La Federació Xarxa Vendrellenca qüestiona el “triomfalisme” del govern municipal amb els comptes de 2025

Tot i que qualsevol reducció del deute públic és, en principi, una dada positiva, considerem que aquestes xifres no es poden analitzar de manera aïllada ni utilitzar-se com una campanya d’autobombo institucional mentre continuen existint greus mancances estructurals al municipi.

És legítim preguntar-se com és possible tancar l’exercici amb gairebé 4,8 milions d’euros de superàvit mentre el municipi continua patint dèficits evidents en serveis i infraestructures bàsiques.

Molts barris del Vendrell continuen patint una falta de manteniment crònica: carrers amb l’asfalt en mal estat; voreres deteriorades i amb greus problemes d’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda, cotxets infantils o gent gran; manca d’enllumenat públic en nombroses zones; deficiències en la neteja viària; problemes de seguretat; equipaments insuficients; mancances en mobilitat; i una deficient gestió de residus.

A més, convé recordar que l’Ajuntament del Vendrell continua sotmès a un Pla d’Ajust municipal que, segons les previsions inicials, hauria d’haver finalitzat l’any 2022. Tanmateix, l’actual equip de govern, encapçalat per Kenneth Martínez i el PSC, va decidir prorrogar-lo fins a l’any 2030, allargant així durant més temps les limitacions econòmiques i financeres del consistori. Per això, presentar ara com un gran èxit la reducció del deute resulta, com a mínim, enganyós, quan aquest sanejament s’hauria d’haver assolit anys enrere.

Des de la nostra entitat considerem que un superàvit tan elevat no és necessàriament sinònim de bona gestió; en molts casos és la prova que no s’han executat inversions previstes o que no s’han prestat serveis amb la intensitat necessària.

Ens preocupa especialment que el govern municipal presenti aquestes dades sense explicar amb transparència:

• quines partides pressupostàries no s’han executat; 

• quines inversions anunciades han quedat pendents; 

• quin ha estat el percentatge real d’execució del pressupost 2025; 

• quina part del superàvit prové de majors ingressos extraordinaris o de subvencions no executades; 

• i quin impacte tindrà aquest romanent en els pressupostos futurs. 

També cal recordar que la reducció del deute no es produeix únicament per una millor gestió política, sinó també per l’increment sostingut de la pressió fiscal dels darrers anys sobre la ciutadania, així com per l’arribada de fons externs i subvencions. Presentar-ho com un èxit exclusivament atribuïble al govern és, com a mínim, parcial.

A més, resulta contradictori presumir de “congelació d’impostos” quan molts veïns i veïnes han vist incrementada la seva càrrega econòmica per altres vies: taxes, preus  públics o l’encariment indirecte de serveis essencials.

Des de la Federació Xarxa Vendrellenca defensem que la bona salut financera d’un ajuntament no s’ha de mesurar només pels percentatges de deute o pel romanent de tresoreria, sinó per la millora real i tangible de la qualitat de vida de la ciutadania.

I, malauradament, avui molts barris del Vendrell continuen acumulant problemes històrics sense resoldre: carrers sense reasfaltar des de fa anys; urbanitzacions amb enllumenat insuficient o deficient; espais públics degradats; barreres arquitectòniques que dificulten la mobilitat i l’accessibilitat; i serveis municipals que no arriben amb la qualitat que mereix la ciutadania.

Per això demanem al govern municipal menys propaganda institucional i més transparència, més execució pressupostària i més inversió directa als barris.

La ciutadania no viu de titulars; viu de serveis públics eficients, carrers nets i  asfaltats, barris ben il·luminats, espais accessibles, seguretat, transport digne i polítiques útils.