SALVAR PLATJA LLARGA

Quan l’estiu de 2004, després de la campanya iniciada per la Plataforma Salvem Platja Llarga, va sorgir la possibilitat real de preservar aquest espai transferint l’aprofitament urbanístic a un altre lloc, el govern municipal va acordar iniciar les negociacions a tots els nivells per aconseguir aquest objectiu.

Fins aquell moment, sabíem que la única manera de preservar Platja Llarga era per mitjà d’una indemnització de milers de milions de les antigues pessetes, ja que es tractava d’un sòl urbà (per molt que no ho semblés a simple vista) a primera línia de mar. Abans de decidir negociar la transferència d’aprofitament, vam contactar amb els departaments de Medi Ambient i de Política Territorial de la Generalitat per cercar la seva ajuda i la seva complicitat. En ambdós casos, el recolzament ha estat total al llarg d’aquest procés.

Partint doncs de l’objectiu de preservar Platja Llarga transferint l’aprofitament, la tasca principal ha estat cercar on traslladar el sostre edificable, de manera coherent des de diversos punts de vista: social, urbanístic, ambiental i econòmic, bàsicament.

Des d’un punt de vista social, l’endegament de la construcció de més de 700 habitatges protegits i a preu taxat a més del miler de renda lliure, suposen un impuls important i necessari per tractar el problema de l’accés a l’habitatge a la nostra ciutat. No és agosarat dir que seria l’actuació més important en habitatge social que s’ha fet mai a Vilanova. Una actuació, no ho oblidem, que tindria lloc al llarg de la propera dècada com a mínim. (Si Pirelli Mar, amb 10 hectàrees, haurà durat més de vuit anys, aquest nou sector de 26 hectàrees seria normal desenvolupar-lo en més de deu anys).

La coherència urbanística de la proposta es justifica per la ubicació de la mateixa, integrat en la trama urbana tant del Prat de Vilanova com del sector Bardagí de Cubelles. Creem ciutat compacta, complexa i cohesionada socialment, objectius del nostre Planejament General. Si tira endavant, des del govern nacional, caldrà dotar de serveis i d’infraestructures el sistema urbà de Cubelles i dotar el nou sector de serveis municipals descentralitzats, d’equipaments i d’un bon transport públic.

Ambientalment, la proposta suposaria la preservació de la Platja Llarga i la redacció, execució i manteniment d’un Pla Especial de restauració. Suposaria també la protecció màxima dels antics aiguamolls entre el Mas de l’Escarrer i Santa Llúcia, amb un Pla Director adequat. Així mateix, i tal com diu un dels objectius del Pla de Mandat del govern municipal tripartit, s’endegaria el corredor biològic entre el litoral i el parc del Foix i del Garraf, impossibilitant el contínuum urbà entre Vilanova i Cubelles. Per a totes aquestes actuacions tenim compromesa la col•laboració tant del Departament de Medi Ambient de la Generalitat com del Ministerio de Medio Ambiente.

Econòmicament, la proposta és equilibrada. Avui, 37.000 metres de sostre (aproximadament 258 habitatges de més de 110 m2 i un hotel de 100 habitacions) a primera línia valen bastant més de 37 milions d’euros. I com que ningú no aporta aquesta quantitat, caldria transformar aquest valor en sostre edificable en el nou sector: uns 74.000 metres, que, distribuïts en habitatges de 80 m2, signifiquen uns 700 habitatges. Cal donar aprofitament també als propietaris del nou sector: uns 91.600 m2, que corresponen a uns 860 habitatges. Finalment, la Llei d’urbanisme preveu la cessió d’un 10% de l’aprofitament a la ciutat, uns 18.300 m2, equivalents a uns 174 habitatges. Total, un 40% d’aprofitament per a l’empresa promotora de Platja Llarga, un 50 % per als actuals propietaris del nou sector i un 10% per a la ciutat.

Finalment, estem parlant d’un coeficient d’edificabilitat d’un 0.7 (un 1, si considerem només el nou sector) mentre que a l’Eixample de Mar estem aplicant un 1.3. I una densitat de 66 habitatges per hectàrea, mentre que a l’Eixample de Mar és de 100. Un 68% del sòl total seria públic, mentre que un 32% seria privat.

Tots i totes sabíem que salvar Platja Llarga seria difícil i car. Avui hi ha una proposta possible sobre la taula. Davant la complexitat del tema, busquem-ne entre tots alguna de millor?

Jordi Valls i Fuster
Segon Tinent d’Alcalde
President de l’Àrea d’Acció Territorial i Medi Ambient