El Complot del Garraf (1925)

Llibre molt interessant i àmpliament documentat sobre un dels fets més impactants de la història de la Catalunya dels anys 20 i 30. No sempre ens trobem amb un complot per matar el Rei d’Espanya com era la conseqüència del cansament i rebuig d’una part de la societat catalana contra un Rei despòtic emparat per la dictadura de Primo de Rivera.

El Complot del Garraf també és la significació de l’ambient revolucionari de molts grups catalanistes i independentistes que s’emmirallen en revoltes armades i intenten posar en evidència el sistema.

Ara, quan es compleix el centenari dels fets del Garraf, es reedita el llibre que va fer el periodista Joan Crexell. Aquesta obra és possiblement el millor estudi que s’ha fet sobre aquella història que pretenia matar el rei i la cúpula militar que l’acompanyava.

Aquesta edició manté l’extens treball documental que va caracteritzar l’edició original publicada el 1988 per Publicacions de l’Abadia de Montserrat. En el moment en què es va publicar aquella primera edició, Albert Manent el va definir com «el llibre més brillant» del seu autor; es considera una referència per la seva rigorosa reconstrucció dels fets “amb voluntat de notari”. La reedició s’ha impulsat des del grup organitzador de la commemoració del centenari, com a eina per recuperar la memòria d’un episodi clau de la resistència catalana a la dictadura.

Ara el llibre porta una introducció de Fermí Rubiralta, un dels impulsors de la reedició de l’obra, que explica l’oportunitat de la reedició en una entrevista al Diari El Punt/Avui. Enguany es compleixen els cent anys d’aquells fets i semblava una oportunitat escaient per reeditar un llibre que, tot i que es va publicar l’any 1988, fa molts anys, pràcticament exhaurieix el tema. Joan Crexell va utilitzar bona part de les memòries dels protagonistes, com ara les d’Abelard Tona i Miquel Ferrer. Les úniques que no va poder consultar van ser les d’en Miquel Badia, que vaig publicar jo mateix. El que passa és que aquest parla sobretot de la seva situació personal, tant de la detenció com de les tortures que va patir a comissaria i de la llarga estada al penal d’Alcalá de Henares. Però no desvirtua per res el relat i les tesis defensades per Crexell. (entrevista de Pere Bosch, maig del 2025)

Joan Crexell i Playà (Barcelona, 1946 — Barcelona, 1994). Historiador i periodista. Actiu militant antifranquista a l’Assemblea de Catalunya, centrà bona part de la seva obra històrica en l’estudi de l’oposició contra la dictadura i en els principals episodis d’aquella lluita. Publicà: Els fets del Palau i el consell de guerra a Jordi Pujol (1982), La Caputxinada (1986) i La “manifestació” de capellans de 1966 (1992); i recollí, en el volum La fi del cagaelàstics (1980), la poesia política anònima del període 1939-79, que posteriorment amplià en el llibre Si és boig, que el tanquin (1983), referit a l’etapa 1977-82. Sabé, però, estendre el seu camp d’estudi a altres etapes anteriors, com es feu evident a Orígens de la bandera independentista (1984) o El complot del Garraf (1988), considerada com la seva monografia més reeixida.

La premsa i la bibliofília foren també dues de les seves grans passions. Fruit d’aquest doble interès sorgiren: Premsa catalana clandestina 1970-1977 (1977) i Premsa catalana clandestina i d’exili 1917-1938 (1987). Pel que fa a l’activitat periodística, també fou responsable del mensual informatiu clandestí Avui (1972-76).

L’any 1972 participà activament en la publicació clandestina de l’Avui (Servei d’Informació Catalana), alhora que treballava d’impressor. L’any 1973 fou detingut i empresonat arran de la seva assistència a una reunió de la comissió permanent de l’Assemblea de Catalunya. Això va fer perillar la publicació del SIC, però gràcies a la seva habilitat, va poder amagar-se un cop fou deixat en llibertat per part de la policia espanyola.

Dirigí l’òrgan de premsa oficial de Convergència Democràtica de Catalunya (1976-80) i, posteriorment, el quinzenal El Llamp (1984-85) i els Fulls republicans (1993-94). Com a bibliòfil, realitzà, juntament amb A. Manent, la Bibliografia catalana dels anys més difícils 1939-1943 (1988) i Bibliografia catalana. Cap a la represa 1944-1946 (1989), i fundà la revista de bibliofília Paper Groc, que redactà pràcticament en solitari i de la qual aparegueren 20 números (1993-95).

El llibre és un relat de com es va ordir l’atemptat dels túnels del Garraf, però també incideix en com s’estructurava llavors l’espai polític d’una part de l’independentisme que formaven La Bandera Negra i el Grup del Set, vinculats a Estat Català i Acció Catalana. Grups que van protagonitzar la branca política i l’acció contra el Rei i la seva cort. El grup La Bandera Negra (Santa Germandat Catalana) es proposava de combatre no sols l’enemic ancestral espanyol, sinó també l’actitud dimissionària dels catalans que s’haguessin compromès en el combat emancipador. Entre els membres fundadors del grup figuraven Marcel·lí Perelló, Jaume Compte i Emili Granier Barrera, entre altres. Aquests seran els protagonistes de l’acció armada que, de manera detallada i documentada, explica el llibre, que prèviament el grup havia previst un atemptat al cotxe del Rei mentre travessava Barcelona. Va fallar la possibilitat de fer-lo i va sorgir la idea d’atemptar en els túnels del Garraf. Després de diverses observacions i d’haver traslladat la bomba fins al lloc, la delació d’alguns dels membres que coneixien el pla va portar a la detenció, empresonament i tortura dels implicats en l’intent de regicidi.

El llibre és un document extraordinari sobre els fets, però també per entendre la composició política del camp independentista d’aquells moments. El pròleg del llibre, a càrrec de l’editor del mateix, Fermí Rubiralta, dóna també molta informació del context polític i social que hi havia en el moment de l’atemptat. El llibre, com hem dit, està notablement documentat. Respecte a la primera edició, s’han actualitzat algunes notes a peu de pàgina, la inclusió de noves fotografies i un apèndix amb certs documents de gran interès, com ara el llistat d’independentistes víctimes de la ràtzia policial a conseqüència dels fets del Garraf, i es completa amb alguns noms de guerra i pseudònims, resultat de la recerca de Tomàs Callau i Jordi Miró, que ja havien publicat la biografia Marcel·lí Perelló. Una vida perseverant per la independència, el 2016.

Un excel·lent document àmpliament contrastat i anotat que ens posa a l’abast del nostre coneixement. El Complot del Garraf 1925 és un llibre molt interessant i esclaridor d’uns moments convulsos de la Catalunya moderna.

El Complot del Garraf (1925)
Joan Crexell Playà
Col·lecció Al Guió del Temps
Rafael Dalmau, Editor
Terrassa, maig del 2025