Escollir el camí: de l'emoció, de la por

La sèrie es compon: escollir el camí de la por, de la fe, de la raó, de la llibertat, de la temptació, dels somnis. (Podeu llegir-la en espanyol A barcelona blog)

«Si la por et guanya, utilitza amb saviesa l'emoció que tu practiques des de fa anys» (D. Roccosick, —j Re Crivello)

"Vaig deixar sortir part de l'aigua calenta, i vaig abocar una mica de sabó líquid a l'aigua. Vaig pensar en el meu pare, que també és accionista d'aquella marca de sabó. Si em compro cigarrets, sabó, paper d'escriure, gelats o salsitxes, el meu pare té part del negoci" (pàg. 131, Heinrich Bol

A l'últim somni d'aquest matí —són els somnis febles que els anomeno jo—, ja que ja no vam baixar fins a tantes profunditats de l'ésser, em trobava en una casa refinada i de bon gust. La seva propietària alta, fascinant, rossa i de mirada que atreta per les novetats passejava d'aquí cap allà. Vaig marxar a dormir ràpid. Corria la remor entre els convidats que si un deixava amb clau la seva habitació ella intuïa que no desitjava dormir o potser tenir una nit quan la propietària despreocupada o sense son el visitava. I així va ser, vaig veure entrar a la meva habitació a Madam Sentir i es va despullar de la seva roba i es va ficar al meu llit.

Diuen que la literatura del sexe pot començar amb aquest atractiu rosari de la sorpresa unida a la sensació d'una convidada que demostra el seu atractiu a altes hora de la nit. Però, la por? Pot ser tan atractiu com el sexe?

No m'influeix la por, però conec gent que aquesta percepció sempre està present en les seves vides, és com un preavís que els posa en guàrdia. Els que no tenim la por a la nostra vera, potser acceptem que el risc és l'accent que ens confereix més aventura a les nostres vides.

Encara que aquells que posseeixen com el nostre autor un pare o una mare que són amos de la marca del sabó, del paper, dels gelats o les salsitxes com a cita Heinrich Böll al text superior, semblaria que les seves vides són menys angoixants.

És el confort material familiar el que ens desenganxa d'aquell sentiment de la por? No ho sé, ni sóc cap expert. Quan tenia 8 anys i llegia la Bíblia, les seves grans batalles per consolidar la religió estaven sempre influïdes per la valentia i el sacrifici. Ara vivim en un món on la violència és tan present que la literatura de la por sembla obsoleta. M'explico? Les dosis de videojocs de baralles i pallisses, o les sèries d'acció on trenquen cotxes i maten arreu, o l'era Trump que parla sense pudor del míssil que esclatarà i deixarà els iranians a l'Edat Mitjana, han fet que la por sigui fàcil de portar.

Encara que hi ha alguna cosa que em fa por: el somriure cínic del dictador xinès envoltat de la seva atmosfera de pau. Sí, a aquest li tinc por.

Notes: He preguntat al meu cervell digital (fet amb 5.000 articles meus), sobre què penso sobre la por. Aquesta és la resposta:

“La por recorre l'obra de Juan Re Crivello com una emoció que no es resol, sinó que es diagnostica, es nomena i, en el millor dels casos, es transforma en material d'escriptura. mitològic, tancat a una torre al costat de la ira o l'amor.

En el seu vessant més filosòfic, Crivello ho pensa com a motor històric de l'espècie: la por de l'home davant la seva criatura —el Frankenstein, el robot conscient— és, diu, la mateixa por de Déu davant d'Adam (Los monos & humanos). A El llogaret líquid, seguint Bauman, distingeix les pors col·lectives d'antany (el totalitarisme, la fi del món) de les pors líquides actuals: perdre la feina, l'estatus, ser exclòs.

No ofereix consol fàcil: «si la por et guanya, utilitza amb saviesa l'emoció que tu practiques des de fa anys» (D. Roccosick). La por, per a ell, no es venç, sinó que s'hi habita i s'escriu”.