Camí de Brussel•les

Actualment, però, disposem d’una eina tan global com útil a l’hora d’estendre aquelles propostes que, d’una altra manera, no trobarien el suport suficient per a ser seriosament impulsades.

La història s’inicia un sis de setembre de 2008 amb la resposta de Manel Picó a un article d’Enric Canela, “Perplex, jo?” a “El Bloc Gran Del Sobiranisme” (http://blocgran.cat/?p=187 ) on s’analitzava el moment viscut pels catalans en els nostres dies. La llei de la dependència, el dèficit fiscal, el finançament deficient, el compliment de l’Estatut, la sentència del Tribunal Constitucional, la projecció de l’aeroport, la tercera hora… i tants i tants temes que, ara per la crisi i abans per la falta de voluntat, no aconsegueixen ser resolts. Això sí, seguim negociant, o demanant, com dirien altres, tot esperant que, finalment, algú no només ens doni la raó sinó que actuï en conseqüència.

I mentre, algú aixeca la llebre amb una evident sospita: de què servirà protestar a Espanya si és la mateixa que ens talla les ales? I en Manel troba una proposta molt millor que altres recullen i fan efectiva: Deu Mil a Brussel•les per l’Autodeterminació. L’objectiu és clar, manifestar-se a Brussel•les per a situar-nos en l’agenda europea i arrossegar aquells partits polítics que comparteixen el crit d’unió: “Volem l’Estat propi!”.

Actualment ja passen de tres mil els adherits, amb delegats territorials als Països Catalans però també a altres països com Àustria, Alemanya, França o Suïssa. Només ens falta concretar la data, i també la tenen: el 7 de març del proper 2009. Així doncs, les bases estan clares, només hi falta ampliar el suport que, de ben segur, també ho aconseguiran.

Ells mateixos constaten el seu desig d’autonomia, lluny de sotmetre’s a sigles polítiques, i em sembla quelcom coherent i adequat per a un projecte transversal i civil com aquest; és per això que no pretenc unir-hi banderes polítiques sinó sumar-hi difusió. És un bon projecte, impulsat en un bon moment, on tots aquells que hi compartim objectiu hi tenim cabuda i on, per damunt de tot, ens hi uneix el nostre futur.

Hi podeu participar, fins i tot us hi podeu adherir, o potser col•laborar al seu ressò, sigui com sigui, no n’infravaloreu la seva força, tots nosaltres podem afegir-hi potència.

Núria Casanovas Borrell per esquerra de Cubelles