocomplaença. No cal recordar aquell patètic Enterro del 2023, oi?
L'Enterro ha passat a ser un homenatge al rei mort, en comptes d'una crítica al seu regnat.
La institucionalització de la sàtira
Fins fa pocs anys, l'Enterro servia per dir: "Ara que el Rei és mort, us direm la veritat sobre el que han fet aquests que han manat aquesta setmana". Aquesta sana rivalitat alimentava la creativitat; i sense aquest canvi de mans, es perd la frescor d'una nova mirada i el verí necessari per tancar el cicle amb dignitat.
EL Carnaval s'ha institucionalitzat quan el Carnestoltes és present a tots els seus actes. No fa pas gaires anys, la seva compareixença era exclusivament a l'Arrivo; i les seves despulles a l'Enterro. Ara es crea un relat únic de principi a fi, amb presència constant de la comitiva reial, i el Carnaval s'està convertint en un espectacle teatral tancat en lloc d'una celebració viva i satírica. Si, ens estem assitgetant.
On està la crítica a la gestió del Carnaval? A l'Arrivo? Per què no es fa un repàs satíric a les lletres dels Coros, o del Ball de Malcasats, o dels propis videos de la Màscara d'Or? Per què no es treuren les cosetes que han passat dins les entitats aquests dies?
El pilar de l'Enterro és el Testament, el text, i no la teatralització. El Testament el fuet de l'Arrivo. Si la mateixa entitat ho gestiona tot, la sàtira oficial es torna monolítica, vanal, perd l'espurna de la disputa i, el que és pitjor, ens deixa sense la possibilitat de riure'ns de nosaltres mateixos a través dels ulls de l'altre.
Des d'aquí, dues propostes: entitats separades que organitzin cadascun dels actes; i deixem-nos d'atrezzo per posar més dedicació en el text.
Bona Quaresma!
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Subscriu-te ara!Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:
Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!
