Al Vendrell, aparcar ja és gairebé arqueologia

Al Vendrell tenim una nova descoberta urbanística que podria exposar-se directament al Museu Deu: una plaça d’aparcament, una peça cada vegada més valuosa i difícil de trobar al centre, fins al punt que l’Ajuntament ha decidit desmuntar les restes de l’antiga benzinera de Cal Júlio, davant del Mercat Municipal, per convertir aquell espai de l’avinguda de Jaume Carner en una zona d’estacionament comercial gratuït i regulat d’entre deu i quinze places, amb limitador horari durant l’horari comercial i l’obra prevista per acabar al novembre.

La notícia, explicada així, sembla fantàstica: treure una antiga benzinera i guanyar aparcament al centre perquè els clients puguin comprar al comerç local, però hi ha un petit detall que em fa somriure, perquè el mateix Ajuntament reconeix que aquesta actuació vol pal·liar la manca d’aparcament i la pèrdua de places que han comportat altres projectes, entre els quals la reconversió en illa de vianants del carrer Doctor Robert i el carril bici de l’avinguda de Jaume Carner.

És a dir, primer traiem places, després descobrim que en falten i finalment fem obres per recuperar-ne unes quantes, un sistema de planificació urbana que, ben mirat, té alguna cosa de màgia: treus aparcament, després busques aparcament i finalment presentes l’aparcament recuperat com una bona notícia.

I que no se m’entengui malament, perquè disposar d’un espai gratuït d’estacionament per afavorir el comerç és una bona idea, especialment en una zona on els comerciants necessiten que els clients puguin arribar, aparcar i carregar les bosses sense haver de fer una gimcana urbana abans de comprar una barra de pa, però quan parlem de només deu o quinze places potser convé no presentar-ho com si haguéssim descobert un nou continent, perquè quinze places són quinze places, i al Vendrell probablement no trigaran gaire a convertir-se en una mena de bé preuat que es disputa amb més emoció que una final de Champions.

L’alcalde Kenneth Martínez explica que l’objectiu és millorar la rotació perquè en una mateixa plaça hi puguin estacionar més vehicles i facilitar així les compres al comerç local. I jo només puc pensar que això de la rotació és una idea magnífica, perquè així la plaça no es casa amb ningú, entra un cotxe, en surt un altre i tots contents, sempre que no arribis trenta segons tard, perquè llavors probablement descobriràs aquella tradició tan vendrellenca que consisteix a donar voltes buscant aparcament mentre el teu comerç de proximitat et mira des de la distància.

El més curiós, però, és que aquesta nova zona arriba després que l’antiga benzinera hagi estat inactiva des de l’octubre de 2024, després de la seva jubilació, i que el mateix any l’Ajuntament anunciés que aquell espai es convertiria en una plaça dins de la reforma de l’entorn del Mercat Municipal. Ara resulta que aquella plaça serà aparcament comercial regulat.

I jo, que sóc una persona senzilla i intento seguir els projectes municipals, només em pregunto: la plaça ha anat al gimnàs i s’ha convertit en aparcament o és que hem canviat d’idea pel camí?

Perquè aquí tenim una altra de les meravelles de la política municipal: els projectes canvien, les paraules s’adapten, els usos es reformulen i finalment tot acaba presentat com la peça que faltava perquè el puzle encaixi perfectament, encara que els ciutadans que hi vivim hàgim vist pel mig alguna peça anar amunt, avall i, si convé, desapareixent.

I compte, que jo celebro qualsevol plaça d’aparcament que ajudi el comerç, el que no puc evitar és trobar una mica d’ironia en el fet que ara recuperem amb orgull entre deu i quinze places després d’haver perdut places amb altres actuacions, com si haguéssim gastat dos euros per perdre’n un i ara estiguéssim celebrant haver recuperat cinquanta cèntims.

Potser el veritable projecte estrella no és només fer aparcament.

Potser és aconseguir que quan es faci una actuació per millorar la mobilitat no calgui fer-ne una altra després per arreglar les conseqüències de la primera.

I això sí que seria innovació.

Perquè trobar aparcament pot ser difícil però trobar una política de mobilitat que no obligui els ciutadans a jugar a “on aparcarem avui?” hauria de ser bastant més fàcil.

I si no, sempre ens quedarà Cal Júlio.

Ara ja no ven gasolina, però potser acabarà venent una cosa encara més buscada al Vendrell: una plaça lliure.