Balanç de final de temporada del Corriol camanegre a Ribes Roges: camí de l’extinció al nostre litoral

Ara ja fa alguns dies que no observem cap exemplar de corriol camanegre a la platja de Ribes Roges, per la qual cosa, des de La Foixarda, donem per tancada la campanya de nidificació 2026, la pitjor en quant a èxit biològic des que vam començar a dur a terme el seguiment de l’espècie. I és que les dades són contundents: només 7 dels 33 pollets nascuts enguany a la platja han pogut sobreviure i aixecar el vol.

Quin ha estat el motiu de totes aquestes pèrdues? doncs, tot i no haver aconseguit observar-ho, pensem que la causa més probable de la majoria de les pèrdues ha estat la depredació per part de garses i gavians argentats.

Depredació que, sens dubte, s’ha vist afavorida per una reducció significativa del nombre d’adults de corriol camanegre presents enguany a Ribes Roges, concretament de mascles: hem passat a tenir-ne 7-8 de manera més o menys continuada la temporada passada, a només tenir-ne 3-4 aquest any. Una reducció de la població adulta molt preocupant, que també observem a la resta del litoral proper, entre Tarragona i Vilanova, a on en 2 anys hem perdut el 42% d’exemplars, fonamentalment mascles. Una tendència que, de perllongar-se en el temps, amenaça amb portar a l’extinció d’aquesta espècie en aquest tram del litoral.

Per entendre com afecta la manca d’individus adults a les possibilitats de supervivència dels polls, hem d’entendre com funciona la cura que aquests adults en fan d’ells. Durant aproximadament els 10 primers dies de vida dels polls, ambdós progenitors assumeixen la seva cura, tornant-se i ajudant-se a mantenir-los protegits, avisant-los de qualsevol perill potencial que pugui amenaçar-los i utilitzant tàctiques de distracció de possibles depredadors. Aquests dies són els més crítics per a la supervivència dels animals. Dels 27 pollets perduts aquesta temporada, 17 tenien menys de 10 dies de vida, el 63% del total. El fet que només un dels dos progenitors hagi d’assumir la cura dels pollets en solitari redueix notablement la seva probabilitat de supervivència. Si a més és la femella qui ha d’assumir-la, es complica encara més la situació, ja que ha hagut de fer la posta i covar els ous durant els 25 dies aproximadament que dura el període d’incubació (la femella acostuma a covar de dia, el mascle de nit), amb la despesa energètica i el desgast que tot plegat comporta.

Cal explicar que el corriol camanegre és una espècie que practica la poliàndria seqüencial, una estratègia reproductiva sobre la qual la disminució del número de mascles pot tenir un impacte directe i complex.

Aquesta estratègia es basa en la “deserció de la femella” poc temps després de l'eclosió dels ous. Tal i com hem explicat abans, normalment, la femella pon els ous i tots dos progenitors els coven. Un cop els polls neixen, la femella sol abandonar la família aproximadament uns 10 dies després de l'eclosió, i és el mascle qui es queda cuidant-los fins que són independents.

Mascle del niu 1 vigilant els 2 primers pollets de la temporada a la platja

Un cop alliberada de la cura dels polls, la femella pot buscar un nou mascle i aparellar-se de nou, per fer una segona posta en la mateixa temporada. Això és el que s'anomena poliàndria seqüencial. Un sistema afavorit pel fet que, segons ens explica l’expert que ens assesora, el mascle és més eficient cuidant dels polls que la femella, especialment protegint-los de depredadors, i també perquè la femella té més facilitat per trobar una nova parella ràpidament.

Però si en una població concreta baixa el nombre de mascles, l'estratègia es desequilibra i pot afectar l'èxit biològic de l'espècie de diverses maneres:

Més competència i menys oportunitats per a les femelles; la clau de la poliàndria seqüencial és que la femella trobi ràpidament un segon mascle. Si n'hi ha pocs, la competència entre femelles augmenta, el temps de recerca s'allarga i moltes no podran fer una segona posta. Això redueix directament el nombre de polls que una femella pot criar per temporada.

Reducció de la diversitat genètica; amb menys mascles, les femelles es veuen forçades a aparellar-se amb els mateixos individus o amb parents propers. Això disminueix la variabilitat genètica de la població, fent-la més vulnerable a malalties i canvis ambientals.

Això comporta un risc important per a la viabilitat de la població, ja que el corriol camanegre és una espècie que ja pateix moltes pressions (pertorbació humana, depredadors, pèrdua d'hàbitat) que redueixen el seu èxit reproductiu. Si a més hi ha un dèficit de mascles, l'estratègia de "compensació" que suposa la poliàndria seqüencial deixa de funcionar. La població pot entrar en una espiral de declivi, on cada any es crien menys polls, cosa que pot portar-la a l'extinció local.

En resum, la poliàndria seqüencial és una adaptació que permet aprofitar al màxim la capacitat de cria de la femella. Però un dèficit de mascles elimina aquest avantatge i converteix una estratègia exitosa en un factor de risc per a la supervivència de la població.

I què ha provocat aquesta disminució del nombre de mascles? Doncs no només la presència de depredadors a la platja. Portem anys perdent pollets a conseqüència de causes antròpiques totalment evitables: abandonament de nius per pressió humana, pollets aixafats per vehicles o directament per persones, presència de centenars de gossos a la platja en plena època de nidificació, pèrdua de desenes de pollets en absència aparent de depredadors; hem arribat a aquesta situació límit com a conseqüència, fonamentalment, de que no s’hagin pres abans, per part de les administracions i especialment per part de la Generalitat de Catalunya, mesures efectives per a la preservació de l’espècie.

Cal explicar que, seguint les indicacions de l’ornitòleg expert que ens assessora tant a nosaltres com a l’Ajuntament, el Dr. Vittorio Pedrocchi, avaluem l’èxit biològic de cada temporada en funció de diversos paràmetres, el més important dels quals és el número de volanders, pollets nascuts a la platja que assoleixen els 30 dies de vida, moment en el qual ja han desenvolupat el plomatge que els permet alçar el vol.

A la taula següent podem observar l’evolució d’aquest indicador (Juvenils volanders global) des del 2020, any en que assumim per primer cop el seguiment de l’espècie a Ribes Roges:

Evolutiu èxit biològic del corriol camanegre a la Platja de Ribes Roges

Un indicador que ens mostra clarament que ens trobem amb la pitjor temporada en termes d’èxit biològic des del 2020. També les taxes de supervivència global, del 21,21% respecte a pollets nascuts i del 15,22% respecte a ous posats, són les pitjors de la sèrie històrica.

Tot i la bona coordinació entre voluntariat, personal tècnic del Servei de Medi Ambient de l’Ajuntament, Agents Rurals i personal del servei informatiu a la platja de l’empresa Klimetica, també la implicació en el dia a dia de personal tècnic compromès del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat, els resultats han estat nefastos.

Addicionalment, el fet de conèixer, gràcies a les dades recollides per les entitats GEPEC-EdC (Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans-Ecologistes de Catalunya), GEVEN (Grup Ecologista del Vendrell i del Baix Penedès) i l'Associació mediambiental La Sínia, que només hem tingut 11 volanders més de l’espècie en tot el litoral comprès entre Tarragona i Cubelles (una disminució de la població adulta del 42% en dos anys a tot el litoral entre Tarragona i Vilanova), ens porta a afirmar rotundament que ens trobem davant d’una població abocada a l’extinció si no es prenen mesures actives de recuperació de manera urgent.

I qui ha de prendre aquestes mesures? Sense cap mena de dubte, la Generalitat de Catalunya, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, que porta anys sense fer la feina que toca en aquesta matèria. A Catalunya tenim 725 espècies de fauna i flora amenaçades. Des del 2008 és obligatori que hi hagi plans de conservació i recuperació per a la flora. I en el cas de la fauna, ho és des del 2023. La realitat és que de flora no n'hi ha cap i de fauna només sis.

Però no només no fa la seva feina, sinó que en ocasions actua de forma absolutament incomprensible i irresponsable, autoritzant esdeveniments massius com l’Arena Handball Tour, la revetlla de Sant Joan o el castell de focs de Festa Major en plena època de nidificació d’aquesta espècie protegida. Esdeveniments que, segons diversos estudis científics, impacten molt negativament en els animals, i per tant són incompatibles amb l’acompliment de la legislació vigent en matèria d’espècies protegides i la seva preservació.

Concretament, referint-nos al castell de Focs de Festa Major, en data 3 d’agost ens vam adreçar al senyor Marc Vilahur i Chiaraviglio, Director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, per fer-lo coneixedor del nostre neguit i la nostra preocupació pel fet que, des dels Serveis Territorials de Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya, s’hagués autoritzat la celebració del castell de focs de festa major de Vilanova i la Geltrú a escasos metres de la zona de nidificació del corriol camanegre.

Aquesta espècie està protegida i catalogada com a Vulnerable segons el DECRET 172/2022, de 20 de setembre, del Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada i de mesures de protecció i de conservació de la fauna salvatge autòctona protegida, i segons se’ns havia comunicat prèviament per part del Servei de Medi Ambient de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, la celebració de l’esdeveniment s’havia autoritzat en data 9 de març de 2026, per part de la Direcció General de Polítiques del Litoral, subjecta a l’acompliment de tota una sèrie de condicions particulars, entre les quals s’incloïa la següent:

"En cap cas es podrà molestar o foragitar la fauna present a la zona, ni cap altra acció que l’afecti, en compliment del que disposa el Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals. En aquest sentit, el sol·licitant haurà de fer una prospecció prèvia a la instal·lació de material pirotècnic a fi d’assegurar que no hi ha cap espai de nidificació del corriol camanegre ni d’altra espècie de fauna que es pugui veure afectada a la platja de Ribes Roges. En cas de trobar cap espai de nidificació o exemplars de fauna, s’haurà de buscar una ubicació alternativa on realitzar l’espectacle."

A data 3 d’agost teníem 3 exemplars adults i 3 pollets de l’espècie, un d’ells amb 14 dies de vida ubicat a uns 200 m de la zona de foc del castell de focs, i els altres dos nascuts el dia abans, molt fràgils, ubicats a uns 500 m de la zona de foc, per la qual cosa consideràvem evident que, en cas de dur-se a terme l’esdeveniment, podia tenir un impacte molt negatiu sobre aquests exemplars protegits.

Per tot plegat, vam demanar que, en compliment d’allò establert a l’autorització emesa, es cerqués una ubicació alternativa per a la realització del Castell de Focs. De fet, quan havíem consultat amb anterioritat sobre quina seria aquesta ubicació alternativa en cas de que fos necessari traslladar-lo, no havíem obtingut cap resposta, fet que ens fa pensar que potser no s’havia arribat a plantejar mai aquesta possibilitat, independentment de les condicions abans esmentades.

Ho vam fer per escrit, al Director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, el Sr. Vilahur,  per tal que demanés a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú la reubicació de l’esdeveniment amb caràcter d’urgència, per tal de garantir l’acompliment de la legislació vigent en matèria d’espècies protegides. No vam rebre cap resposta.

Finalment, el castell de focs es va celebrar el 4 d’agost. Aquell mateix dia, abans de l’esdeveniment, dos dels tres pollets van desaparèixer de la platja, potser depredats. Però el tercer pollet (Niu 15, 15 dies de vida), únic supervivent, encara es mantenia a la platja, a uns 200 m de la zona de foc. A l’endemà la majoria d’exemplars adults havien fugit de la platja, inclós el mascle que fins aquell moment cuidava el pollet.

En vídeos gravats per persones a la platja durant la celebració del castell de focs, vam poder observar com un individu feia esclatar tot un seguit de pirotècnia just a on hi havia els animals, davant del precinte amb el que els agents rurals havien tancat un dels accesos centrals a la platja, per tal de mirar d’ampliar l’espai segur per ells dins dels tancats de fons de platja.

Pollet del niu 15, abandonat durant uns dies pel seu progenitor després del castell de focs, que afortunadament va tornar a fer-se’n càrrec

És difícil expressar la barreja de ràbia i de impotència que vam sentir en aquell moment, després de centenars d’hores de feina voluntària, en veure com es prioritzava un espectacle pirotècnic per sobre de vetllar per la preservació d’una de les espècies de fauna més amenaçades a casa nostra.

Van ser hores de patiment, de contactes amb el Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya i amb el Cos d’Agents Rurals per valorar la possibilitat de capturar el pollet i mirar de tirar-lo endavant en un centre de recuperació, tot i que tota la informació disponible apuntava a que fer-ho tenia molt poques probabilitats d’èxit.

Afortunadament, el matí del 8 d’agost vam poder observar que el mascle havia tornat amb el poll, que amb el pas dels dies va acabar esdevenint el volander número 7, únic supervivent dels 12 nascuts a les segones postes.

Juvenil volander del niu 15, ja amb 31 dies de vida i el plomatge de vol força desenvolupat

Estem molt lluny de fer compatible l’ús que fem de la platja de Ribes Roges amb la preservació de la biodiversitat que hi viu, la més rica de tot el municipi en quant a avifauna (85 espècies identificades pel nostre voluntariat en el que portem d’any, la majoria d’elles protegides). Una riquesa que cal preservar si volem garantir la nostra pròpia supervivència com a espècie.

En quant a les administracions, les nostres demandes més urgents per garantir la preservació del corriol camanegre a la platja de Ribes Roges són:

.Destinar personal informador a la platja diàriament i des del primer dia de la temporada.
.Dur a terme campanyes divulgatives potents, per posar en valor la biodiversitat de l’espai i la necessitat d’aplicar-hi les restriccions i canvis d’usos necessaris per a la seva preservació.
.Garantir el respecte a aquestes restriccions, especialment la prohibició d’accés amb gossos i de l’ús de pirotècnia a la platja, així com les mesures i protocols de circulació de vehicles a l’espai durant la temporada de nidificació.
.Dotar la platja de Ribes Roges d’una figura de protecció com a zona humida i com a espai amb presència constatada de diverses espècies protegides, residents, hivernants i en pas migratori.
.Definir, per part en aquest cas de la Generalitat de Catalunya, mesures tècniques concretes d’obligat acompliment en quant a usos i gestió de la platja, per garantir la preservació de les espècies protegides.
.Publicar el Pla de Conservació del corriol camanegre i dotar-lo de recursos econòmics, tècnics i humans per tal que pugui ser aplicat de manera efectiva per part de les administracions locals.
.Revisar la figura de protecció de l’espècie, ja que els darrers censos de població realitzats ens indiquen que hauria d’estar considerat com en perill d’extinció i no com a vulnerable, la seva actual catalogació, i en conseqüència redactar i publicar el corresponent Pla de Recuperació.

Ens preocupa molt el fet que el Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària del dia 27 de juliol de 2026, aprovés inicialment la nova Ordenança d’ús de les platges del municipi de Vilanova i la Geltrú, a la qual com a entitat hem presentat diverses al·legacions. I ens preocupa perquè el text aprovat pretén blindar la pirotècnia i l’accés amb gossos a la platja, i no fa cap esment a la presència del corriol camanegre i altres espècies protegides en ella.

La preservació de la biodiversitat i la restauració ecosistèmica constitueixen dos elements clau per tal de poder afrontar i mitigar l’emergència climàtica en què ens trobem immerses, la qual s’està agreujant de manera exponencial, a causa del negacionisme i la inacció de les classes dirigents, polítiques i econòmiques, que sembla no estan entenent la situació crítica en la que ens trobem. O l’entenen, però els preocupa més l’afectació que els canvis necessaris a dur a terme puguin tenir sobre els seus comptes de resultats econòmics, sobre la seva capacitat d’acumulació de riquesa. Business as usual.

Segons l'Atles de vulnerabilitat a la calor, elaborat pel 'think tank' trescientosmil i el Departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center, Castelldefels, Vilanova i la Geltrú, el Prat de Llobregat i Gavà són els quatre municipis de l’Estat de més de 40.000 habitants amb un major increment previst dels dies amb onades de calor fins al 2050. Concretament, per al 2050 es preveuen de mitjana a Vilanova 86,5 dies a l’any amb onada de calor, gairebé tres mesos a l’any. Unes onades de calor provocades per una emergència climàtica que es retroalimenta amb la pèrdua de biodiversitat.

Increment dels dies anuals previstos amb onada de calor a Vilanova i la Geltrú (línia negra discontínua) fins al 2050 (Font: Atles de vulnerabilitat a la calor, trescientosmil i Departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center)

Onades de calor que maten; segons el Sistema de Monitorización de la Mortalidad diaria (MoMo) de la Unitat de Vigilància de la Mortalitat diària del Centre Nacional d’Epidemiologia (CNE) de l’Institut de Salut Carlos III, entre el 1 de juny i el 30 de setembre de 2025, es van produir a Catalunya 2.857 morts atribuibles a temperatura, unes 23 al dia.

Dades de sobremortalitat a Catalunya atribuibles a la calor entre el 01/06/26 i el 30/09/26 (Font: Sistema de Monitorización de la Mortalidad diaria (MoMo), Centre Nacional d’Epidemiologia (CNE) de l’Institut de Salut Carlos III)

I tot apunta a que anirem a pitjor, per la qual cosa és absolutament incomprensible que les administracions no estiguin centrant la majoria dels seus esforços a protegir la població davant d’aquesta amenaça, ja no futura sinó present. Esforços que passen per prendre mesures urgents en matèria de restauració i renaturalització dels ecosistemes que ens envolten, amb especial èmfasi en la preservació de la seva biodiversitat.

Cal també reduir emissions de manera urgent, ja que en cas contrari el problema no deixarà de créixer, i això passa per replantejar totalment el model urbanístic, econòmic i productiu de les nostres ciutats. I a Vilanova especialment, donada la seva especial vulnerabilitat.

Ampliar aeroports, aprofundir en la turistificació massiva, destruir hàbitats i seguir urbanitzant sense frè el territori que ens envolta són sens dubte mesures que només beneficien els resultats econòmics d’una minoria depredadora, a canvi de destruir el futur, cada cop més el present, d’una majoria abocada al col·lapse.