Fressa de corrent intern

No descobreixo res si afirmo que ERC és un partit polític; però més d’un es sorprendrà, o fins i tot protestarà, si dic que no és un partit comú. Tot i esdevenir gairebé irreconeixible, ERC, fins i tot amb un debatible i internament debatut nom nou, esquerra, continua sent un partit jeràrquic, en això molt similar als demés, però també, i sobretot, assembleari, fet que ja no es dóna tant…

Aquest estiu passat vam poder gaudir del Consell Nacional amb les eleccions prèvies de President i Secretari General; actualment ens trobem enmig del procés electoral regional i, siguin quines siguin les majories resultants, tots els militants hi tindrem veu i vot en la seva configuració, fet que permet que ERC estigui en continu moviment; alguns en diran crisis, altres discrepàncies, jo m’estimo més anomenar-ho debat intern i nous corrents amb propostes a considerar, però és clar, segurament és que no sóc objectiva: una de les característiques que més m’atrau d’ERC és precisament aquesta, el seu format assembleari. Això no obstant, alguna visió ha de ser la guanyadora, i els no majoritaris són els que han d’acceptar la decisió: no n’hi ha prou amb argumentar les propostes, cal que tinguin recolzament.

Dit això, consolidats ja els nous President i Secretari General del partit, i sense disposar encara dels resultats de les votacions regionals, m’agradaria deixar constància que no pel fet de banalitzar les propostes dels diferents corrents interns aquestes perden validesa sinó que, ans el contrari, n’augmenta la curiositat dels que encara no s’hi han mostrat interessats. Les declaracions aparegudes als mitjans de comunicació contraposant un “partit de Govern” a un “partit de pancarta” per part del Secretari General d’ERC no em semblen encertades ni coherents amb les demandes internes existents. Tot i així, reconec la meva total ignorància, desconec el significat de l’expressió “partit de pancarta” i, dit sigui de pas, ser un partit de Govern no ha impedit que molts dels seus representants passegin encantats pancartes per varis carrers de les nostres contrades. Reflexionar no és contraproduent, no ho ha estat mai, i fins i tot, en moltes ocasions, és més que necessari, ineludible. ERC està en procés de reflexió, a les nostres mans està el que pugui dur-se a terme.

Núria Casanovas Borrell d’esquerra de Cubelles