Una invitació

Ja arriben les barques velles / ja arriben les traineres, / ja ve la meva estimada Rosa del Port./

Que avui és la Festa del Carme, la verge més marinera./ I portarem a la barca roses d’amor./

I si no pots venir amb mi, empordanesa del cor,/ pensa que lluny de la cala el món s’acaba per tu i jo./

La Rosa del Port / Quan surt a la mar / Les blanques gavines la van voltejant./

Els braços alçats / A Déu cridem tots / I jo que t’envio els petons / De dos en dos./

Quan tornin les orenetes / Quan vinguí la primavera / Veurem damunt de la prada les flors de maig./

I tu tan encantadora / Cantarina i riallera / Vindràs per sempre estimada al nostre costat./

Vine, retorna i tindrem / Flors de ginesta al torrent / Amorosits a la cala / Caient la tarda del sol ponent./

La Rosa del Port / Quan surt a la mar / Les blanques gavines la van voltejant./

Els braços alçats / A Déu cridem tots / I jo que t’envio els petons / De dos en dos./ (bis)

Tot aquest text anterior és l’havanera “La Rosa del port” (del compositor Josep Lluís Ortega i Monasterio). Està considerada com una de les més populars. A mi m’encanta. L’he escoltat en la veu de Les Anxovetes (grup d’havaneres gironí) i em va agradar tant que vaig pensar en compartir, almenys la lletra, amb els lectors. La música és a internet. Si us agrada aquest tipus de música, endavant!. O en una cantada d’havaneres, és clar.  

Tot plegat, per part meva és una afectuosa invitació a llegir, a escoltar i a cantar aquesta havanera o la que us agradi més. Les havaneres formen part del patrimoni festiu català.