Quan les parets parlen per no dir res

La secció local d'Esquerra de Cubelles es va llevar el dia 13 de setembre amb una pintada encantadora a la façana, podríem fins i tot etiquetar-la de nazi, si no fos perquè ni tan sols saben dibuixar-ne bé el símbol. Però vaja, no vam ser els únics a tenir-ne l'honor. També l'ajuntament i el castell foren dianes de l'esprai, ben bé no se sap per què, però aprofitant l'avinentesa...
Hem hagut de suportar durant tot aquest any com els nostres parcs es llevaven tot tacats després d'haver-los netejat o pintat per a desfer-nos de les empremtes anteriors, i no és quelcom que resulti agradable ni, molt menys, barat. I què més podem dir dels passos subterranis de la C-31 que per a poder mantenir-se blancs necessitarien estar tancats.

Hi ha qui considerarà que tots tenim dret a expressar-nos, fins i tot hi haurà qui consideri aquestes pintades inofensives. Sigui com sigui, formen part de les alternatives que tenen aquells qui decideixen fer-se seus espais de tots i que, a sobre, se'n senten orgullosos. Tan sols m'agradaria demanar-los que acompanyessin les seves mostres expressives de les dades suficients per a poder ser localitzats i responsabilitzar-se'n. No tot es pot resoldre amb policia, també la llibertat que tots aquests reclamen quedaria esberlada per un estat policial - fins i tot el règim que tan enyoren els falangistes prohibia les manifestacions que ells tan reclamen com a justes i que li eren contràries -, de manera que potser va sent hora que, en lloc de limitar-nos a exigir, més d'un provés també de responsabilitzar-se dels seus propis actes, i no ho considero únicament una qüestió d'edat.

Fa anys en el trajecte de Vilafranca a Vilanova podíem gaudir d'una pintada gairebé mítica – si més no, m'ho fa pensar haver-la vist repetida en no poques ocasions -: “Tot el que m'agrada és il•legal”, deia, doncs quina pena..., dic. I és que n'hi ha que no aprendran mai a ser feliços.

Núria Casanovas Borrell per esquerra de Cubelles