"Qui escup al cel, a la cara li cau"

Fa un dies que s’ha muntat un “pollo” a rel de que van escopir a una diputada de JxCat als carrers de Madrid després de la seva intervenció en un debat al Congrés sobre el tema de l’habitatge. En el debat un altre diputat, Gabriel Rufian, va assenyalar un per un els diputats de Junts que s’oposaven amb Vox i PP a un decret sobre habitatge que aportava algunes solucions a la situació complexa de l’habitatge. Aquesta agressió líquida va fer que el President Puigdemont llences una llarga filípica sobre aquesta situació que va patir la diputada. Condemnable sens dubte, però crec que Puigdemont no seria els més adequat per fer segons quines declaracions i menys sobre l’assenyalament. Repassin hemeroteques i discursos.

Això d’escopir és una pràctica molt llunyana i sempre s’ha considerat que és una mostra d’agressivitat i també una voluntat de menystenir i, humiliar o de provocació a la persona a la que s’escup.

Escupen els nens petits com element de comunicació amb els altres, els fa gracia descobrir aquesta possibilitat. Al créixer es convertiran en experts en l’art de llençar els gargalls el més lluny possible. I fins i tot se n’han fet concursos, (gran campionats). Mal gust? Sí, però un divertimento dels adolescents desvagats i insolents.

També és veritat que l’escopinada té unes reminiscències bíbliques conegudes. Així a l’evangeli de Marc 14:65: Després del judici davant el Sanedrí, alguns començaren a escopir-li, a tapar-li la cara i a donar-li cops, dient-li: "Fes de profeta!". Aquestes escopinades ja havien estat previstes en l’antic testament quan Isaïes diu: Isaïes 50:6: "He parat l'esquena als qui em assotaven, i les galtes als qui m'arrencaven la barba; no he amagat la cara davant d'ofenses i escopinades”

Ja veiem doncs que això de l’escopinada ve de lluny, i durant un temps sobretot, en èpoques de foscor educativa corria aquella història, que fins i tot il·lustrava algun llibre de “Educación y Mundologia”, que una nena es va adreçar a al mestra dient-li:

-Señorita la Mari Pili me ha escupido.

I la resposta canònica de la (o del) mestre d’aquella època era de manual. 

-¡Escupido! Eso hacían los judíos con Jesús, ¿no lo sabes?

I la nena (o nen) es quedava bocabadada i segur que no entenia ni la resposta i pensava que aquets Jesús era un desgraciat a qui escopien tots els jueus que trobava pel carrer.

Vaja com a la senyora diputada “juntaire” Madrenas a Madrid.

Avui però volem parlar d’una situació molt més prosaica, d’aquest mal educat que denuncia el president de la comunitat en un escrit que quan las “chicas de la limpueza” han deixat el terra de l’ascensor més net que una patena van i hi escupen.

Un gargall.

Un sípia.

Una excreció salival...

Home no!. Actituds com aquestes poden generar una guerra oberta entre veïns.

Ja no es tracta ja de la higiene, que també, sinó d’una actitud que recorda aquella gent que ha fet de l’escopir un senyal d’identitat. Els veus al carrer, i a molts llocs.

I a més són rancis. A veure si al final s’haurà de posar a l’ascensor una escopidora d’aquelles que trobaves en alguns racons dels els centres oficials.

Encara podríem trobar alguns d’aquells cartells metal·litzats en que s’advertia “Se ruega no escupir en el suelo por razones de higiene“ o aquells altra “En interès de la salut pública se ruega no escupir en los coches” que podem llegir en molts trens.

Aquesta comunitat de veïns hauran de posar un cartell semblant a l’ascensor a veure si els porcs que hi escupen es donen per al·ludits i acabin amb aquesta  fastigosa costum.

De seguir hi haurà penalització econòmica pe part de l’empresa de la neteja i encara commou més la crida al respecte als treballadors i al veïns.

Osti noi!. Ja sabem que de porc i de senyor se n’ha de venir de mena.

I ja veiem que l’escopinada és universal.

Segurament si la cosa persisteix el president que ara amablement ha fet aquesta nota acabarà amb una filípica com la Puigdemont.

Total res de res, la humanitat seguirà escopint.

No tenim remei i ho sabem.

Seguirem escopint a cel i clar....