Cal Terzi. Una il·legalitat urbanística i una aberració consentida

Arran de l’Article del passat 23 de febrer, Maquiavel no va dir mai "el fi justifica els mitjans" (Cal Terzi 1a part),  firmat per Pere Marsé, Arquitecte, coautor del Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric –Artístic de Vilanova i la Geltrú,  creiem oportú fer arribar a la ciutadania el greuge que hem sofert per part de l’Ajuntament en aquest tema.

En primer lloc hem de dir que estem d’acord amb la opinió d’aquest arquitecte, expert i coneixedor de la protecció del patrimoni. En segon lloc, dir que, en efecte, vam enviar les nostres al·legacions en contra d’una modificació del Pla General d’Ordenació que pretén construir un edifici de nou plantes enganxat a la façana principal d’un edifici protegit (Cal Terzi), vulnerant així l’esmentat Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic (PECPHA).

Hem d’explicar que, amb les eines que ens dona el dret a la participació, l’APMA-EdC vam fer arribar a l’Ajuntament les nostres al·legacions en el període d’informació pública que hi ha després de l’aprovació inicial (que per cert va ser abans de l’agost passat en ple període estival). Les vam presentar dintre del termini que manava l’edicte publicat al BOP, però l’Ajuntament les va desestimar per extemporànies, de forma injusta, ho podem demostrar. Aquestes al·legacions denunciaven irregularitats i il·legalitats flagrants que a l’Ajuntament no li interessava assumir ni reconèixer.

Això ens ha creat una greu indefensió i una gran desconfiança amb el consistori ja que la participació ciutadana hauria de ser un pilar on se sustenta la democràcia i el bon govern.

Com que l’Ajuntament no ha tingut la valentia de respondre, i així s’ha estalviat fer-les públiques, les volem explicar en aquest article, ja que l’APMA Garraf– EdC no està d’acord amb aquesta modificació del PGOU.

La manca d’informació és evident. S’està portant a terme sense la informació necessària i sense un debat ciutadà.  No s’ha fet una consulta pública prèvia. Els dèiem: estan vulnerant l’article 133 de la llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques -LPACAP-. No ho volen saber.

També els dèiem que els estatuts de la cooperativa, propietat de Cal Terzi, redactats en el moment d’instal·lar-se l’escola, es va incloure una clàusula, per la qual, si algun dia es deixava de prestar el servei d’escola, el patrimoni passaria a favor de la comunitat local, i determinava que no es podia repartir entre els socis. No ho volen saber.

Sobretot, els dèiem que aquest projecte no només no respecta l’entorn del bé protegit sinó que redueix i modifica l’àrea de protecció definida pel Pla especial i Catàleg del patrimoni històric-artístic aprovat el 1987, que forma part del PGOU vigent. No ho volen saber.

Plànol extret de la fitxa del Pla especial i Catàleg del patrimoni històric-artístic.

Llegenda que acompanya el dibuix de la fitxa, on es pot llegir ÀREA DE PROTECCIÓ

Dibuix de l’afectació de l’edifici d’habitatges (en vermell) dins l’àrea de protecció definida la fitxa A-44 del PEC.

L’espai lliure contemplat en la fitxa A-44 del PECPHA estava ocupat, abans de les obres d’adaptació per a l’ús escolar, per un jardí. Aquest jardí era una part de l’original jardí que formava part de Cal Terzi en els seus orígens. Un jardí que podria seguir contribuint a pal·liar el canvi climàtic i convertir-se en allò que tant diuen, un refugi climàtic.  L’existència del jardí és un element important del sector protegit de cal Terzi, ja que Cal Terzi va ser la primera edificació aïllada amb jardí que es va aixecar a les rambles Principal i de la Pau. No ho volen saber.

Vista aèria. 1932 (Extret del llibre: Pirelli: 90 anys innovant Espanya).

Els hem avisat, també, que el plànol que es mostra al projecte, per justificar l’edificabilitat, no correspon al plànol (full 5F)  de la sèrie C de la Revisió del PGOU, aprovat per la Generalitat de Catalunya i consultable al REPUC 1.  Les taques negres dels plànols de la sèrie C indiquen que hi ha una protecció arquitectònica-artística i no es poden fer servir extrapolacions de les normes d’edificabilitat de les illes urbanes veïnes. No es pot justificar un determinat aprofitament urbanístic en una zona protegida pel propi PGOU, abans s’hauria de modificar el propi Pla especial i Catàleg del patrimoni històric-artístic.  No ho volen saber.

Plànol (full 5F)  de la sèrie C de la Revisió del PGOU, aprovat per la CTUB de la Generalitat de Catalunya

El PECPHA disposa d’un òrgan específic, la COMISSIÓ DE PATRIMONI, que hauria de vetllar per l'adequat acompliment de l'esperit, directrius i objectius de la normativa del Pla Especial i Catàleg. 

La Comissió de patrimoni es va reunir el dia 12 de març de 2025 per tractar la Modificació del PGOU que ha de permetre l’edifici de nou plantes a tocar de cal Terzi i va valorar positivament el tràmit urbanístic que ho permetia.

Però, aquesta Comissió de Patrimoni no té res a veure amb aquell òrgan de caràcter tècnic - consultiu que té com a missió el control de les actuacions en els béns del catàleg.  Aquesta  Comissió s’ha de regularitzar per tal que compleixi amb la normativa (composició i funcionament) expressada en les normes urbanístiques del PECPHA de Vilanova i la Geltrú (articles 15-16 i 67 a 71) perquè la Comissió de Patrimoni té un caràcter municipal i té la finalitat d'assessorar a la Corporació municipal. No ho volen saber.

L’APMA-EdC ha enviat aquesta informació a la Comissió Territorial d’Urbanisme del Penedès amb l’esperança que s’aturi aquest despropòsit.

Conclusions finals:

La defensa del Patrimoni és essencial. Els plans de protecció son irrenunciables i no podem deixar que es vulnerin d’aquesta manera. No estem disposats a admetre els errors que comet l’administració.

Els partits polítics que han votat a favor d’aquesta aberració que s’està tramant, estan  donant el seu consentiment i, per tant, també en seran corresponsables.

Aquest edifici de nou plantes enganxat i que tapa la façana principal de l’edifici protegit, si mai s’arriba a construir, constituiria una gran aberració arquitectònica. L’arquitecte, autor de Cal Terzi, Josep Font i Gumà, no es mereix aquesta falta de respecte.

Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient (APMA Garraf – EdC)