El cristianisme a Vilanova i la Geltrú

A la capital del Garraf conviuen diferents confessions cristianes: catòlics, protestants (principalment evangèlics, entre els quals destaquen els pentecostals), ortodoxos i testimonis de Jehovà. Per raons històriques, el catolicisme és la confessió que disposa de més fidels, si bé no de més centres de culte. Les esglésies catòliques de la ciutat fan misses tant en català com en castellà. En aquestes celebracions litúrgiques, però, s'hi observa una presència de joves inferior a la d'altres comunitats cristianes.

Així i tot, les activitats parroquials apleguen un nombre considerable de joves. A Santa Maria de la Geltrú, Sant Antoni Abat, la Immaculada Concepció, Sant Joan Baptista i Sant Pere del Tacó s'hi observa una presència relativament reduïda de gent jove durant les celebracions. Tanmateix, en els darrers anys també es percep, entre els cristians no practicants, una actitud més activa envers la fe, cosa que podria traduir-se en un augment de la pràctica religiosa. És possible que la creixent visibilitat d'altres confessions religioses, entre elles l'islam, contribueixi en alguns casos a una reafirmació de la identitat cristiana.

Una part important del jovent cristià es concentra als diversos centres de culte evangèlics —com ara l'Església Evangèlica Baptista, la International Church of Barcelona (ICB), la Biserica Penticostală Emanuel, la Iglesia Cristo Reina, la IPUE – Iglesia Pentecostal Unida en Europa, la Iglesia Evangélica Jehová Shammah—, així com a la Parròquia Ortodoxa Romanesa, situada a l'ermita de Sant Sebastià, i a la Sala del Regne dels testimonis de Jehovà. En aquests centres hi predomina la població d'origen immigrant. La Sala del Regne organitza reunions de culte tant en català com en castellà, mentre que els centres evangèlics les fan generalment en castellà; la Biserica Penticostală Emanuel, en romanès; i la ICB, en anglès. La parròquia ortodoxa també celebra la Divina Litúrgia en romanès.

Pel que fa a la diversitat d'orígens i col·lectius, entre els fidels d'origen romanès presents a la ciutat predomina l'ortodòxia i, en menor mesura, el pentecostalisme; entre els llatinoamericans, les esglésies evangèliques, especialment les pentecostals; i una part important dels fidels gitanos s'aplega a l'Església de Filadèlfia, que és pentecostal. En conjunt, aquestes confessions cristianes atorguen una importància central al Nou Testament, especialment a la figura i a l'ensenyament de Jesús de Natzaret, encara que en facin interpretacions doctrinals diverses.

La participació dels joves constitueix un factor important per al dinamisme i la continuïtat de qualsevol comunitat cristiana. La parròquia ortodoxa, per exemple, disposa d'un cor propi, i la música litúrgica hi esdevé un element de cohesió comunitària. D'altra banda, i a diferència de l'organització catòlica —que centralitza la formació dels seus capellans a nivell diocesà—, altres confessions sí, que formen els seus pastors a la ciutat. És el cas de la comunitat evangèlica, que disposa d'un centre de formació a la Iglesia Cristo Reina (a la Rambla de l'Exposició), on s'ofereixen setmanalment classes de teologia i estudis bíblics.

Finalment, cal recordar els anys seixanta i setanta del segle xx, essent recent encara el Concili Vaticà II (1962-1965), que obrí l'Església a la modernitat mitjançant una profunda transformació litúrgica, teològica i de la seva relació amb el món. Entre altres canvis, les misses passaren a celebrar-se en les llengües vernacles i de cara als fidels. A Catalunya se celebraven misses amb cants i acompanyament de guitarres i, com a pràctica concreta d'algunes parròquies i d'algunes situacions, com ara les colònies infantils, amb pa en comptes d'hòsties. Avui, el cant amb acompanyament de guitarres és menys habitual en les misses dominicals, on sovint es prefereix el cant coral o l'orgue; tanmateix, es manté viu en grups de joves, moviments eclesials i trobades específiques. En canvi, en moltes esglésies evangèliques, especialment les pentecostals, la música contemporània —amb guitarres, teclats i percussió— continua essent un element central del culte. Això no significa que, per atraure més fidels, s'hagi de copiar aquesta derivada històrica, però l'experiència mostra que la qualitat estètica de la litúrgia pot influir en l'interès que desperta i en la vinculació dels fidels amb la vida comunitària.