Avenços i calamitats

En el primer capítol en Pau-e ens va parlar d'adaptadors d'antena, descodificadors, nous canals i millores de so i imatge i ho va amenitzar amb les declaracions d'un dels responsables departamentals encorbatat que definien la tecnologia analògica com a obsoleta amb tendència mundial a ser substituïda per la nova i flamant tecnologia digital.

Celebro que TV3 aposti per programació informativa que ens ajudi a entendre a tots plegats el que passa al nostre voltant més pròxim. Encendre el televisor i triar entre més de vint canals, jugar amb dos comandaments – que si aquest pels canals, que si aquest pel volum, o era al revés? - i memoritzar que la nostra ja no està al número 3 sinó al 29 i la no-nostra ja no està a l'1 sinó al 20, també demana temps i informació per a descodificar-ho i habituar-s'hi.

Però la difusió de la TDT està ja gairebé superada, ben poques són les antenes que encara resten per modificar i pocs són els individus que es resisteixen a adquirir un descodificador a la botiga més propera. De fet, n'hi ha que han preferit comprar, directament, un televisor nou. I és emocionant veure com l'aparell va fixant diferents emissores que campen per aquest món digital amb una imatge tan nítida i un so tan... eh? Què vol dir “sense senyal”? Què he fet ara?

No, no s'esveri, no és res personal. Sembla que el que el Pau-e ignora és que aquest món idíl•licament teòric en el qual ens vol introduir passa a ser una mica més defectuós quan la realitat el posa en pràctica. Qui ens anava a dir que ja el 2009, amb l'antena adaptada – i degudament pagada tot i les reticències d'algun veí que es va fer una mica el suec a l'hora de pagar-ne la seva part – i el descodificador de la televisió del menjador – i de la cuina, i de l'habitació... -, encara hauríem de sentir parlar d'interferències, de repetidors en mal estat, de calor que afecta la senyal i de pobles turístics on a l'estiu ja se sap... Potser en Pau-e també ens explicarà en els següents capítols que just al moment de començar el programa que portes esperant tota la setmana la imatge es para i la pantalla ennegreix durant uns segons – o minuts - fins a proper avís que, no tinguis por, arribarà abans que l'enyoris. També podries retornar al senyal analògic, si no fos perquè a Cubelles mai s'ha vist amb nitidesa i la situació és encara molt pitjor des que invertir en l'antiga senyal és un mal negoci i les interferències augmenten amb la incorporació de nous i nous canals. Fins i tot a algun edifici veí s'han vist amb l'obligació de prescindir dels amplificadors analògics degut a la impossibilitat de rebre les dues senyals alhora i aconseguir veure'n alguna. 

Volem ser un país modern, necessitem ser un país tecnològicament avançat, però no ens mereixem informació propagandística, ni la nostra ignorància ens deixarà més satisfets. Tard o d'hora obrirem el televisor i seguirem batallant amb els mateixos repetidors ferits o tocats de mort. I més d'hora que tard ens preguntarem si és normal que ens dibuixin una realitat senzilla, fàcil i sense màcula i hàgim d'heure-nos-les amb una realitat tossuda, massa imperfecta i amb altes dosis d'ansietat. Potser sí que ens costa entendre, però potser tampoc ens ho expliquen.

Núria Casanovas Borrell