Morfeu, Plató i el mite d'escollir lliurement

"L'elecció és una il·lusió creada entre els
quals tenen poder i els que no ho tenen”.

Merovingi, Matrix

"Ets un esclau, Neo. Com tots els altres,
vas néixer en captivitat.
Vas néixer en una presó
que no pots assaborir,
ni fer olor, ni tocar.
Una presó per a la teva ment”.

Morfeu, Matrix

Primer de tot, estimat lector, m'agradaria excusar la meva absència en aquest període de temps. La voràgine del dia a dia a l'aula, la feina que suposa tenir un càrrec en una escola, la seva conciliació amb la investigació acadèmica de la meva tesi doctoral, les obligacions professionals i personals, entre d’altres qüestions diverses, han fet que no hagi pogut escriure abans o, si més no, en la meva freqüència anterior, caracteritzada per una periodicitat mensual.

Avui, dins d'aquesta tribuna educativa terapèutica, lliure i sense filtres, vull acostar-me al cinema i la filosofia, i la seva relació amb la situació actual a les aules del món occidental. Probablement, les persones que estiguin llegint aquest text i tinguin una certa edat hauran reconegut pràcticament a l'instant la pel·lícula que encapçala el títol de l'article, així com les dues cites que l'acompanyen seguidament. Estrenada l'any 1999, el llargmetratge Matrix va ser una autèntica revolució a la societat del final del mil·lenni per diversos motius. D'una banda, acostava la filosofia platònica i el seu mite de la caverna al públic general i no tan entès en qüestions ontològiques, aportant una revisió actual de l'esclavització de la societat (una vegada més, es demostra que no hem canviat tant en 2500 anys d'història col·lectiva). D'altra banda, mostrava una revisió que, vint-i-set anys després, ben bé podria ser veritablement real, gairebé premonitòria: un futur en què les màquines dominen el món i els éssers humans som esclavitzats per convertir-nos en energia, pur combustible que permet sobreviure els nostres enemics cibernètics, una mena de mite de Frankenstein tecnològic.

Evidentment, aquesta esclavització no és ni de bon tros com la de la pel·lícula, però, tornant a la qüestió filosòfica, es pot observar com, d'una forma conscient, els humans hem entregat la nostra llibertat a la tecnologia, en un episodi col·lectiu d'interconnexió global. És com si visquéssim en un mite de la caverna invertit on les persones, després d'haver mossegat el fruit del coneixement, aquell que condueix a la llibertat, els ideals i les virtuts clàssiques (veritat, justícia, bellesa, entre d’altres), haguéssim preferit escopir-lo, llençar-lo a la brossa i tornar a la nostra cova a viure entretinguts per les llums col·locades davant nostre per fer-nos veure una realitat, empassant-nos que aquesta és la vertadera, única, útil, fàcil i real.

Llegint tota la diagnosi inicial vostè podrà pensar, estimat lector, quin panorama tan pessimista apareix davant els nostres ulls, gairebé apocalíptic i sense cap mena de perspectiva de futur positiva possible, tants pels que habitem el món com pels que han de venir. Doncs no, clar qui hi ha solució. De fet, la solució també apareix a la pel·lícula, i és aportada per un dels personatges principals, Morfeu (Déu dels somnis a la mitologia grega. Com es pot comprovar, la filosofia grega impregna no només la pel·lícula, també la nostra vida actual), l'encarregat d'alliberar la ment del protagonista, Neo.

“Estic intentant alliberar la teva ment, Neo. Però l'única cosa que puc fer és mostrar-te la porta. Tu ets el que ha de travessar-la” (Morfeu, Matrix).

I és aquí on toca relacionar tot el que s’ha escrit fins ara amb l’educació. Efectivament, l’educació i, més concretament, el paper dels i les mestres, dels professors i les professores és el principal actiu que tenim com a societat per alliberar la ment dels més petits i petits i, d'aquesta forma, oferir-los l'opció d'escollir en una veritable llibertat, aquella que el mercat i la tecnologia no volen que existeixi. O potser sí, però com a llibertat regulada pels seus interessos, els quals normalment responen a motius de caràcter econòmic i polític. I és la nostra obligació com a adults, responsables d'un món comú i compartit, oferir aquesta possibilitat de construir una societat millor, més justa, més lliure, més democràtica, més bella, on el coneixement sigui el que canalitzi les aspiracions d'una veritable llibertat. Som-hi!! Anem i travessem junts la porta, la llibertat ens espera!!

PD: des d'aquesta humil tribuna d'un mestre profà, tot el suport incondicional als mestres i sindicats que lluiten perquè la nostra feina, molt digna des d'un punt moral i humà, gaudeixi també d'unes condicions laborals, econòmiques i socials dignes.