Tot està per fer, sí, però no tot és possible

Passejant per les vinyes de la nostres contrades, aquelles que ens poden fer exclamar amb entusiasme aquells versos de Josep Maria de Sagarra que més tard va musicar Lluís Llach.

Vinyes verdes vora el mar
Ara que el vent no remuga
Us feu més verdes i encara
Teniu la fulla poruga

Vinyes verdes del coster
Sou més fines que la userda
Verd vora el blau mariner
Vinyes amb la fruita verda
Vinyes verdes del coster

Passejar entre vinyes ara que comencen a verdejar, a treure els petits pàmpols és relaxant, l’arrenglerament perfecte dels ceps, la feina i l’esforç que hi ha al darrera per ajudar a mantenir el cicle de la natura cada cop més esgotada per la nostra acció desmesurada, l’esperança d’una bona collita si el preu del raïm es paga justament i no ofegant els pagesos... Són pensaments que et van venint al cap mentre contemples l’extensió de la vinya.

Però el passeig el fèiem amb canalla i de sobte la visió que vam tenir ens va deixar a tots una mica fora de joc.

El crit dels nens va treure del moment gairebé irreal que vivíem

-Mira aquesta vinyes fan Fanta per comptes de raïm.

Home, les ciències han avançat molt, la IA ha pujat als altars però difícilment ens podem creure que els ceps, per comptes del meravellós gotims de raïm, ens ofereix una llauna de Fanta.

En el món del desitjos tot pot ser realitat.

Però és que a més si els ceps deixessin de fer raïm i en conseqüència el vi, la història no seria la mateixa.

I ens remunten a les èpoques antigues quan trobem a la bíblia, concretament al llibre del Gènesi aquells passatge on el raïm i el vi juga una mala passada a Noé.

El Gènesi relata doncs  9:20-27 Noè es va dedicar a cultivar la terra i va plantar una vinya. Un dia, va beure vi i es va embriagar, quedant-se nu dins la tenda de campanya. Cam, el pare de Canaan, va veure la nuesa del seu pare i va anar a explicar-ho als seus germans que eren fora. Aleshores Sem i Jafet van agafar un mantell, se'l van tirar sobre les espatlles i caminant enrere, van cobrir la nuesa del seu pare. Com que miraven en direcció oposada, no van veure la nuesa del seu pare. Quan Noè es va despertar de la seva borratxera i es va assabentar del que el seu fill menor havia fet, va declarar: «Maleït sigui Canaan! Serà dels seus dos germans el més baix dels seus esclaus». I va afegir: «Beneït sigui el SENYOR, Déu de Sem! Que Canaan sigui el seu esclau! Que Déu estengui el territori de Jafet! Que habiti Jafet als campaments de Sem i que Canaan sigui el seu esclau!». Els maleïts cananeus han patit la maledicció paterna i al llarg de la història han tingut persecució i guerres entre ells. Noé la van encertar amb la seva maledicció.

Ara, la veritat que vagis en pilotes anant “tosquejat” tampoc dóna per tant, eh.

Però encara hi ha més, el vi té un arrelament fort en la litúrgia cristiana ja que  segons expliquen els que en saben que amb el vi es produeix el fenomen de la transsubstanciació: Segons la doctrina teològica cristiana, durant l'Eucaristia, el vi esdevé realment la sang de Jesucrist. Us imagineu que per comptes de vi fos Fanta? No ho veiem. El vi de missa té encant i bon gust, la Fanta té bombolles i gust de “polvos” i les bombolles són cosa gairebé incompatible amb la sang, i encara menys si és la sang de Crist. No veiem una consagració seriosa amb Fanta, només faltaria que al segon glop sortís un rot amb gust de taronja. Ja se sap que el gas (i la Fanta en porta prou) genera reaccions al cos. O surt per davant o pel darrera, o surt per dalt o surt per baix. Pets i rots no lliguen en moments solemnes.

Tampoc seria un empelt entre la llauna i el cep per obtenir una fortalesa més notòria o donar als vins un gustos cítrics peculiars... No és creïble.

Més aviat seria allò de l’economia circular i les llaunes deuen ser un bon dipòsit d’algun producte per millorar o protegir les vinyes de les malures que els poden afectar.

Per tant no siguem crèduls.

De moment, i diem de moment, la verema no serà de llaunes de Fanta, no. Serà de raïm i que duri!