Llàgrimes d'aram

Plora l’estàtua de la Llibertat

–pluja de llàgrimes d’aram–

alguna cosa s’està trencant

a ulls de la deessa romana.  

Plora, observant l’opressió

del més cregut gegant del món;

amb cap boirós i el cor rocallós,   

vol enfosquir nostra blava esfera.

Plora, damunt l’Illa Llibertat

amb ullada fixa mirant a Europa;

bastida com a imatge d’amistat,

trontolla amb ira, a proa, a popa...

Baules obertes sota els seus peus

que algú s’esforça en  recompondre.

Que no ho facin! Estiguem atents

i evitem que imposin les cadenes.

Plora quelcom més que la Llibertat,

ploren els ulls de la intel·ligència:

gotes humanes farcides de ràbia

i agres perles amb regust d’aram.