Al Garraf n’ESTEM FARTS!

El motiu principal d’aquestes anomalies és la manca històrica d’inversions en aquest servei públic per part del Govern espanyol. Els responsables, els diferents governs d’aquesta època i els diferents partits polítics que els han donat suport: PP, PSOE (partits que han governat), CIU, ERC i ICV (partits catalans que els han donat suport).

Les obres del Tren d’Alta Velocitat han agreujat una situació que ja era dolenta (amb retards cada vegada que plou, supressió de trens sense previ avís, no renovació de combois, manca d’informació quan hi ha incidències, etc.). Les inversions de RENFE a Catalunya, els darrers anys, s’han centrat en l’Alta Velocitat (TAV), primant un model ferroviari mediambientalment insostenible i dirigit a un tipus d’usuari de negocis i numèricament molt inferior al servei de Rodalies que diàriament fan servir uns 160.000 treballadors/es a la nostra comarca i properes. Això sense perdre de vista que qui reclama l’arribada del TAV al nostre país critica el retard d’una línia (Madrid-Barcelona-frontera amb l’Estat francès) molt més rendible econòmicament que les que ja hi han executades (hem de pensar que fa 15 anys es va fer la línia Madrid-Sevilla).

La gestió de l’avaria provocada per les obres de l’AVE ha estat lenta i dolenta. Les carreteres s’han col•lapsat perquè al trànsit habitual (ja prou col•lapsat normalment) s’ha d’afegir aquell que provoca la gent que, essent usuaris/es habituals de RENFE, han optat aquests dies pel transport privat., i el dels 200 autocars contractats per a substituir el servei ferroviari entre Gavà i Barcelona.

Els usuaris estan arribant tard diàriament a la feina perquè s’ha duplicat el temps de recorregut respecte a quan el servei es prestava amb normalitat. Els treballadors que tenen horari flexible s’han de quedar a recuperar (i per tant paguen) els temps del retard. Les empreses que no tenen aquest horari han d’assumir el cost d’aquest (al retard del tren s’ha d’afegir el temps d’espera a les cues del Servei de d’atenció al client per a aconseguir el corresponent justificant). Estem convençuts que si es fes un còmput sortirien unes xifres astronòmiques, que han de suportar treballadors i empreses, pel mal funcionament d’un servei públic.

Ningú es fa responsable del que està passant. La preparació cap a la privatització dels serveis ferroviaris fa que actualment operin dues empreses RENFE operadora i ADIF. L’una i altra es van passant la pilota de la responsabilitat. Actualment entra en joc un tercer “responsable”, l’empresa OHL, contractada pel ministeri de Foment per a l’execució d’una part de les obres del TAV. Les dues empreses públiques depenen de Foment i OHL es contractada pel mateix ministeri. La responsabilitat, doncs és ben clara, els responsables polítics d’aquest departament. Quan tothom es declara políticament irresponsable d’un cas tan greu és que ens trobem davant d’uns polítics irresponsables.

Per tot això reclamem:

1. La dimissió immediata (o cessament en cas que aquesta no es produeixi) de la ministra de Foment.
2. El traspàs del servei de Rodalies i Regionals a la Generalitat, després d’haver rebut les partides pressupostàries necessàries per fer front a la manca d’inversions que ha patit RENFE a Catalunya per part del govern espanyol actual, l’anterior i els partits que els han donat suport.
3. Indemnitzacions a tots els usuaris afectats d’una manera justa, ràpida i àgil.
4. Dignificació de les estacions, tant dels seus serveis com de les infrastructures.