Cal fomentar una cultura de participació ciutadana

Seria perfecte poder tenir la possibilitat de conèixer, i, sobretot, donar la teva opinió sobre els temes que afecten a la ciutadania per arribar a establir acords i prendre les decisions que escaiguessin. Però tot seguit em reconec a mi mateixa que és una utopia, pel volum de ciutadans i per l’heterogeneïtat dels mateixos. Arribats a aquest punt de la reflexió i davant la necessitat absoluta d’incloure als ciutadans en els processos de presa de decisió, i subratllant la necessitat empírica d’escollir a qui considerem el/la més apte perquè ens representi, en funció de les nostres preferències ideològiques, valors i creences, la participació electoral constitueix la nostra més valuosa eina per formar part de l’organització i administració de les nostres societats.

Malgrat tot, l’abstenció és una de les constants més importants del nostre sistema electoral. El debilitament de la confiança en els polítics, que cada cop perden més capacitat de resposta efectiva a les demandes dels seus representats, les campanyes polítiques basades en picabaralles entre partits, tan lluny dels problemes de la ciutadania, els escàndols financers protagonitzats pels polítics… tot plegat ens porta a l’escepticisme respecte a les eleccions i per tant respecte al sufragi com a element fonamental per la integració del ciutadà en el sistema. A més a més, en situació de crisi econòmica com l’actual, el vot acostuma a ser de protesta, tant si es produeix com si no, donat que no votar també és una decisió. Si a més ens situem en l’àmbit local, afegim la dificultat del demagògic centralisme del sistema que usem, a més de la malauradament estesa percepció de les qüestions municipals com “polítiques de barri” on molts cops els polítics són assimilats amb corrupteles i clientelismes, on molts justos paguen per pecadors.

Penso que caldria plantejar-se fomentar una cultura de participació ciutadana a tots els nivells, principalment en l’àmbit local, articulant una xarxa de comunicació més directa entre ciutadans i autoritats i on la rendició de comptes fos una constant. Per tot plegat estic, per ara, cada dia més satisfeta amb el meu canvi d’una ciutat gran on vivia, amb un consistori absolutament desconnectat amb els ciutadans i ciutadanes, a un municipi com Cubelles on parlar amb els regidors (al menys amb els que he confiat la meva representació mitjançant el meu vot) és no només possible sinó efectiu i on les nostres veus són escoltades i recolzades, o no, però amb arguments, i totes per igual. Un municipi on es pot accedir als plens, i on s’organitzen jornades “altaveu” per recollir iniciatives populars per portar a l’acció política (com la del 17 juny 2009, veure web de l’Ajuntament).

Sempre he defensat i utilitzat el sufragi com a eina política, per tot el que acabo de comentar, però us ben asseguro que ara més que mai votaré molt a gust a les properes eleccions municipals.
Tant de bo, serveixi d’exemple!!

Vanessa López Cayuelas, Cubelles.