OPINIÓ

Baralles il·legals de gossos

Les baralles de gossos són lluites entre dos o més gossos, per tal de fer gaudir els espectadors i amb un propòsit molt clar, el joc. És un esport ple de sang, ja que els gossos es mosseguen i s’esgarren literalment la carn mentre els assistents aposten per algun d’ells. Els gossos acaben ferits i en moltes ocasions perden la vida, raó per la qual les baralles de gossos són il·legals en molts països.

Les baralles de gossos han estat documentades en la història de moltes i diferents cultures. Hi ha vàries races que són ensinistrades expressament per realitzar aquest cruel joc. Cal recordar que són molt comuns arreu del món els esports plens de sang que inclouen la baralla entre animals de la mateixa o de diferent espècie (baralles de gossos, baralles de galls, curses de braus, baralles entre lleons o d’altres felins al Coliseo de Roma durant l’Imperi Romà, etc.). Les baralles de gossos són un dels principals factors que fan que avui en dia existeixin races com els Pit Bull Terriers, els Bull Terriers, Els Rottweilers, etc. Són races que es van literalment crear expressament per tal de trobar el gos perfecte, el més fort i el més capaç de matar un altre gos.

Tot això ha fet molt de mal a les races esmentades ja que avui en dia hi ha qui encara pensa que un gos és perillós pel simple fet de néixer d’una determinada raça. Des de la UPAG volem deixar clar que en cap cas un animal serà o no agressiu per ser Rottweiler, Pit Bull o Yorkshire Terrier. L’agressivitat d’un gos vindrà sempre relacionada amb un trastorn psicològic de l’animal degut a determinades experiències viscudes i mai serà una característica innata del mateix. No és cert que només mosseguin els Pit Bull. De fet, mosseguen més sovint els gossos de raça petita però és clar, quan mossega un gos de raça gran fa més mal i això és el que se sent arreu, però no és cert que els gossos de races grans siguin perillosos només per la seva mida si no que cal que estiguin trastocats i també volem deixar clar que en el 99% dels casos aquests trastorns els pot curar un bon psicoterapeuta caní. Sacrificar-los sense haver-ho intentat de debò, moralment parlant és un crim (per desgràcia, encara no legalment parlant).

Pel que fa a l’entrenament dels gossos per baralles, cal dir que es dóna tant en l’àmbit físic (donant-los cops, punxant-los, esgarrapant-los, penjant-los de cordes en les quals es mantenen amb la seva pròpia mandíbula, fer-los córrer en cintes de caminar, propinar-los descàrregues elèctriques a l’anus per tal de deslligar la seva agressivitat prèvia al combat...) com en l’àmbit psicològic (tancant-los hores i hores en un espai petit i fosc, provocant-los estrès de diverses maneres...). A més (i això ho expliquem perquè estem farts de veure animals sols lligats en fanals o bancs pel carrer i, sovint, ni tan sols lligats si no sols esperant a les portes d’un supermercat), un dels mètodes més utilitzats per tal d’entrenar els gossos per baralles, ajudant-los això a millorar la seva autoconfiança, és robar gossos d’aquests que es deixen fora de les farmàcies, dels supermercats, dels bars, etc. per fer-los servir de carnassa. Sí, i això no succeeix als Estats Units si no que succeeix també a Catalunya, corroborat pels Mossos d’Esquadra als que varis cops hem acudit a denunciar la desaparició de gossos. Per tant, si us plau, aprofitem per demanar que quan hagueu de fer un encàrrec on sabeu que no podreu entrar amb el gos, deixeu-lo a casa. De vegades són encàrrecs de 2 minuts però, sovint, hem estat fora d’un bar asseguts en un banc esperant que algú recollís un gos que hi havia en un fanal lligat i en vàries ocasions hem hagut d’esperar més de 40 minuts.

En relació a la mort dels gossos en les baralles, cal dir que en alguns casos l’animal ni tan sols arriba viu a la primera. I d’altra banda, en el millor dels casos, els gossos més preparats poden suportar fins a quatre o cinc baralles, cap més. Si no moren en la pròpia baralla, solen morir dies després patint infeccions molt severes. A més, són animals preparats per trencar ossos i sovint són sacrificats pels seus entrenadors perquè la operació surt més cara que comprar i ensinistrar un altre animal.

Pel que fa a la legislació espanyola respecte de les baralles de gossos, hem de lamentar que hi ha un tremend buit legal pel que fa a la protecció animal. Per aquest fet, les baralles de gossos no són considerades delictes si no faltes, i això dificulta enormement que les autoritats puguin actuar. De totes maneres, quan sospitem hem de denunciar-ho perquè si no hi ha una mínima pressió per part dels ciutadans, mai es podrà aconseguir que el legislador espanyol espavili i protegeixi els gossos d’aquestes aberracions.

A més, volem demanar a totes les associacions que donin animals en adopció, que vigilin perquè molts dels qui organitzen aquestes baralles busquen animals a baix preu i, per tant, sovint opten per l’adopció. Sabem que en general sempre es fa però animem a qui encara no ho faci (que deu ser poca gent) a que vigili molt abans de donar un animal en adopció i que a més, faci pre i post seguiment.

Per acabar, comentar que el perfil psicològic dels assistents a les baralles de gossos acostumen a ser individus amb molts trastorns psicològics com trastorns de personalitat, tant psicopàtics com de sentiment d’inferioritat. A més, el 97% dels assistents són homes.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!