8 de març, un any més per a reivindicar

El 8 de març, Dia Internacional de les Dones, no és una festa, ni una data buida: és una jornada de reivindicació i lluita col·lectiva pels drets de les dones i de totes les persones que pateixen les desigualtats estructurals del sistema patriarcal. El seu origen es vincula a les lluites de les treballadores dels moviments obrers i sufragistes.

També és un dia per reconèixer el paper fonamental dels moviments feministes en la conquesta de drets socials, laborals i democràtics enfront de les desigualtats que encara patim, desigualtats que travessen l’economia, la política, la justícia i la vida quotidiana, a Catalunya i a molts països del món.

Les dones continuem assumint majoritàriament els treballs de cures no remunerats, patim bretxes salarials, precarietat laboral, pobresa de temps i violències masclistes persistents que condicionen la nostra autonomia i llibertat.

Aquestes desigualtats estructurals s’agreugen si ampliem la mirada a totes aquelles dones que per la seva condició es troben en situació de vulnerabilitat, en contextos de pobresa, patint una exposició més elevada a l’explotació laboral, a les violències masclistes, afegint una desigualtat per la manca de credibilitat i de poder.

En general, les veus de les dones són sistemàticament qüestionades, minimitzades, vexades o ignorades, especialment quan assenyalen homes amb poder.

La jerarquia de gènere no és accidental, sinó funcional a un sistema que necessita dones disponibles, explotables i silenciades. La violència cap a les dones es reforça en un marc de desigualtats estructurals que combina l’explotació econòmica, la jerarquia androcèntrica i masclista de la nostra societat, el control dels cossos de les dones, la mercantilització de la seva sexualitat, el silenci imposat i la impunitat dels agressors. Els últims casos mediàtics són manifestacions extremes d’un problema sistèmic. Aquestes dinàmiques vulneren drets fonamentals i posen en qüestió la qualitat democràtica de les nostres institucions.

El control dels cossos de les dones, la mercantilització de la seva sexualitat i la impunitat dels agressors són mecanismes estructurals que sostenen l’ordre patriarcal.

Des dels Comuns defensem un feminisme global popular, interseccional i transformador, que situï la vida, les cures i la justícia social al centre de les polítiques públiques i que combati totes les formes de violència, discriminació i odi.

Per als Comuns estar en les institucions locals comporta una alta responsabilitat per a la lluita i la construcció d’uns municipis feministes ergo més justos, garantint drets, impulsant polítiques feministes valentes i donant suport al teixit social i associatiu que coneix la realitat de les dones.

Cal un compromís institucional amb el feminisme com a eina imprescindible per garantir la igualtat real i efectiva entre dones i homes, per combatre totes les desigualtats estructurals com el masclisme, l’LGTBI-fòbia o el racisme.

Cal un compromís per la defensa d’un sistema públic de les cures fort, d’àmplia mirada comunitària i amb condicions laborals dignes que posi al centre les cures i l’atenció de les persones al llarg de tot el cicle de vida i que acabi amb la bretxa salarial i la precarietat laboral.

Els Comuns no deixarem de combatre els discursos d’odi, misògins, i l’ofensiva reaccionària, de combatre quan s’ataquen drets sexuals i reproductius, que qüestionen les desigualtats i que propugnen ciutats estancades i sotmeses. Totss aquests discursos ataquen directament els drets de les dones, els drets col·lectius, democràtics i per unes  societats diverses i lliures.

Comuns Vilanova i la Geltrú