25 anys després, la plaça pública continua oberta

Fa vint-i-cinc anys, el 28 de setembre de 2001, un grup d’amics, professionals i persones vinculades a Vilanova i la Geltrú omplia el Celler de Can Pujol per assistir a la presentació de vilanovadigital.com. Aquell vespre naixia un projecte que tenia molt de tecnològic, però sobretot una intuïció de fons: Internet podia servir no només per mirar el món, sinó també per redescobrir allò que teníem més a prop.

Una frase d’Isidre Canals Cabiró ens havia ajudat especialment a imaginar aquella possibilitat: “L’ús de les xarxes d’abast mundial servint per a redescobrir la ciutat com àgora i plaça pública.”  Canals ens va acompanyar aquella nit i va adreçar unes paraules als assistents. Vint-i-cinc anys després, aquella idea conserva una vigència sorprenent.

Internet era aleshores una realitat encara incipient en moltes llars. No existien les xarxes socials tal com avui les coneixem, els telèfons no ens mantenien connectats permanentment i parlar d’un mitjà digital significava entrar en un terreny nou. Vilanova Digital es presentava amb un lema senzill, “Internet més a prop teu”, i amb una oferta que ja combinava informació, agenda, guia de serveis, enquestes, fòrums, xats, butlletins i espais de participació.

Mirada des d’avui, aquella primera portada té alguna cosa de document històric. El disseny, la tecnologia i fins i tot la manera de navegar ens traslladen immediatament a un altre temps. Però si ens fixem en el contingut, moltes de les necessitats continuen essent les mateixes: saber què passa, trobar serveis útils, participar en els debats del moment, descobrir l’agenda del territori i mantenir una relació directa amb els lectors. Fins i tot hi havia ja una enquesta i un fòrum obert per recollir opinions, així com un butlletí setmanal enviat per correu electrònic.

Aquell projecte inicial es definia com “tecnològic, de comunicació i oci”.  Deu anys més tard, quan vam celebrar la primera dècada, la definició havia canviat: “10 anys de compromís públic i periodístic”.  Aquesta evolució explica millor que cap altra cosa el camí recorregut. La tecnologia va ser el punt de partida. El periodisme, la raó de ser.

En aquests vint-i-cinc anys tot ha canviat. Han canviat els dispositius, els formats, els hàbits de lectura, les vies de distribució i la velocitat amb què circula la informació. També ha canviat el mateix projecte, que amb el temps va deixar enrere el nom de Vilanova Digital per convertir-se en Eix Diari i ampliar la seva mirada al conjunt del Garraf i el Penedès.

Però hi ha alguna cosa que no hauria de canviar: la voluntat d’explicar el territori des del mateix territori.

Durant aquest quart de segle hem publicat milers de notícies que, en el moment de veure la llum, només pretenien explicar l’actualitat d’un dia determinat. Avui, mirades en conjunt, formen alguna cosa més gran: un arxiu de la memòria recent dels nostres municipis. Canvis polítics, transformacions urbanes, crisis, mobilitzacions ciutadanes, festes, tragèdies, projectes empresarials, èxits esportius, reivindicacions socials, cultura i vida quotidiana han anat deixant rastre en aquestes pàgines.

Això és especialment visible quan recuperem una portada de novembre de 2001. Hi trobem política municipal, esportistes locals, cinema, cultura o controvèrsies ciutadanes que aleshores eren notícia i que avui són també una petita peça de la història del Garraf.  El periodisme viu del present, però amb els anys acaba construint memòria.

També han canviat els problemes que afronta l’ofici. El 2001 el repte era apropar Internet a les persones. El 2026 Internet és a tot arreu. El problema ja no és accedir a la informació, sinó distingir-la del soroll; separar els fets dels rumors; identificar què és rellevant entre una successió inacabable de missatges, vídeos, opinions i continguts.

En aquest context, el periodisme de proximitat manté una responsabilitat particular. Conèixer els municipis, saber qui són els protagonistes de les notícies, contrastar versions, entendre els antecedents i mantenir una distància crítica amb tots els poders continua sent imprescindible. La tecnologia pot canviar les eines. No substitueix el criteri, el contrast ni la responsabilitat periodística.

Tampoc hem arribat fins aquí sols.

La fotografia d’aquella presentació del 2001, amb el Celler de Can Pujol ple d’amics i amigues que van voler acompanyar el naixement del projecte, és una bona metàfora del que han estat aquests vint-i-cinc anys. Un mitjà només existeix si hi ha algú a l’altra banda disposat a llegir-lo, qüestionar-lo, compartir-lo, criticar-lo i tornar-hi l’endemà.

La confiança dels lectors no és un patrimoni que s’adquireixi per sempre. Cal guanyar-la cada dia. Hem encertat moltes vegades i també ens hem equivocat. Hem evolucionat, hem après i hem hagut d’adaptar-nos a transformacions que el 2001 difícilment podíem imaginar. Però el principi continua essent el mateix: intentar oferir una informació útil, pròxima i rigorosa al servei de la comunitat.

Quan Vilanova Digital va néixer, aspirava a convertir Internet en una nova plaça pública. Vint-i-cinc anys després, aquella plaça és molt més gran, més ràpida i també més sorollosa. Precisament per això continua fent falta un espai on la informació tingui context, on les diferents veus puguin ser escoltades i on el territori es pugui reconèixer a si mateix.

Avui celebrem vint-i-cinc anys d’aquella presentació, però sobretot celebrem totes les persones que, d’una manera o altra, han format part d’aquest viatge: els professionals i col·laboradors que hi han treballat, les institucions, entitats i empreses que hi han confiat i, molt especialment, els lectors.

Sense ells, aquella aventura iniciada al Celler de Can Pujol hauria quedat només en una bona idea de l’any 2001.

Vint-i-cinc anys després, continuem aquí. La tecnologia és una altra. El territori també ha canviat. Però la plaça pública continua oberta.

Gràcies per formar-ne part.

Tomàs Prados presenta Isidre Canals Cabiró durant l’acte inaugural de Vilanova Digital. Canals, una de les inspiracions del projecte, va participar en la presentació amb un breu parlament.

Una de les primeres portades de Vilanova Digital, del novembre de 2001. Informació, agenda, serveis, enquestes, fòrums i butlletins ja formaven part de la proposta del nou mitjà digital.

Imatge prèvia de vilanovadigital.com abans de la seva presentació pública, amb la frase d’Isidre Canals Cabiró que va inspirar el projecte: “L’ús de les xarxes d’abast mundial servint per a redescobrir la ciutat com àgora i plaça pública.”