Poesia

Temps de viure

IA

IA

Somio, se’m va la vida

més enllà de l’horitzó;

m’aferro fort i ferm a ella

com nàufrag errant i sol.

 

Fatalment cavalquen les hores;

vibren batecs de vida i cor,

marxen junts, ressonen alhora

i em recorden que encara hi sóc.

 

Ai, el temps! De vegades s’accelera

i d’altres, avança suau i lent.

Conscient i calm, subjecto les regnes,

–encara tinc força– i domo el corser.

 

Subtilment el temps ens arrossega,

empès per mil forces alienes;

quan sento que deixo de ser jo,

prenc la brida i marxo amb serenor.

 

Probablement el temps ens acompanya

si el fem amic viatger i cavalcable.

Tant si ve a favor com si és genet esquiu,

el seny marca el camí, sortosament.

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.

Subscriu-te ara!

Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:

Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!

També pots escollir Eix Diari com a font preferida de Google i no perdre't les nostres notícies





SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local