L’ou com balla

Sembla ésser que la tradició nasqué a Barcelona, fa gairebé sis segles. Uns anys més tard s'estengué a d´altres poblacions com Sitges, Manresa, Vic, Tarragona, Igualada i Manresa. Hi ha qui hi veu, en aquest tema, un rerefons o referència laica de la fertilitat. En canvi, hi ha estaments eclesiàstics -sense cap base certa- que s'ho fan venir bé. Així al·leguen una suposada referència al moment de l'elevació del Santíssim (en celebracions religioses) i/o misses. Jo, que em considero creient, no li veig pas la punta al llapis... Malgrat em diguin que l'hòstia ve representada per l'ou i que la copa de la font que recull l'aigua esdevé el calze.

Corpus era un d'aquells 3 dijous lluminosos, com proclama un vell adagi. "3 jueves hay en el año que relucen más que el sol: Jueves Santo, Corpus Christi y el día de la Ascensión". El tràfec laboral i el calendari inherents a la societat actual l'han desplaçat al diumenge següent. Tal com penso que s'hauria d´haver fet -fa ja molts anys- amb la gran majoria de festes religioses de l'any (llevat, potser, de Nadal i Any Nou). Una vella promesa dels governs del PP o del PSOE que mai no volen recordar. En els indrets on encara es manté situada al dijous, la gran majoria de gent aprofita per prendre's un pont de cinc dies. Ací, doncs, la fondària religiosa de la diada queda del tot difosa, òbviament.

Un altre contrasentit -dins una societat laica que reconeix la Constitució- ho podrien ésser les processons que es fan en ple carrer. Calcant l'esquema de Sitges, es fan catifes florals d'una gran bellesa. que no em desagraden. Entenc, això sí, que hi hagi gent contrària a l'ús de I’ocupació de la via pública per temes de caire religiós. Des d'aquest prisma, pot arribar el dia que altres confessions demanin el mateix per a algun dels seus actes de fe. Si ho plantegen, ja veurem què passa. Sarau assegurat!.

La finalitat bàsica de la festa del Corpus no és altra que exalçar i venerar el sagrament de l'Eucaristia. Sobretot pel que fa enfront dels agnòstics. Els orígens s'ubiquen a la fi del segle XIII. Se situa al dijous posterior a l'octava de Pentecosta. Val a dir que, després de Roma, Barcelona i Girona van ésser les primeres ciutats en celebrar-ho amb una processó (any 1320). Ha plogut molt d'aleshores ençà. Nogensmenys que més de set segles.

Dit això, de ben segur que cal replantejar-se el quid de l'entrellat. No es tracta pas de matar tot el què és gras. Mal que els pugui pesar als qui defensen uns principis moralistes fins i tot un pèl "integristes", jo m'estimo més expressar els meus sentiments íntims, en aquesta matèria, d'una manera menys popular i més discreta. Altrament, correm el risc de barrejar temes folklòrics amb visions existencials de caire profundament interior.

Sense anar gaire més lluny -i com a cloenda del meu article- bo serà fer una valoració "ajustada" i amb fondària de l’imminent viatge pastoral del Papa Lleó XIV al nostre país. Concretament, la setmana entrant a Madrid, Barcelona i Canàries. Ja veurem com molts dels nostres dirigents intentaran aprofitar l’avinentesa per escombrar cap a dintre. Per portar l’aigua al seu molí. Quina pena!.