Les mesures de les administracions serveixen per pal·liar la crisi?

En conseqüència, si posem líquid al mercat financer, el que farem o el que intentarem fer, és que aquest no s'encalli, continuï en moviment i no pari. O dit d'una altra manera, s'intentarà que la economia mantingui el ritme i s'evitarà que la crisi que estem patint es pronunciï.

Des d'una perspectiva internacional, vam poder veure fa uns dies que al govern Bush li costava més de l'esperat aprovar el pla de rescat que intentava injectar 700 mil milions de dòlars per fer funcionar el motor de l'economia. És en aquest moment quan ens fem la pregunta. És la millor solució que els governs donguin aquesta quantitat de diner públic per ajudar els bancs privats? No són ells els que han volgut estirar més el braç que la màniga? Sobretot amb les hipoteques subprime? (aquelles que majoritàriament són presents als EUA i que es caracteritzen per tenir un alt risc d'impagament).

En tot cas, la situació actual és la que és i no podem negar que els governs intenten donar solucions. Però quina serà la més encertada? Això no ho sap ningú i ara l'única cosa que podem fer és veure-ho des de fora i analitzar la pròpia situació en la mesura del que es pugui. El temps donarà la perspectiva suficient per a poder entendre què ha passat.

Els experts opinen que aquesta crisi durarà 1 any i mig o 2 anys...No calen comentaris. Els que sabem què és estalviar som els ciutadans que cada dia ho tenim més difícil per a poder arribar als serveis i els que cada dia pateixen més per l'estabilitat del seu treball. Alguns potser diran que és oportunisme, però que li preguntin a les persones que han perdut el seu lloc de treball a causa d'aquesta crisi.

No qüestionem sobre quin dret tenim de governar: governem. No ens preocupa si el poble té dret a destituir-nos; procurem que no caigui en la temptació de fer-ho.