Reflexions sobre la Fira de Novembre

Fa unes setmanes Vilanova i la Geltrú va acollir de nou la Fira de Novembre, aquella que transforma el centre en un aparador gegant per al consumisme i omple de gom a gom tots els carrers i places implicats. Des de la CUP volem posar la Fira a debat. Concretament, el seu model, ja que no creiem en els criteris que la regeixen actualment. La Fira ha d’evolucionar i anar-se adaptant als seus temps. I qui ha de vetllar perquè evolucioni de manera positiva és l’Ajuntament, que no pot deixar que la Fira evolucioni únicament cap a on marqui el sector privat

Primer de tot, creiem que s’ha d’apostar per una Fira al centre de la ciutat, potser ampliant-ne l’abast per descongestionar certes zones, però mantenir-la al centre. Si en traslladem l’emplaçament, com tot sovint deixen entreveure des del govern, perdríem un públic potencial important. Cal una Fira al centre, però aquesta ha de ser atractiva. No pot despertar, com fins ara, tants recels de vilanovins i vilanovines, que els dies de Fira prefereixen no sortir de casa per no veure l’allau humà, publicitari i consumista.

Amb quines mesures creiem que la Fira seria més atractiva? Creiem que el caire extremadament consumista de la Fira ha d’esdevenir quelcom més informatiu, pedagògic i cultural. Les immobiliàries i els concessionaris no poden esdevenir-ne els clars protagonistes com fins ara. Que hi han de ser presents? D’acord, però no en la mesura actual, cal limitar-ho. Abans s’hi exposaven les novetats en el terreny automobilístic, ara ni novetats ni res, tot l’stock! Qui entén que l’Ajuntament s’ompli la boca de transport sostenible i en un esdeveniment tan multitudinari com la Fira no el promociona pas i ens ompli el centre de cotxes? Entenem que la Fira ha de promocionar novetats, apostar per sectors poc coneguts... Però amb un valor ecològic i innovador considerable en els seus productes o serveis.

La Fira ha d’apostar també per donar a conèixer els productes de la ciutat, de la comarca, la vegueria i el país. No és lògic que a la Fira de Novembre de Vilanova i la Geltrú any rere any aquests productes vagin disminuint en front d’aquells provinents d’arreu del món. Ha de promocionar doncs, el nostre territori (Penedès-Garraf) i la nostra nació, facilitat també la presència d’aquells qui són coneguts per la defensa de la llengua i el país: Vegueria Penedès, la Bressola, Plataforma Pro-seleccions catalanes, la CAL, etc.

La Fira ha de comptar amb una presència destacada de les entitats i associacions, prenent les mesures adequades i necessàries per facilitar-los la participació, sobretot econòmicament. No s’ha d’apostar per fer una Fira d’Entitats independent i amb altres dates, ans al contrari, és fonamental aprofitar l’afluència de gent a la Fira per donar a conèixer la tasca de les associacions i entitats de la vila, ja que, desafortunadament, una Fira d’Entitats per sí sola no atrauria a tanta gent. La Fira doncs, ha de donar a conèixer la funció social i cohesionadora del nostre teixit associatiu.

Per tenir una Fira de qualitat, aquesta ha de despertar interès i pensament crític. Cal doncs realitzar exposicions, debats, xerrades, conferències, presentacions de llibres, actuacions, etc. de forma paral·lela. Actualment, els pocs actes que hi havia en aquest sentit eren inconnexes, totalment desconnectades de la resta de la Fira, com és el cas de l’escenari de la Plaça Enric Cristòfor Ricart.

La presència del català disminueix també a la Fira de Novembre. S’ha de vetllar perquè el català en sigui la llengua vehicular, vetllar perquè les informacions dels stands estiguin, com a mínim, en la nostra llengua. Enguany, la majoria d’informadors i informadores s’adreçaven al públic exclusivament en castellà.

Finalment, l’estand de l’Ajuntament, l’Ajuntament de totes i tots nosaltres, ha de servir per promocionar la ciutat, els seus racons, els seus museus, la seva gastronomia, les seves festes, la seva identitat, etc. No pot servir, com fins ara, per exaltar l’acció de l’equip de govern. I menys de la forma en què ho feia, en que la meitat de les imatges eren virtuals, com en les eleccions, casualment.

Quan la Fira sols serveix per posar-te nerviós per passar entremig de les masses, per omplir-te la butxaca de publicitat, de posar-te el cap com un timbal per la publicitat i música repetitives, per veure la propaganda governamental en els estands de l’Ajuntament... és que tenim un problema, un model esgotat. Canviem-lo, diem la nostra, fem-la nostra.


Candidatura d’Unitat Popular de Vilanova i la Geltrú