5 de juny. Ecofeminisme

És una data important per reflexionar sobre els desgavells que la societat capitalista industrialitzada està fent sobre el planeta i els seus ecosistemes, dels quals en formem part indivisible, malgrat ens pensem superiors o éssers a part.

Des del Feminisme, fa dècades que lluitem i reivindiquem una altra manera de relacionar-nos i de gestionar els recursos naturals, una manera sostenible, posant la vida al centre i no pas els guanys econòmics.

Aquest corrent de pensament s’ anomena Ecofeminisme.

Des de la Frontissa ens hi identifiquem totalment.

L’Ecofeminisme és un corrent de pensament i també és un moviment social que posa en relleu la relació entre l’ opressió de les dones degut al nostre sexe i l’explotació insostenible del món que ens envolta.

Va ser elaborat com a nou concepte l’any 1974, per l'escriptora Françoise d'Eaubonne, activista feminista que defensà el lideratge de les dones en la definició de les relacions humanes amb el planeta.

El concepte ja havia tingut un important precedent l’any 1962, quan la biòloga marina Rachel Carson va alertar, en el seu llibre «Primavera silenciosa», sobre l'ús dels pesticides com el DDT, que provocava l'enverinament dels ocells i, com a través de la cadena alimentària, aquests tòxics arribaven a les persones. 

L’Ecofeminisme engloba tres pensaments essencials:

El Pacifisme, l’Ecologisme i el Feminisme.

Considera que tot la humanitat som éssers biològics i socials, I que per tant ens desenvolupem dins de contexts socials i ecològics particulars i concrets.

La societat patriarcal sotmet i utilitza els cossos, les ments i les vides de dones i homes, i al mateix temps també sotmet i utilitza els altres éssers vius, la natura no humana, i els recursos geològics (aigua, minerals, sòls….)

Veure com el sistema capitalista patriarcal influeix en tots els ecosistemes del planeta ens ajuda a comprendre els orígens i les motivacions de l’opressió de les dones.

Des d’un punt de vista de suposada superioritat biològica, els éssers humans, sobretot els homes, s'han apropiat, han dominat i han sotmès violentament els altres éssers vius, inclosos els propis humans, especialment les humanes, així com els processos, productes i serveis que formen la natura o són generats per ella. Moltes religions reforcen aquesta visió de “superioritat humana”.

Les ecofeminismes considerem que el projecte modern occidental de creixement econòmic il·limitat, a part de ser totalment injust i anti-ètic, està ja esgotat i que resulta totalment impossible de mantenir-lo en un món finit, que és el que tenim.

En els inicis d’aquesta lluita, durant la dècada del 1970, diverses protestes i accions contra la destrucció ambiental van ser protagonitzades per dones, moltes d’elles represaliades I fins o tot assassinades; i la lluita segueix avui en dia.

Algunes de les figures referents són:

• Yayo Herrero, Estat Espanyol. Denuncia la precarització del treball agrícola i del treball reproductiu.
• Karen Warren, USA. Teòrica de l'ecofeminisme i consultora internacional sobre ecologia.
• Berta Càceres, Hondurenya, de l’ètnia Lenca.

Assassinada per liderar protestes contra una presa.    

• Wangari Maathai. Activista política  i ecologista kenyana, de l’ètnia Kikuyu. El 2004 va rebre el Premi Nobel de la Pau per "les seves contribucions al desenvolupament sostenible, a la democràcia i a la pau".
• Sallie McFague. USA. Teòloga feminista que fa èmfasi en la relació entre dona,planeta i vida.
• Rosemary Radford Ruether, USA. Autora ecofeminista.
• Vandana Shiva. Índia. Membre del Moviment Chipko, que van aconseguir protegir els boscos comunals abraçant els arbres en un acte de protesta pacífica.    
• Maria Mies, Alemanya. Teòrica que relaciona el patriarcat amb l'explotació del medi ambient.
• Val Plumwood, Austràlia. Pensadora ecofeminista. Treballs sobre antropocentrisme.
• Judi Bari, USA. Activista ecofeminista. Contra la tala d’arbres.
• Charlene Spretnak, USA. Pensadora i escriptora,que lliga ecofeminisme i espiritualitat.
•  Lois Gibbs, USA. Lideressa en les protestes contra el govern quan la seva comunitat va descobrir que el seu barri, Love Canal, havia estat construït sobre un abocador.

Elles en són algunes, en som moltes més, i en necessiten moltes més, per poder aturar l’ actual i creixent destrucció mediambiental. Ens hi va la vida!

Neus Benavent i Vallès. Biòloga. Enginyera Tècnica Agrícola

Associació de dones feministes La Frontissa

Fonts: vikipèdia i elaboració pròpia.