OPINIÓ

Un moment per a la reflexió...

VD.

VD.

En primer lloc, MIL GRÀCIES. Perquè hi ha qui no fa ni això, que gira el cap i fa veure que no ha vist l'animal que necessita la seva ajuda. Així que per començar, gràcies per destinar part del teu temps a ajudar a un altre.

En segon lloc, és trist que haguem de donar gràcies per això... és com agrair que es denunciï a un lladre, un assassí, un violador... El que no hauria de succeir mai i no hauríem de tenir ni de contemplar, és el cas oposat, el d'ignorar el que et necessita, sigui o no humà. El mínim, normal i comú hauria de ser sempre ajudar, però per desgràcia no és així i no es considera omissió del deure de socors. Molt trist. Encara que no perdem l'esperança de que algun dia ho sigui.

En tercer lloc i ja entrant en el tema sobre el qual ens agradaria fer reflexionar, principalment, si sou una de les persones que truca a les associacions: Està genial avisar les entitats del que passa amb cada animal no humà que ens necessiti. Per això estem i a això dediquem el nostre temps, a fer per ells tot el possible. Però l'únic que ens diferencia de tu és que ens hem agrupat perquè l'esforç sorgeixi més efecte, però no som una empresa, no tenim recursos suficients per a tots, molts ni treballem amb refugi, som simples humans, etc. Som persones igual que tu que treballem, tenim família, entre ella animals als que també hem d'atendre, etc.

OPCIÓ 1: Donar l'avís per telèfon. Repeteixo, gràcies als que ho feu perquè sabem que ho feu pensant que és el millor, però... volem que penseu en això... Ens truqueu i ens dieu que hi ha (o que hi havia, ja que de vegades se'ns avisa hores després) un animal abandonat, perdut, ferit, etc. en tal lloc. Ok. En aquest moment, penseu, l'animal necessita ajuda i qui està allà ets tu. Nosaltres pot ser que puguem anar o potser no, però encara que puguem i sortim pitant cap al lloc, només en dos de cada deu casos trobem l'animal o de vegades ja no el trobem viu. És en aquest moment quan necessita l'ajuda... és com veure un atropellament a un humà o veure un nen de 3 anys caminant sol pel carrer... i trucar a la policia al cap d'una estona sense estar ja allà. On és la diferència? Probablement la policia no arribaria a temps d'ajudar. En canvi tu hi ets allà. Molts truquen per netejar la seva consciència i quedar tranquils, però la realitat és una altra i no cal negar-la... res de tranquil.litat perquè moltes vegades no arribem a temps...

OPCIÓ 2: Agafar l'animal i portar-lo a casa i llavors trucar-nos perquè anem immediatament a buscar-lo perquè està perdut, ferit, o el que sigui. MOLT millor que la primera opció, però tampoc és la solució. L'animal no rep atenció veterinària si està ferit i a més ha estat rescatat del carrer, portat a una casa i se'ns diu que o anem a buscar-lo JA o el tornen a deixar al carrer. Doncs sincerament... ¿Quina classe d'ajuda és aquesta? Els particulars sentiu que ajudeu a l'organització i no és així, a qui ajudeu o perjudiqueu és sempre a l'animal ferit o perdut i no als que formem l'associació perquè nosaltres seguim amb la nostra vida.

Hi haurà casos en què puguem anar al moment però rebem trucades a hores intempestives, no tots tenim cotxe, se'ns diu de poblacions llunyanes, etc. Nosaltres rescatem, curem, paguem, donem en adopció, etc. però no fem màgia i a més, ser una organització de vegades significa tenir socis però ser realment un parell els que actuem en els rescats. Per tant, si us plau, no jutgeu mai a una associació per això. No penseu que una associació és millor o pitjor per no poder anar immediatament a buscar un animal que has vist o recollit. Ja que vas a procurar ajudar l'animal, fes-ho fins al final i intenta entendre les peticions que et faci l'organització. I si realment no pot ser, no pot ser, s'entén, però llavors espera que ells et donin solució.

En fi, només volíem traslladar aquest missatge a la resta de ciutadans, perquè ja és estiu i això passa cada dia... cada dia la UPAG rep trucades i de cada deu, nou són d'aquest tipus. Només un de cada deu és del tot responsable i això ens desespera perquè fa que molts animals morin... I això desespera. A més molts particulars ens parlen com si estiguéssim obligats a fer el que diuen... i això és encara més desesperant.

Des de la UPAG us demanem que, si el servei de recollida que ofereix l'Ajuntament us sembla ineficaç i/o insuficient, els hi feu saber a ells entrant una instància a l'OAC. Nosaltres, per la nostra part, ja intentem negociar amb ells tot el possible, però cal que coneguin el descontent de la ciutadania.

 

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!