El peatge vital

Sona com… “si el propietari del circ ha decidit continuar la ruta sense tu, o si ha passat alguna altra cosa que hagi obligat els lleons, els gimnastes o els il·lusionistes a marxar del lloc i esfumar-se sense deixar cap rastre” (Pàg. 151, Desaparèixer, Maria Stepànova)

Ahir a la nit en un dels meus somnis buscava el meu cotxe que havia deixat aparcat i era impossible descobrir el seu destí. Quan a la nostra vida diària apareixen canvis que s'anuncien, però que no depenen de la nostra voluntat, l'ansietat o la frustració dominen l'escena. Sorgeixen davant de la mort d'un familiar, o una malaltia que posa data i destí a la seva vida. Però també episodis no tan menors com una guerra —i no poder triar si estem involucrats, o el mateix fet que et facin fora d'una feina.

Davant d'aquesta pèrdua vital del domini d'un objecte (en aquest cas el cotxe) hi ha una paraula que utilitzem molt: així és la vida!

Irrefrenable, incerta, sumida en un caos vital, incapaç de donar-nos una regularitat definitiva. Ens aguaita, i nosaltres li aguaitem a ella. La vida dóna i treu, és una altra frase que he sentit. Somnis com aquests són anomenades del subconscient per repassar el control de les metes i reunir els trossos de la nova direcció sota un nou significat.

Apareix el que moltes vegades he parlat en aquests articles:

Re-significar

I aquesta tasca no sempre es pot fer amb alegria, de vegades va acompanyada de dolor. El nostre Peatge Vital, és la marca dels canvis del traçat. Ho expressa amb petits incidents que cal saber gestionar.

Fa un temps vaig anar a una sessió de constel·lacions familiars (1) i en sortir al centre d'un cercle de cinquanta persones, una dona va repassar el seu arbre genealògic complet de suïcides. No em vaig poder estremir. El seu peatge apareixia davant nostre amb vigor, encara que ens semblés en negatiu. I… el seu dolor.

Sempre imagino la vida, com una gran arbreda on en caminar gaudeixo del passeig i suposo que no seré assaltat per grans temors. Però el meu somni d'ahir a la nit ho desmenteix.

Notes

(1) Les constel·lacions familiars són una tècnica terapèutica d'enfocament sistèmic, desenvolupada per Bert Hellinger, dissenyada per identificar i alliberar patrons de comportament, conflictes emocionals o traumes heretats del sistema familiar. Es basen en la representació escènica (grupal o individual) de membres de la família per visualitzar dinàmiques inconscients que afecten el present