La Verge de les Neus

“Des dels cims coberts de neu / vós que sou Mare de Déu / amorosa a tots mireu / Verge santa de les neus”: aquesta és la tornada dels Goigs que se li canten en tots aquells indrets on veneren la seva memòria.

La història ens remunta al mandat del Papa Liberi (de l’any 352 al 366). La llegenda explica que un matrimoni noble de Roma (gran, acabalat i sense fills) li pregà a la Verge que els orientés sobre el destí del seu patrimoni, a fi de garantir-ne un ús cristià. De sobte, una copiosa nevada deixà tothom embadalit: era la Verge que se’ls havia aparegut, dient-los que els indicaria on bastir un temple. El seu perfil vingué marcat -a terra- per aquella nevada miraculosa, tal dia com avui de l’any 358. La construcció va durar als volts d'un any, tot i que l’originària Basílica Santa Mª Maggiore desapareixeria uns anys després. Va ser l’any 434, que es tornà a reconstruir. La devoció va quedar circumscrita a l’àrea de Roma, ben bé fins a l’any 1000. Fou a l’albada del segle XIV que un deixeble del gran pintor Giotto plasmà, en un quadre, aquest fenomen natural inusual. Es conserva al seu interior. No sol ésser un nom que es posi massa als nadons, tot i la moda actual dels monosil·làbics... Tenint en compte que, en la llengua  catalana, aquesta nota s’hi escauria. Potser hi entreveig una doble explicació: la que ve donada per l’agnosticisme social i la nul·la vinculació del mateix nom amb cap figura mediàtica dels “massmedia”. La neu és símbol de puresa. No endebades l’adagi precisa la tesi del “color blanc com un borralló de neu”. També ens recorda les obagues, quan expressa “llevant, marinada fon la neu de l’obaga”. Sense oblidar certa equidistància amb allò que es proclama quan es deixa anar la dita “una bona nevada és una bona femada”.

No esdevé gens fàcil retrobar refranys sobre neu sense una idea o connotació associades a l’hivern. Costa imaginar una nevada, a l’estiu. Més encara, quan el tema "canvi climàtic" no havia sortit de la closca. En relació a la gran extensió els països catalans, fa vuit segles que les illes d'Eivissa i Formentera hi tenen lligams: els conqueridors cristians catalans les posaren sota la seva protecció. Potser valdria la pena, per tant, pensar a establir un nou vot de poble. El prec s’orientaria al somni de salvar el planeta terra. Que la “Madonna” il·lumini la trepa llarga dels nostres polítics per tal que n’encertin alguna, oi?.