Badant pels carrers

Contra la barbàrie sempre

Ferran Savall

Ferran Savall

Era un missatge aliè a la marca de la furgoneta, era un element que més que decoratiu (gossos que mouen el cap, enganxines amb aquí hi va un, o una imatge del drac, o amb algun indicatiu territorial) és una autèntica declaració de principis.

I també volem deixar clar que coneixíem la frase “socialisme o barbàrie” que va popularitzar la teòrica del marxisme i revolucionària Rosa Luxemburg citant de memòria un frase d’un altre pensador Karl Kautsky i que originàriament deia “hem d'avançar cap al socialisme o caure de nou en la barbàrie". Però en esmentar-la Luxemburg en un moment molt difícil de la història europea va quallar. La va llençar en plena Primera Guerra Mundial per denunciar la batalla entre classes treballadores de diferents països i la fallida de la socialdemocràcia europea, argumentant que la societat capitalista portava a la destrucció de la civilització si el proletariat no assumia el canvi revolucionari cap al socialisme.

Posteriorment aquesta expressió va fer fortuna entre els socialistes francesos que la van usar reiteradament per indicar que fora del socialisme i de la seva ideologia de progrés social global tot podia moure’s per la llei de la selva.

De tot això ja ha plogut molt i la comparació d’alguna situació com a contraposició amb la barbàrie s’ha utilitzat en diverses accepcions.

Revolució o barbàrie

Comunisme o barbàrie

Civilització o barbàrie

Llibertat o barbàrie

Totes però amb el mateix concepte de fons…

Però en l’actualitat la frase en qüestió fa referència a la figura mítica del ciclista Mikel Landa.

Landa s’ha convertit en un ciclista que ha generat una empatia molt notable. Té multituds de seguidors que fins i tot tenen algun compte a les xarxes socials  sota el lema de Landismo o barbarie i el mateix ciclista entrevistat a Mundo Deportivo preguntat que era el Landismo deia: "Una forma de... No sé qué decirte... es algo que no he creado yo. Viene del público y cada uno creo que tiene un poquito de 'Landismo' y coge lo que él quiere. Sería el no rendirse, un poco de rebeldía, un poco de ir contra el sistema".

Aquesta frase s'ha convertit en un lema entre molts dels afeccionats al ciclisme,  en la frase en qüestió sintetitza els valors del ciclista que representen una manera molt particular d'entendre el ciclisme: amb valentia en els atacs, atreviment davant els líders del grup i una fidelitat a un corredor que ha fet de la lluita i de l'espectacle la seva senya d'identitat.

Alguns acaben definint el landisme com una mena de filosofia vital. No rendir-se mai, batallar fins el final. I potser després els resultats esportius no són els que hom esperava, però quan s’ha donat tot sempre queda la satisfacció íntima i personal d’haver-se superat a si mateix que és moltes vegades del que es tracta. Pocs càlculs estratègics i cor i força.

Però a la vinya del senyor hi ha de tot (és bo que sigui així) i alguns ens recorden que en aquets país hi ha hagut un altre landisme el que protagonitza l’actor de cinema Alfredo Landa que durant molts anys la seva tasca d’actor es fonamentava en retratar, no sense un deix d’ironia, al que s’entenia com  l'espanyol mitjà dels anys 70 com un home més aviat baixet, rabassut, molt  reprimit, pelut i obsessionat de manera malaltissa per les turistes estrangeres que arribaven a les platges de Benidorm i que es banyaven amb poca roba. Landa interpretava de manera magistral aquest prototip del mascle espanyol, d'antiheroi ibèric. Era un cinema masclista i un pèl barroer i amb qualitat força dubtosa, malgrat Landa va ser un actor amb registres de qualitat alta quan deixava aquest cinema de consum ràpid i de producció barata.

Va crear també a la seva manera un landisme que volia trencar també amb la barbàrie del moment i l’ofec que tenia la societat espanyola en els darrers rampells del franquisme (autèntica barbàrie) i que en l’actualitat invocar el “landisme o barbàrie”, referit al cinema és una provocació contra l’elitisme cultural de les minories.

Qui ho havia de dir que “Landisme o barbàrie” sigui en la versió que sigui ens ajudaria a reflexionar.

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.

Subscriu-te ara!

Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:

Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!

També pots escollir Eix Diari com a font preferida de Google i no perdre't les nostres notícies





SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local