Avui, Berta Aguilar Garcia

Selfie: Anglicisme equivalent a autofoto (fotografia que es fa un mateix). No recollit a DIEC. Fotografia que una persona fa d'ella mateixa, sola o amb altres persones, amb la finalitat de difondre-la a través de les xarxes socials. SINÒNIMS: autofoto

- Fes-te una presentació en un màxim de 10 línies

Soc la Berta Aguilar Garcia, una noia de 31 anys, vilanovina de tota la vida, advocada i corredora amateur.

Sent petita em van diagnosticar dislèxia, i vaig aprendre a veure el món d’una manera diferent. Vaig haver de trobar les meves pròpies estratègies per sobreviure en un sistema educatiu que en aquell moment era molt poc adaptatiu.

Malgrat això mai m’han fet por els reptes i sempre que m’he proposat algun objectiu he treballat incansablement fins aconseguir-ho.

- Canviaries alguna cosa de tu mateixa

Sí, m’agradaria ser més pacient i a vegades poder parar i respirar, sense tenir la sensació d’estar perdent el temps.

- Un record recurrent de la infància

Recordo els estius a la platja, els grans de sorra enganxats a la pell, el gust d’aigua salada, l’olor de crema solar i la llibertat absoluta saltant onades i construint castells o pous.

- Tens alguns paradís perdut

La Toscana, si no pogués viure a Catalunya allà seria feliç.

- El teu llibre

M’encanta llegir, i recomanar llibres adaptats a cada persona i situació, però el meu llibre preferit és El laberinto de los espíritus de Carlos Ruiz Zafón.

- La teva cançó

Soc de tenir una cançó preferida cada dos dies, però si només puc triar una, mai em cansaré d’escoltar Tots els homes d’Escòcia dels Amics de les Arts.

- La teva pel·lícula

TheNightmareBefore Christmas: l’stop-motion; l’estètica de Tim Burton; la banda sonora; i el missatge de que explorar nous horitzons és enriquidor, però hem de valorar la nostra pròpia identitat i destacar en allò que ens fa únics en lloc de forçar-nos a ser qui no som, la fan per mi una obra d’art.

- Què faries per un presentar un bon àpat

Per mi els bons àpats depenen més de la companyia que del menjar en sí. Així que tot el que es pugui compartir seria una bona opció.

La més versàtil, adaptable i simpleseria una amanida de pasta, a la que se li pot posar allò que més t’agradi: tomàquet, pebrot, blat de moro, advocat, pèsols, olives, llenties, etc. I condimentar amb la salsa que més t’agradi o simplement oli i sal.

- Quina relació tens amb les anomenades Xarxes socials 

Les utilitzo des de fa molts anys i m’agraden. Crec que son una eina de comunicació i informació dinàmica i entretinguda, però a la vegada, hi inverteixo més hores de les que voldria.

- Tens o voldries tenir alguna mascota. Quina?

Visc amb el Wabi, un bichon maltès de cinc anys, amb el que no m’avorreixo mai. Amb ell tot és amor i energia. 

- Prefereixes estar a Lluna de València o tenir la Lluna en un cove

Prefereixo tenir la Lluna en un cove, m’agrada pensar que res és impossible del tot, sent fins i tot possible atrapar a la Lluna.

- Què no faries mai...

ferir a algú, persona o animal, de manera voluntària.

- Que t’agrada més i què menys de la ciutat

El que més m’agrada de Vilanova i la Geltrú són les seves platges.  I el que menys és que crec que s’inverteix poc en oferir una bona oferta cultural.

- Quins serien els teus referents

Al llarg de la meva vida he tingut la sort de coincidir amb varies persones que s’han convertit en referents, però en destacaria els següents:

Els meus pares, per ser bones persones, treballadors i perseverants. M’han ensenyat, a través del seu propi exemple, a lluitar pel que vull, a resistir quan les coses no van com es vol i a defensar els meus principis amb respecte i fortalesa.

La Marta Sardà, va ser la meva logopeda durant molts anys, però el nostre vincle va molt més enllà. Em va instruir per veure el món amb uns ulls més empàtics i així he seguit fent-ho al llarg dels anys.

El meu tutor de cinquè de primària, que més enllà de la seva tasca de mestre, em va fer sentir segura i capaç d’aconseguir allò que em proposes en un moment on jo estava perduda i desmotivada.

- Ets de donar o rebre consells

Soc més de donar consells, m’agrada escoltar a la gent i intentar oferir una visió diferent a la seva, i, si és necessari i hi ha la confiança, aconsellar.

- De quin carnet que portes a la bossa o tens a casa et sents més orgullós/osa

Del carnet de col·legiada de l’ICAB, soc conscient de tot el que he hagut de treballar per aconseguir-lo, i em fa sentir molt orgullosa.

- Llençar-te de trampolí o nedar i guardar la roba

Llençar-me de trampolí i sense mirar si hi ha aigua sota. A vegades el cop és dur i comporta una lenta recuperació, però: audentes fortuna iuvat, o en català, la fortuna afavoreix als valents.

- En una relació. Més física o més química?

Més química, sense una bona connexió, basada en el respecte i l’humor no hi ha relació que funcioni. Malgrat la física és important, la química és imprescindible.

- La sortida de sol anant a dormir o a llevant-te

Sempre llevar-me d’hora, soc una persona de matins i m’encanta veure com surt el sol.

- Córrer és de covards?

Jo no ho considero així. Per mi corre és com la vida, no hi ha creixement sense incomoditat, ni millora sense resistència, ni transformació sense esforç.

- Tu que corres i  molt que creus que és més útil, el cap, el cor o les cames?

Doncs els tres elements son imprescindibles, però, un cop adquireixes l’hàbit i per tant, tens resistència, el més complicat de treballar és el cap. Hi ha vegades que les ganes (el cor) i la força (les cames) hi són, però si el cervell (el cap) ens diu que no, és molt complicat seguir corrents.

- Davant teu a vint metres de l’arribada cau una corredora i això et permetria poder guanyar. T’atures i l’ajudes a aixecar-se? O passes olímpicament.

M’aturo i l’ajudo sense dubtar-ho. Una victòria en aquestes circumstancies no tindria cap mèrit, per mi és més important la companyonia que una medalla.

- Quan ja no pots més que et dius per continuar encara una mica més....

En aquests casos el meu mantra sempre és: “només deu segons més”, i quan passen aquests, torno a començar. He arribat a fer molts quilometres amb aquest pensament.

He d’afegir que en les curses agraeixo molt les paraules d’ànims d’altres corredors, voluntaris o públic. Sempre tenen un impacte positiu i donen l’energia que necessites per continuar.

- De quina cursa que has acabat et sents més orgullosa i per què?

La mitja marató de Vilanova i la Geltrú de 2025. Perquè va ser la meva primera mitja, 21 quilometres, i era a casa. Al llarg de tot el recorregut vaig trobar-me amb familiars i amics que em van animar a seguir.

No va ser fàcil, vaig acabar molt cansada, però amb el cor més ple que mai.

- Que hi dius a la frase d’Advocats i procuradors a l’infern de dos en dos.

Els advocats i procuradors vivíem dels conflictes aliens, i els procediments judicials acostumen a ser lents i costosos, per tant, entenc que hi hagi gent que ens vegi com els dolents, però, la realitat és que la nostra feina és la de solucionar i ajudar als clients en els conflictes que els hi apareixen al llarg de la vida, i considero que és més adient dir que els advocats i procuradors tenim el cel guanyat.

- Replica a aquells que diuen que un advocat ja cobra només per seure a escoltar

No cobrem pel fet d’escoltar, ho fem per intentar donar solució a un problema. Quan vas al mecànic perquè el teu vehicle no funciona i ell el revisa i el repara et cobra uns honoraris, i els advocats fem el mateix, el client ens explica el seu problema i nosaltres, amb els coneixements jurídics que tenim, el valorem i l’informem de les opcions i viabilitat de les mateixes.

A vegades, al coneixement no se li dona el valor que es mereix, i per això hi ha qui opina que cobrem només per seure a escoltar, quan la nostra feina va molt més enllà.

- El paper dels advocats a les pel·lícules donen una visió distorsionada i falsa de la realitat de la feina?

Sí, generalment la feina d’advocat es basa més en estudiar les lleis, redactar escrit i preparar les proves, i no tant en els judicis en sí.

Els grans discursos, les proves inesperades i els interrogatoris agressius, no solen ser habituals en la jurisdicció espanyola.

Malgrat això, hi ha una part de la nostra feina que sí té a veure amb l’actuació, i en defensar posicions encara que no ens les creiem del tot.

- És veritat que els advocats no responen mai sí o no? I van de cara al depèn

Doncs, depèn. La llei no s’aplica en abstracte, sinó a uns fets concrets, i per tant, hi ha lloc a la interpretació i els matisos. Per això els advocats no responem mai sí o no, perquè sabem que s’ha de valorar cada situació, i en atenció a la mateixa, la resposta serà una o altra.

- "Més val un mal acord que un bon pleit” que n’has de dir?

Sí, jo soc defensora sempre d’una bona negociació per intentar evitar anar a judici, malgrat l’acord final no es consideri tant favorable.

Hi ha varis factors que avalen la premissa de que més val un mal acord que un bon pleit: la lentitud judicial, la incertesa i el desgast mental i el cost econòmic real.

En la majoria dels casos cedir una mica i tancar un pacte imperfecte immediat és millor que enredar-se en un judici llarg i desgastador, amb resultat incert.

- Creus de veritat que la justícia és cega, o almenys porta el ulls ben tapats?

Quan diem que la justícia és sega ens referim a que la mateixa ha de ser imparcial, objectiva i igual per a tothom. En atenció a això, jo crec que la justícia no és cega i sovint mira de reüll a qui té davant.

- Creus de veritat que al justícia es democràtica i igual per tothom.

No, la justícia no és igual per a tothom. Malauradament tenim molts exemples mediàtics on veiem que el gènere, la ideologia o la raça influeixen en les decisions judicials.

- Quan i en quines circumstàncies no acceptaries un client?

No acceptaria un client al que penses que no puc defensar com necessita. Tothom té dret a una bona defensa jurídica, i si jo no la pogués oferir no dubtaria en no acceptar l’encàrrec.

- Si pugues canviaria...

Els tabús sobre la salut mental i oferiria suport psicològic gratuït i de qualitat a tothom que ho necessites.

- Si pugues eliminaria ...

la mala educació, crec que si tots fóssim més respectuosos amb els altres el món seria un lloc més amable en el que viure.

- Si pugues mantindria...

els hàbits saludables que ens fan sentir bé amb nosaltres mateixos.

- M’agradaria treballar...

d’organitzadora professional. L’ordre visual em genera pau mental.

- El més enllà és...

el lloc on hi ha gent que estimo que em segueix cuidant i protegint tot i haver deixat d’estar físicament en aquest món.

- I tot allò que vulguis afegir...

m’agradaria recordar que cap acte de bondat és inútil, i que amb un simple somriure o una paraula amable podem impactar positivament en els altres.